19
de febrer
del
2019
Raül Romeva, exconseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, completa aquest dimarts la previsió de declaracions establerta pel Tribunal Suprem. Després de l'interrogatori de Jordi Turull, que ha optat per respondre totes les acusacions amb l'excepció de Vox, Romeva ha començat seguint l'estela de l'exvicepresident Oriol Junqueras i només ha contestat les preguntes de la seva defensa, Andreu Van den Eynde. Romeva suma, com en el cas de Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa, 365 dies en presó provisional, i de la mateixa manera que Junqueras, ha entrat en el cos a cos del debat polític, sense entrar en el relat de les acusacions. La negació de la violència i la defensa de l'autodeterminació han centrat el relat, que ha tancat amb un prec a la justícia: "Retornin la carpeta incòmoda a qui l'ha de gestionar, que és la política", ha apuntat.
L’exconseller ha assegurat que “tota la vida” ha parlat del dret a decidir, ja fos des del Parlament europeu o com a conseller, i ha afegit que té la “convicció ideològica” que és innocent. “Des de quan defensar el dret a l’autodeterminació és delicte?”, s’ha preguntat. Romeva ha afegit que hi havia una part significativa de la població de Catalunya -un 80%, ha apuntat- que demanava a les institucions que escoltessin aquesta "clamor” i la poguessin canalitzar, i ha remarcar que, en aquest context, negar el dret a decidir, és “inconcebible”. Preguntat sobre el 20 de setembre del 2017, ha negat que hi hagués qualsevol "alçament tumultuari" ni cap "coacció", i ha destacat que “les úniques armes que hi va haver van ser les de la Guàrdia Civil”. Per tant, ha afirmat, “és absolutament perniciós dir que hi ha hagut un alçament quan els fets demostren exactament el contrari”.
"Mai hem fet cap incitació a la violència. En estudis es pot llegir que aquells que han defensat els objectius per la via no violenta tenen un percentatge d'èxit del 53%. No només ho defenso per conviccions, també per pragmatisme. És més probable arribar a l'objectiu amb mètodes no violents. No és desitjable, sinó que és descartable i poc intel·ligent", ha ressaltat. "Protestar no és un tumult, i opinar no és un delicte, que jo sàpiga. El que vaig veure aquell dia va ser una manifestació", ha remarcat. "Les úniques armes que hi ha hagut són les de la Guàrdia Civil", ha indicat.
En les seves primeres paraules, Romeva ha recordat justament l'any que porta empresonat i, d'entrada, ha anunciat -de la mateixa manera que ho va fer el líder d'ERC- que es considera un "pres polític". L'inici de l'interrogatori ha estat marcat pel repàs professional i d'implicació personal en favor del pacifisme de l'exconseller, sobretot a nivell internacional, tot i que ràpidament ha entrat a justificar un dels elements que considera centrals en aquest judici, el dret a l'autodeterminació.
"Ni la Constitució ni els tractats internacionals prohibeixen l'autodeterminació", ha volgut deixar molt clar l'exconseller d'Exteriors, que s'ha mostrat serè i lúcid en totes les respostes. En cap cas, ha dit, es pot considerar aquest dret “com una cosa anecdòtica” o una “utopia”, com ho va descriure inicialment la Fiscalia, ja que durant el segles XX i XXI, ha recordat, hi ha hagut 106 referèndums d’autodeterminació en diverses parts del món, dels quals 26 es van fer sense el consentiment de l’Estat matriu.
Romeva s’ha presentat com “circumstancialment independentista” i, per sobre de tot, "europeista". En aquest sentit, ha considerat “paradoxal” que aquells que defensen els valors europeistes estiguin al banc dels acusats, mentre que aquells que no ho fan, es trobin entre les acusacions: “I això és preocupant i hauria d’incomodar”.
L’Estatut, la base del malestar
Romeva ha posat l’inici del malestar ciutadà el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Aquell moment va ser quan, segons ha explicat, ell mateix va decidir “baixar del vaixell” de l’Espanya federal per pujar al de la República catalana. El motiu, ha dit, va ser la “ruptura emocional” que aquesta decisió jurisdiccional va provocar e ell, tot i que també en bona part de la ciutadania, i que va culminar amb la negativa reiterada de dialogar per part de l’estat espanyol.
