25
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
9:32h
Diumenge 27 de gener Terrassa s'omplirà per celebrar la 20a edició de la Mitja Marató de Terrassa, una cursa que arriba diverses novetats entre les quals destaca el canvi de lloc tant de la sortida com de l'arribada, que es farà des del Parc dels Catalans. El corredor terrassenc, Toni Jurado, ha participat en les 19 edicions fins ara celebrades i diumenge sumarà la 20a Mitja Marató a les seves cames.
Jurado actualment viu a Vacarisses on s'encarrega d'organitzar la Cursa de Muntanya d'aquest municipi i enguany per celebrar el seu 50è aniversari s'ha proposat el repte de fer una Ironman. Banquer de professió, per a Jurado córrer és un hobby del qual ja fa molts anys que gaudeix. En una entrevista amb LaTorre ha explicat la seva experiència durant els vint anys que fa que córrer la Mitja terrassenca.
- Quan es va inscriure a la primera edició, ja era aficionat a córrer?
- Vaig córrer la Mitja quan encara no corria. Sempre m'ha agradat molt l'esport i hi he estat vinculat. Durat 12 anys vaig ser president de la Federació Catalana de Korfbal, havia corregut alguna cursa de festa major però poca cosa més.
- I va decidir córrer 21 km. Com va anar?
- Vaig acabar com vaig poder perquè no tenia calçat adequat, ni estava ben preparat però em va fer gràcia i em vaig inscriure. I va ser a partir d'aleshores quan la vaig anar corrent cada any, al principi de manera casual i els últims anys sí que ha estat imprescindible i la seguiré corrent mentre físicament pugui.
- Què recorda d'aquella primera Mitja Marató de Terrassa, l'any 2000?
- (Riu) Recordo la pujada de l'avinguda del Vallès sencera. Es pujava fins a la carretera de Rubí fins dalt de tot i allò no s'acabava mai. També recordo que l'arribada es feia a dins del parc de Vallparadís i era molt bonic. S'entrava pel passeig Vint-i-dos de juliol i es baixava per tot el parc.
- Ha variat molt el recorregut?
- S'han anat fent canvis i s'ha anat ajustant per intentar compensar el desnivell i fer-la una mica més suau i atractiva per la gent. De fet, als inicis es va crear la fama que era una Mitja dura perquè la pujada de l'avinguda del Vallès eren uns cinc quilòmetres seguits de pujada. Terrassa no és plana.
- Precisament enguany la sortida i l'arribada es farà des del Parc dels Catalans perquè els últims quilòmetres siguin de baixada. Com valora aquest canvi?
- La rambla d'Ègara quan la fas caminant sembla que no faci pujada però quan la fas corrent des del Parc dels Catalans fins al pont de les vies de la Renfe i la corba cap al passeig Vint-i-dos de juliol, sobretot anímicament costa. Amb el canvi que s'ha fet, això es farà al principi i així, si vas malament al final, saps que vas tirant en baixada.
- Quin pes té la psicologia en una cursa com aquesta?
- Si et desmotives de pressa i el recorregut no ajuda, costa molt. La concentració és molt important i penso que el canvi que s'ha plantejat aquest any és molt positiu, almenys sobre paper.
- De les 19 edicions passades, quin tros de recorregut no li agradaria tornar a fer?
- Recordo un any que vam passar pel polígon de Can Petit. A banda que vam haver de pujar un tros més, córrer per un polígon no és massa agradable. Amb tot, és complicat perquè a vegades marques un recorregut sobre el paper i si et falten alguns metres, doncs s'ha d'estirar per on es pugui.
- Què té la Mitja de Terrassa que la faci especial?
- És de les poques mitges maratons, a banda de Barcelona, que és tota urbana. N'hi ha moltes com Sitges, Granollers o Vilanova, surts de la ciutat, agafes carretera o polígons i vas completament sol. En canvi, a Terrassa en ser un recorregut cèntric i que passa per les principals avingudes de la ciutat, hi ha molta gent al carrer, és genial i motiva molt. Aquí vagis per on vagis et trobes a gent i tens l'oportunitat de córrer per llocs de la ciutat que habitualment no pots.
- Quina valoració fa de la moda del running?
- D'una banda és positiu perquè tot allò que tingui a veure en fer esport compensa els hàbits més sedentaris que tenim. El que passa que hi ha hagut una mena de bombolla de curses perquè molta gent va començar a córrer i a tenir ganes de posar en marxa curses i això es va convertir amb un negoci per empreses que organitzen carreres.
- A què es refereix quan parla de negoci?
- Doncs curses on es paga força diners per inscriure't i donen poca cosa, de menjar o beure, als participants en finalitzar. Això fa que el marge de benefici sigui més ampli.
- Vostè aposta per un model diferent?
- A mi m'agrada que el tracte amb els corredors sigui pròxim i que una cursa no sigui només anar a córrer i marxar, sinó poder-te socialitzar amb la resta de gent, una vegada acabat el recorregut.
- En aquest sentit, com valora la cursa de Terrassa?
- Amb les curses grans sempre és més complicat i aquí a Terrassa diumenge entre la Mitja i la catorzena cursa popular Santi Centelles, hi haurà més de 2.000 corredors. Amb tot doncs s'han anat oferint millores als participants com ara aparcament gratuït o una manta tèrmica a l'arribada.
- Com definiria aquests 20 anys de Mitja?
