31
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
16:56h
Existeixen composicions que al llarg de la història musical s’han convertit en veritables fites per a la societat amant de l’art de combinar diferents sonoritats. Aquestes han constituït en “matèria obligatòria” per a les orquestres però també pels solistes El Concert per a piano i orquestra núm 2 en Do menor de Serguei Rachmàninov, és una d’elles. Hi ha qui diu que és el concert per a piano més melancòlic que s’ha escrit mai. El pianista guanyador del Premi Ricard Viñes serà l’encarregat de transportar-nos a l’univers melancòlic del geni de Rachmàninov.
Dirigit per Lucas Macías, que ja va col·laborar amb l'OSV fa dues temporades es completarà amb la Simfonia núm. 1 "Somnis d'hivern" de P.I. Txaikovski, i estrenarà l'obra Stanza I, del català Josep Maria Guix. El concert tindrà lloc aquest divendres, 1 de febrer, a les 21 hores al Centre Cultural Terrassa.
La proposta concebuda per a l’OSV és una obra estructurada en tres moviments –els dos darrers, enllaçats sense solució de continuïtat-, per a una plantilla simfònica habitual, però amb una secció de percussió ampliada. El títol respon a una doble intencionalitat. D’una banda, ens transmet a un espai concret, una estança amb llurs característiques (dimensions, decoració, història...), la qual cosa condiciona la nostra percepció.
De l’altra, el seu significat s’ha de relacionar amb la poesia i el llenguatge, fent referència a cadascuna de les estrofes o paràgrafs d’un text. Ambdós factors han estat clau a l’hora de concebre la música, atès que el principi de modulació tímbrica i espacial, així com els elements que configuren l’estança –els materials, l’estil, si volem dir-ne així-, determinen els fonaments de cadascun dels tres temps. Cal referir-se, també, a un seguit de textos de caire poètic i filosòfic, carregats d’imatges i suggeriments que, al capdavall, han estat indispensables per esperonar el procés creatiu a nivell sonor.