Entrevista

Lluís Puig: «Somio tornar a casa quan guanyi la causa a la justícia europea»

L'exconseller de Cultura, membre del Consell per la República, reclama una llista unitària a Europa per reforçar el nou organisme i insisteix que no s'han de posar terminis al nou full de ruta

per Oriol March, Brussel·les, 10 de desembre de 2018 a les 09:30 |
Lluís Puig, durant la presentació del Consell per la República | Julio Díaz / Junts per Catalunya
Va entrar al Govern el juliol del 2017, en plena recta final cap al referèndum, i la resposta judicial de l'Estat contra la declaració de la independència el va dur cap a l'exili juntament amb la meitat de l'executiu. Lluís Puig (Terrassa, 1959), conseller de Cultura durant quatre mesos de l'anterior legislatura, viu a Bèlgica des de fa un any i forma part de l'òrgan executiu fundacional del Consell per la República, presentat aquest cap de setmana en un acte al Teatre Reial Flamec de Brussel·les.

Puig atén NacióDigital durant el festival Cityzen -dotze hores de música en solidaritat amb el procés català organitzat al Centre Gallec de la capital belga-, i repassa les tasques que té a l'agenda el Consell. Abans de la conversa, ha tocat amb la banda de vent de Matadepera -armilla taronja inclosa- i ha format part de l'una sardana. En el transcurs de la jornada, es retroba amb personalitats de la cultura que feia mesos que no veia. Somia amb tornar a casa, però prefereix no posar-se terminis judicials. De moment, treballa com a assessor internacional per al Departament de Cultura.


- Porta tretze mesos a l'exili. Com està?

- Estic i estem bé, forts. Molt convençuts de l'opció que vam haver d'escollir en poques hores i amb poca informació. Els advocats belgues ens deien quines possibilitats hi havia en relació a la demanda judicial espanyola. Pensàvem que, havent-hi les eleccions convocades per al 21 de desembre, no hi hauria una repressió tan brutal. I que els que romanguessin a Catalunya podrien fer un relat -encara que haguessin de passar quatre dies a la presó- i que, des de fora, podríem posar-nos a disposició de la justícia internacional i treballar coordinadament. 

- L'Estat no va fer marxa enrere.

- La idea és que la repressió no seria tan bèstia. No vam atinar-hi, ni els que ens vam quedar ni els que van tornar. Vam entendre que havíem de fer un grup al costat del president Carles Puigdemont, i que podríem treballar junts. 


- Com se sent, sabent que els seus companys de Govern empresonats afronten un judici al Tribunal Suprem i que poden ser condemnats a fins a 25 anys de presó, mentre a vostè i a la resta d'exiliats els ha exonerat la justícia belga?

- Haver-ho de suportar psicològicament és inhumà. No hi ha dia que no pensem en la gent que hi ha tancada a la presó, i més ara que hi ha quatre companys [Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn] en vaga de fam. És un remordiment molt fort que hem de suportar. La veritat és que el dia a dia ens dona més energia a l'acció d'internacionalització, judicial i diplomàtica, i també per demostrar que no volíem marxar d'Espanya perquè sí, per un caprici econòmic, lingüístic i cultural. Volíem marxar d'un país on no ens sentíem còmodes. Ens sembla que, amb totes les accions que ha fet Espanya aquest any, s'han retratat cada vegada més. Estan aconseguint deixar la seva marca a nivells molt dubtosos de qualitat democràtica i judicial. Al final, Vox diu la veritat: vol destruir les autonomies. Aquesta és la dreta que tenim i contra la qual treballem.

"Allà on no arribin la Generalitat i el Parlament, hem d'arribar nosaltres. Des d'aquí ens sentim lliures, podem dir les coses amb claredat"

- Però quin marge té el Consell per la República per combatre aquest escenari des de l'exterior?

- El Consell pot fer allò que les nostres institucions legítimes, sota control econòmic, judicial i polític- no poden fer. No hi ha un 155 en marxa, però sí un amenaça constant. Quan Exteriors reobre les delegacions, ja hi ha demanda judicial per impedir-ho, malgrat que en tenen totes les autonomies. Allà on no arribin la Generalitat i el Parlament, hem d'arribar nosaltres. Des d'aquí ens sentim lliures, podem dir les coses amb claredat. Els rapers no són empresonats per fer cançons, els professors d'escola no són denunciats per parlar un dilluns a classe de determinades manifestacions. Aquí a Brussel·les n'hi ha quatre per setmana, de tot tipus de col·lectius.

- També de les armilles grogues, aquest cap de setmana.

