07
de febrer
del
2019
Actualitzat
a la
13:22h
La Direcció General de Memòria Històrica del Ministeri de Justícia ha demanat a 656 ajuntaments, sis dels quals catalans, que eliminin els vestigis del franquisme que encara queden a l'espai públic en els seus municipis, en compliment amb la Llei de memòria històrica. Entre aquests hi ha l'ajuntament de Terrassa, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Rubí, Sabadell, i Horta de Sant Joan.
Aquests governs municipals han rebut una carta del director general per a la Memòria Històrica, Fernando Martínez López, que demana la certificació de la "no existència de simbologia d'exaltació en el seu municipi" i, en cas que n'hi hagués, "procedeixi a donar compliment a la llei elaborant el catàleg de vestigis municipal, amb la immediata retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació de la revolta militar i la repressió de la dictadura".
Segons el cens de simbologia franquista elaborat per Memorial Democràtic de la Gentralitat de Catalunya a Terrassa encara hi ha dos monuments i un total de 27 plaques d'habitatge franquistes, com la que es pot observar a la cruïlla entre els carrers d'Avinyó i Sant Sebastià, al barri del segle XX de la ciutat.
Pel que fa als monuments, Memorial Democràtic recull en una fitxa per cada un d'ells on es descriu l'obra. El que està situat a la plaça del Doctor Robert està format per una gran base rectangular de pedra amb un medalló de bronze, amb el perfil d'Alfonso Sala que primer comte d'Egara (1863-1945), i coronada per una escultura, que mostra una dona mig estirada a terra, la qual simbolitza la ciutat de Terrassa.
Aquest monument es va construir durant el franquisme, l'any 1950 a la plaça Vella però el juny de 1990, amb motiu de la construcció d'un aparcament a la Plaça Vella, es va encarregar la neteja del monument i es va canviar la seva ubicació a l'actual plaça Doctor Robert-Avinguda Comte d'Egara.
L'altra monument que recull el mateix cens de Memorial Democràtic fa referència a una escultura que es troba al cementiri de la ciutat. En concret, es tracta de dues estàtues de soldats, un soldat franquista i un guerrer cristià, de les antigues croades medievals. A la banda dreta hi ha l'escut d'Espanya i a l'esquerra l'escut de Terrassa.
El grup escultòric també té una placa al davant de tot, col·locada recentment per l'Ajuntament de Terrassa, que diu: "La ciutat de Terrassa en memòria de les víctimes de la guerra". A l'esquerra del grup escultòric també podem apreciar diversos elements escultòrics que, juntament amb les escultures principals, formaven part de l'originari monument als caiguts de la ciutat de Terrassa, inaugurat el 24 de gener de 1944 a l'actual plaça del Doctor Robert, abans plaça Comte d'Egara.
D'aquesta manera s'ha volgut replantegar el nou conjunt arquitectònic composat amb peces de l'antic monument als caiguts de la ciutat com un nou monument en record de totes les víctimes de la guerra civil. Al costat dret de les estàtues dels soldats també es poden apreciar restes de l'escut imperial amb la inscripció "Una grande y libre".
Qui era Alfons Sala i Argemí?
El primer comte d'Egara, (Terrassa, 1863 - Barcelona, 1945) era un industrial tèxtil, que va crear l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa. Va ser diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic i amic personal d'Alfons XIII, i el 1919 va fundar la Unió Monàrquica Nacional. Sala va col·laborar amb la Dictadura de Primo de Rivera i el 1926 va ser nomenat comte d'Egara. Durant la postguerra també va col·laborar intensament amb el Nuevo Estado franquista.
Aquests governs municipals han rebut una carta del director general per a la Memòria Històrica, Fernando Martínez López, que demana la certificació de la "no existència de simbologia d'exaltació en el seu municipi" i, en cas que n'hi hagués, "procedeixi a donar compliment a la llei elaborant el catàleg de vestigis municipal, amb la immediata retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació de la revolta militar i la repressió de la dictadura".
Segons el cens de simbologia franquista elaborat per Memorial Democràtic de la Gentralitat de Catalunya a Terrassa encara hi ha dos monuments i un total de 27 plaques d'habitatge franquistes, com la que es pot observar a la cruïlla entre els carrers d'Avinyó i Sant Sebastià, al barri del segle XX de la ciutat.
Placa d'habitatge franquista a Terrassa. Foto: GSV
Pel que fa als monuments, Memorial Democràtic recull en una fitxa per cada un d'ells on es descriu l'obra. El que està situat a la plaça del Doctor Robert està format per una gran base rectangular de pedra amb un medalló de bronze, amb el perfil d'Alfonso Sala que primer comte d'Egara (1863-1945), i coronada per una escultura, que mostra una dona mig estirada a terra, la qual simbolitza la ciutat de Terrassa.
Aquest monument es va construir durant el franquisme, l'any 1950 a la plaça Vella però el juny de 1990, amb motiu de la construcció d'un aparcament a la Plaça Vella, es va encarregar la neteja del monument i es va canviar la seva ubicació a l'actual plaça Doctor Robert-Avinguda Comte d'Egara.
L'altra monument que recull el mateix cens de Memorial Democràtic fa referència a una escultura que es troba al cementiri de la ciutat. En concret, es tracta de dues estàtues de soldats, un soldat franquista i un guerrer cristià, de les antigues croades medievals. A la banda dreta hi ha l'escut d'Espanya i a l'esquerra l'escut de Terrassa.
El grup escultòric també té una placa al davant de tot, col·locada recentment per l'Ajuntament de Terrassa, que diu: "La ciutat de Terrassa en memòria de les víctimes de la guerra". A l'esquerra del grup escultòric també podem apreciar diversos elements escultòrics que, juntament amb les escultures principals, formaven part de l'originari monument als caiguts de la ciutat de Terrassa, inaugurat el 24 de gener de 1944 a l'actual plaça del Doctor Robert, abans plaça Comte d'Egara.
Escultures que es poden trobar al cementiri de Terrassa Foto: Anna Cuevas
D'aquesta manera s'ha volgut replantegar el nou conjunt arquitectònic composat amb peces de l'antic monument als caiguts de la ciutat com un nou monument en record de totes les víctimes de la guerra civil. Al costat dret de les estàtues dels soldats també es poden apreciar restes de l'escut imperial amb la inscripció "Una grande y libre".
Qui era Alfons Sala i Argemí?
El primer comte d'Egara, (Terrassa, 1863 - Barcelona, 1945) era un industrial tèxtil, que va crear l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa. Va ser diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic i amic personal d'Alfons XIII, i el 1919 va fundar la Unió Monàrquica Nacional. Sala va col·laborar amb la Dictadura de Primo de Rivera i el 1926 va ser nomenat comte d'Egara. Durant la postguerra també va col·laborar intensament amb el Nuevo Estado franquista.