“Quan es parla, s’arriben a punts d’acord, i d’allà en surten pactes, però si no hi ha diàleg, no surten pactes”, ha asseverat. I el que ha anomenat la “carpeta catalana” va continuar durant anys sobre la taula, sense cap mena de gest per resoldre’s. Romeva ha admès que es tracta d’un “debat incòmode” que fins i tot va arribar al Parlament europeu, i ha advertit una cosa, adreçant-se al tribunal: “Només els doctrinaris, davant d’un debat incòmode, es tapen les orelles i fan callar els altres”.
Precisament ha parlat de la necessitat d’iniciar un “debat constitucionalista” que permeti fer evolucionar la Constitució espanyola, de la mateixa manera que evolucionen les societats. “Les democràcies més consolidades són aquelles en què la Constitució s’ha reformat en funció dels temps i adaptant-se als canvis”, ha dit, mentre que ha lamentat que la carta magna espanyola faci 40 anys que gairebé no es toca.
Una estratègia anunciada “a bombo i plateret”
Romeva ha assegurat que era “impossible” que el Govern estigués preparant una “insurrecció popular”, quan els fets i les decisions s’anunciaven a “bombo i plateret”. Segons ha asseverat, totes les accions en favor del dret a decidir eren “notòries”, i en cap cas es va amagar a algú què s’estava fent. En paral·lel, ha afegit, s’instava per “enèsima vegada” l’estat espanyol a parlar, tot i que “òbviament" van "fracassar”.
En qualsevol cas, l’exconseller d’Exteriors ha negat que tingués coneixement de l’informe Enfocats, que s’estableix com un dels principals documents estratègics aportats per la Fiscalia per acusar els membres del govern i els líders de la societat civil. “Si aquesta és la base en què l’acusació fonamenta l'estratègia, és molt fràgil”, ha afirmat.
Coherència a l'hora de no contestar les acusacions
De la mateixa manera que ja ho van argumentar davant del jutge instructor, Pablo Llarena, Junqueras i Romeva, tenen l'objectiu de demostrar, durant aquest judici, que "votar no és delicte" i que no cal entrar en detalls "superflus", com els que ha anat apuntant la Fiscalia durant els interrogatoris, ha explicat en diverses ocasions el seu advocat, Andreu Van den Eynde.
El ministeri fiscal sol·licita per a Romeva 16 anys de presó per un delicte de rebel·lió amb malversació. L'exconseller, actualment en presó provisional a Soto del Real, ha estat sotmès en dues ocasions a aquesta mesura cautelar privativa de llibertat. La primera vegada que Romeva va entrar a la presó d'Estremera va ser el 2 de novembre del 2017, podent sortir el 4 de desembre del mateix any, havent pagat una fiança de 100.000 euros. Posteriorment, Llarena, va tornar a citar-lo -conjuntament amb Josep Rull, Jordi Turull, Carme Forcadell i Dolors Bassa- i va dictar, de nou, el seu ingrés a la presó de forma provisional. Va ser el 23 de març de 2018.
L'essència política del judici, en tres dies
Els tres primers dies de judici van permetre visualitzar -la setmana passada- quin seria el to de les acusacions al Tribunal Suprem. Durant les sessions de qüestions prèvies, la Fiscalia -representada pels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena- va optar per fer una intervenció eminentment política, amb un relat que negava l'exercici del dret a l'autodeterminació i insistia en la tesi de la violència. Per contra, l'Advocacia de l'Estat, representada per l'advocada general de l'Estat, Rosa Maria Seoane, va esquivar el perfil polític i va optar per una intervenció molt més tècnica. La tesi de Seoane, però, va servir per complementar i aprofundir en moltes de les qüestions del relat de la violència del ministeri fiscal.
La declaració de Junqueras -durant el matí- i la de Forn -al llarg del migdia i tarda- va ocupar el tercer dia del judici. Els dos presos es van defensar, per camins diferents, de les acusacions de rebel·lió que recauen sobre ells. El líder d'ERC es va presentar com un pres polític i va articular la seva intervenció en negar la rebel·lió, la malversació, i defensar el diàleg i el dret a l'autodeterminació. Junqueras va acusar directament la justícia espanyola i va insistir en la seva innocència. "Impedir per la força que la gent voti és un delicte. Votar no és un delicte", va voler deixar molt clar.