- La paraula que la definiria seria evolució perquè durant aquest temps ha anat canviant, s'ha fet més integradora dins de la ciutat perquè hi han anat participant més entitats culturals i també per part del voluntariat. A vegades no es reconeix prou la tasca dels voluntaris perquè sense ells no hi hauria cursa.
Jurado actualment viu a Vacarisses on s'encarrega d'organitzar la Cursa de Muntanya d'aquest municipi i enguany per celebrar el seu 50è aniversari s'ha proposat el repte de fer una Ironman. Banquer de professió, per a Jurado córrer és un hobby del qual ja fa molts anys que gaudeix. En una entrevista amb LaTorre ha explicat la seva experiència durant els vint anys que fa que córrer la Mitja terrassenca.
- Quan es va inscriure a la primera edició, ja era aficionat a córrer?
- Vaig córrer la Mitja quan encara no corria. Sempre m'ha agradat molt l'esport i hi he estat vinculat. Durat 12 anys vaig ser president de la Federació Catalana de Korfbal, havia corregut alguna cursa de festa major però poca cosa més.
- I va decidir córrer 21 km. Com va anar?
- Vaig acabar com vaig poder perquè no tenia calçat adequat, ni estava ben preparat però em va fer gràcia i em vaig inscriure. I va ser a partir d'aleshores quan la vaig anar corrent cada any, al principi de manera casual i els últims anys sí que ha estat imprescindible i la seguiré corrent mentre físicament pugui.
- Què recorda d'aquella primera Mitja Marató de Terrassa, l'any 2000?
- (Riu) Recordo la pujada de l'avinguda del Vallès sencera. Es pujava fins a la carretera de Rubí fins dalt de tot i allò no s'acabava mai. També recordo que l'arribada es feia a dins del parc de Vallparadís i era molt bonic. S'entrava pel passeig Vint-i-dos de juliol i es baixava per tot el parc.
- Ha variat molt el recorregut?
- S'han anat fent canvis i s'ha anat ajustant per intentar compensar el desnivell i fer-la una mica més suau i atractiva per la gent. De fet, als inicis es va crear la fama que era una Mitja dura perquè la pujada de l'avinguda del Vallès eren uns cinc quilòmetres seguits de pujada. Terrassa no és plana.
- Precisament enguany la sortida i l'arribada es farà des del Parc dels Catalans perquè els últims quilòmetres siguin de baixada. Com valora aquest canvi?
- La rambla d'Ègara quan la fas caminant sembla que no faci pujada però quan la fas corrent des del Parc dels Catalans fins al pont de les vies de la Renfe i la corba cap al passeig Vint-i-dos de juliol, sobretot anímicament costa. Amb el canvi que s'ha fet, això es farà al principi i així, si vas malament al final, saps que vas tirant en baixada.
Toni Jurado durant l'entrevista amb LaTorre. Foto: Anna Mira
- Quin pes té la psicologia en una cursa com aquesta?
- Si et desmotives de pressa i el recorregut no ajuda, costa molt. La concentració és molt important i penso que el canvi que s'ha plantejat aquest any és molt positiu, almenys sobre paper.
- De les 19 edicions passades, quin tros de recorregut no li agradaria tornar a fer?
- Recordo un any que vam passar pel polígon de Can Petit. A banda que vam haver de pujar un tros més, córrer per un polígon no és massa agradable. Amb tot, és complicat perquè a vegades marques un recorregut sobre el paper i si et falten alguns metres, doncs s'ha d'estirar per on es pugui.
- Què té la Mitja de Terrassa que la faci especial?
- És de les poques mitges maratons, a banda de Barcelona, que és tota urbana. N'hi ha moltes com Sitges, Granollers o Vilanova, surts de la ciutat, agafes carretera o polígons i vas completament sol. En canvi, a Terrassa en ser un recorregut cèntric i que passa per les principals avingudes de la ciutat, hi ha molta gent al carrer, és genial i motiva molt. Aquí vagis per on vagis et trobes a gent i tens l'oportunitat de córrer per llocs de la ciutat que habitualment no pots.
- Quina valoració fa de la moda del running?
- D'una banda és positiu perquè tot allò que tingui a veure en fer esport compensa els hàbits més sedentaris que tenim. El que passa que hi ha hagut una mena de bombolla de curses perquè molta gent va començar a córrer i a tenir ganes de posar en marxa curses i això es va convertir amb un negoci per empreses que organitzen carreres.
- A què es refereix quan parla de negoci?
- Doncs curses on es paga força diners per inscriure't i donen poca cosa, de menjar o beure, als participants en finalitzar. Això fa que el marge de benefici sigui més ampli.
- Vostè aposta per un model diferent?
- A mi m'agrada que el tracte amb els corredors sigui pròxim i que una cursa no sigui només anar a córrer i marxar, sinó poder-te socialitzar amb la resta de gent, una vegada acabat el recorregut.
- En aquest sentit, com valora la cursa de Terrassa?
- Amb les curses grans sempre és més complicat i aquí a Terrassa diumenge entre la Mitja i la catorzena cursa popular Santi Centelles, hi haurà més de 2.000 corredors. Amb tot doncs s'han anat oferint millores als participants com ara aparcament gratuït o una manta tèrmica a l'arribada.
- Com definiria aquests 20 anys de Mitja?
- La paraula que la definiria seria evolució perquè durant aquest temps ha anat canviant, s'ha fet més integradora dins de la ciutat perquè hi han anat participant més entitats culturals i també per part del voluntariat. A vegades no es reconeix prou la tasca dels voluntaris perquè sense ells no hi hauria cursa.
Sortida de la Mitja Marató del 2018. Foto: Mitja Marató