Més tard, Forn va explicar -rebaixant el to de l'interrogatori i responent a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat- que el Govern sempre havia tingut voluntat de negociar i que, malgrat que el compromís polític de l'executiu català era per celebrar el referèndum, la declaració unilateral d'independència (DUI) no va tenir cap transcendència. L'exconseller d'Interior va remarcar que la declaració mai es va votar i no es va publicar en cap butlletí oficial, i tampoc es va comunicar a les cancelleries internacionals. Per altra banda, va assegurar que els Mossos d'Esquadra sempre van complir els mandats judicials en relació al referèndum, malgrat el seu compromís polític i personal com a membre del Govern.
L’exconseller ha assegurat que “tota la vida” ha parlat del dret a decidir, ja fos des del Parlament europeu o com a conseller, i ha afegit que té la “convicció ideològica” que és innocent. “Des de quan defensar el dret a l’autodeterminació és delicte?”, s’ha preguntat. Romeva ha afegit que hi havia una part significativa de la població de Catalunya -un 80%, ha apuntat- que demanava a les institucions que escoltessin aquesta "clamor” i la poguessin canalitzar, i ha remarcar que, en aquest context, negar el dret a decidir, és “inconcebible”. Preguntat sobre el 20 de setembre del 2017, ha negat que hi hagués qualsevol "alçament tumultuari" ni cap "coacció", i ha destacat que “les úniques armes que hi va haver van ser les de la Guàrdia Civil”. Per tant, ha afirmat, “és absolutament perniciós dir que hi ha hagut un alçament quan els fets demostren exactament el contrari”.
"Mai hem fet cap incitació a la violència. En estudis es pot llegir que aquells que han defensat els objectius per la via no violenta tenen un percentatge d'èxit del 53%. No només ho defenso per conviccions, també per pragmatisme. És més probable arribar a l'objectiu amb mètodes no violents. No és desitjable, sinó que és descartable i poc intel·ligent", ha ressaltat. "Protestar no és un tumult, i opinar no és un delicte, que jo sàpiga. El que vaig veure aquell dia va ser una manifestació", ha remarcat. "Les úniques armes que hi ha hagut són les de la Guàrdia Civil", ha indicat.
En les seves primeres paraules, Romeva ha recordat justament l'any que porta empresonat i, d'entrada, ha anunciat -de la mateixa manera que ho va fer el líder d'ERC- que es considera un "pres polític". L'inici de l'interrogatori ha estat marcat pel repàs professional i d'implicació personal en favor del pacifisme de l'exconseller, sobretot a nivell internacional, tot i que ràpidament ha entrat a justificar un dels elements que considera centrals en aquest judici, el dret a l'autodeterminació.
"Ni la Constitució ni els tractats internacionals prohibeixen l'autodeterminació", ha volgut deixar molt clar l'exconseller d'Exteriors, que s'ha mostrat serè i lúcid en totes les respostes. En cap cas, ha dit, es pot considerar aquest dret “com una cosa anecdòtica” o una “utopia”, com ho va descriure inicialment la Fiscalia, ja que durant el segles XX i XXI, ha recordat, hi ha hagut 106 referèndums d’autodeterminació en diverses parts del món, dels quals 26 es van fer sense el consentiment de l’Estat matriu.
Romeva s’ha presentat com “circumstancialment independentista” i, per sobre de tot, "europeista". En aquest sentit, ha considerat “paradoxal” que aquells que defensen els valors europeistes estiguin al banc dels acusats, mentre que aquells que no ho fan, es trobin entre les acusacions: “I això és preocupant i hauria d’incomodar”.
L’Estatut, la base del malestar
Romeva ha posat l’inici del malestar ciutadà el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Aquell moment va ser quan, segons ha explicat, ell mateix va decidir “baixar del vaixell” de l’Espanya federal per pujar al de la República catalana. El motiu, ha dit, va ser la “ruptura emocional” que aquesta decisió jurisdiccional va provocar e ell, tot i que també en bona part de la ciutadania, i que va culminar amb la negativa reiterada de dialogar per part de l’estat espanyol.
“Quan es parla, s’arriben a punts d’acord, i d’allà en surten pactes, però si no hi ha diàleg, no surten pactes”, ha asseverat. I el que ha anomenat la “carpeta catalana” va continuar durant anys sobre la taula, sense cap mena de gest per resoldre’s. Romeva ha admès que es tracta d’un “debat incòmode” que fins i tot va arribar al Parlament europeu, i ha advertit una cosa, adreçant-se al tribunal: “Només els doctrinaris, davant d’un debat incòmode, es tapen les orelles i fan callar els altres”.
Precisament ha parlat de la necessitat d’iniciar un “debat constitucionalista” que permeti fer evolucionar la Constitució espanyola, de la mateixa manera que evolucionen les societats. “Les democràcies més consolidades són aquelles en què la Constitució s’ha reformat en funció dels temps i adaptant-se als canvis”, ha dit, mentre que ha lamentat que la carta magna espanyola faci 40 anys que gairebé no es toca.
Una estratègia anunciada “a bombo i plateret”
Romeva ha assegurat que era “impossible” que el Govern estigués preparant una “insurrecció popular”, quan els fets i les decisions s’anunciaven a “bombo i plateret”. Segons ha asseverat, totes les accions en favor del dret a decidir eren “notòries”, i en cap cas es va amagar a algú què s’estava fent. En paral·lel, ha afegit, s’instava per “enèsima vegada” l’estat espanyol a parlar, tot i que “òbviament" van "fracassar”.
En qualsevol cas, l’exconseller d’Exteriors ha negat que tingués coneixement de l’informe Enfocats, que s’estableix com un dels principals documents estratègics aportats per la Fiscalia per acusar els membres del govern i els líders de la societat civil. “Si aquesta és la base en què l’acusació fonamenta l'estratègia, és molt fràgil”, ha afirmat.
Coherència a l'hora de no contestar les acusacions
De la mateixa manera que ja ho van argumentar davant del jutge instructor, Pablo Llarena, Junqueras i Romeva, tenen l'objectiu de demostrar, durant aquest judici, que "votar no és delicte" i que no cal entrar en detalls "superflus", com els que ha anat apuntant la Fiscalia durant els interrogatoris, ha explicat en diverses ocasions el seu advocat, Andreu Van den Eynde.
El ministeri fiscal sol·licita per a Romeva 16 anys de presó per un delicte de rebel·lió amb malversació. L'exconseller, actualment en presó provisional a Soto del Real, ha estat sotmès en dues ocasions a aquesta mesura cautelar privativa de llibertat. La primera vegada que Romeva va entrar a la presó d'Estremera va ser el 2 de novembre del 2017, podent sortir el 4 de desembre del mateix any, havent pagat una fiança de 100.000 euros. Posteriorment, Llarena, va tornar a citar-lo -conjuntament amb Josep Rull, Jordi Turull, Carme Forcadell i Dolors Bassa- i va dictar, de nou, el seu ingrés a la presó de forma provisional. Va ser el 23 de març de 2018.
L'essència política del judici, en tres dies
Els tres primers dies de judici van permetre visualitzar -la setmana passada- quin seria el to de les acusacions al Tribunal Suprem. Durant les sessions de qüestions prèvies, la Fiscalia -representada pels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena- va optar per fer una intervenció eminentment política, amb un relat que negava l'exercici del dret a l'autodeterminació i insistia en la tesi de la violència. Per contra, l'Advocacia de l'Estat, representada per l'advocada general de l'Estat, Rosa Maria Seoane, va esquivar el perfil polític i va optar per una intervenció molt més tècnica. La tesi de Seoane, però, va servir per complementar i aprofundir en moltes de les qüestions del relat de la violència del ministeri fiscal.
La declaració de Junqueras -durant el matí- i la de Forn -al llarg del migdia i tarda- va ocupar el tercer dia del judici. Els dos presos es van defensar, per camins diferents, de les acusacions de rebel·lió que recauen sobre ells. El líder d'ERC es va presentar com un pres polític i va articular la seva intervenció en negar la rebel·lió, la malversació, i defensar el diàleg i el dret a l'autodeterminació. Junqueras va acusar directament la justícia espanyola i va insistir en la seva innocència. "Impedir per la força que la gent voti és un delicte. Votar no és un delicte", va voler deixar molt clar.
Més tard, Forn va explicar -rebaixant el to de l'interrogatori i responent a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat- que el Govern sempre havia tingut voluntat de negociar i que, malgrat que el compromís polític de l'executiu català era per celebrar el referèndum, la declaració unilateral d'independència (DUI) no va tenir cap transcendència. L'exconseller d'Interior va remarcar que la declaració mai es va votar i no es va publicar en cap butlletí oficial, i tampoc es va comunicar a les cancelleries internacionals. Per altra banda, va assegurar que els Mossos d'Esquadra sempre van complir els mandats judicials en relació al referèndum, malgrat el seu compromís polític i personal com a membre del Govern.