- Si aquí a Brussel·les es tira un petard o es crema un pneumàtic, ningú és denunciat ni amenaçat de ser querellat per terrorisme. A Catalunya, qualsevol jove que formi part d'un comitè de defensa de la República (CDR) pot estar neguitós de saber si el persegueix la policia. A Catalunya es viu un estat de setge.

- I quina feina efectiva ha de fer el Consell, en aquest context?

- Ha d'avançar en diplomàcia -política i cultural-, en àmbits jurídics, en identitat i en participació electròniques cap a les persones registrades, en cohesió amb les entitats. Podem anar fent una tasca sabent que la Guàrdia Civil no entrarà als servidors dels nostres ordinadors i que el Banc d'Espanya no intervindrà en les operacions financeres que fem, que són legals, transparents i dins la llei del país en què vivim.

"Mentre el poble de Catalunya doni legitimitat a Puigdemont i se'l senti president, la relació i el diàleg entre els dos governs [el Consell i la Generalitat] seran bons"

- Quin vincle hi ha i hi haurà entre el nou organisme i el Govern?

- Volem que hi hagi un vincle, l'haurem de dibuixar conjuntament. Els catalans poden dir que tenen dos presidents a la vegada i, en el meu cas, hi ha dos consellers de Cultura: Laura Borràs -legal i jurídicament- i jo mateix. Tenim una situació excepcional, estranya. Com el Consell és reconegut per la Generalitat i com es presenten iniciatives legislatives és una cosa que hem parlat, està escrit en l'acord d'investidura de la primavera, i es parla de com cal que estiguin imbrincades les administracions.

- Vostès tenen personalitat privada.

 - Està clar que la Generalitat i el Parlament són representacions de càrrecs electes amb eleccions democràtiques, malgrat com es van fer les del 21 de desembre. La gent, quan veu Carles Puigdemont, li diu "president, president". Mentre el poble de Catalunya li doni legitimitat i se'l senti president, la relació i el diàleg entre els dos governs de Torra i Puigdemont seran bons. L'avantatge de veure un problema des de dins i des de fora ens ajuda molt a anar desbrossant el gra de la palla.

- El Consell s'ha presentat, però encara no hi ha unitat estratègica. Arribarà? En quins termes? Els últims discursos apel·len a la via eslovena i al preu "alt" dels sacrificis.

- Que hi hagi diferències d'opinió entre la CUP, ERC i el PDECat-Junts per Catalunya (JxCat) és normal, no és notícia. Malgrat això, en els moments clau les forces independentistes s'han posat d'acord. Que la gent, en aquests tretze mesos d'exili, hauria volgut que les coses anessin més ràpides? Pot ser. No hi ha ningú, cap dels partits i cap de les entitats, que tingui garantit que el seu full de ruta serà el bo.

- Perquè hi ha un estat al davant, i com afrontar-lo és el debat.

- Precisament. Sense un estat en contra, seria molt fàcil posar d'acord els partits independentistes. Cada vegada més, malgrat que la gent pugui pensar que es va lent, es va avançant, i van convergint els discursos. Hi ha dirigents d'ERC que han fet un manifest, per exemple.

"Que la gent, en aquests tretze mesos d'exili, hauria volgut que les coses anessin més ràpides? Pot ser. No hi ha ningú, cap dels partits i cap de les entitats, que tingui garantit que el seu full de ruta serà el bo"

- A favor de la llista unitària a les europees i de la unilateralitat.

- A tots els partits hi ha gent de diferents tendències. Mentre la gent del carrer segueixi demanant unitat, més ràpid o més lent, els polítics els hem de fer cas. Som on som gràcies a la gent del carrer. No per haver-los desobeït, sinó per haver-los fet cas- Mentre la gent demani unitat, acabarem confluint. Sóc optimista de mena.

- Algun document servirà per confirmar-ho?

- No sé si fan falta documents. Sí que fa falta seguir avançant en estratègies, en jugades tàctiques i en respostes també tàctiques. Cada dia passen coses noves que et poden obligar a canviar el que tenies previst. Per exemple: el 155 el va signar el PSOE, amb el suport del PSC, i ara han maquillat les formes de parlar, però els nostres companys segueixen a la presó. En canvi, els que estaven al poder amb el PP, tot i riure's de l'independentisme i de dir que el Diplocat estava "en liquidació", ara no tenen càrrecs públics i no tenen vergonya de sortir a donar les cara pels escàndols de màfies que han tingu. Jo sóc igual de pobre o de ric que fa un any.

- Hi ha d'haver terminis estratègics?

- Vull seguir lluitant com fins ara. Podem imaginar quin país volem, però no fixar-nos quants anys ens hi hem d'estar per arribar-hi. Des de l'exili, somio tornar a casa quan guanyi la meva causa al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, a la justícia europea. Però no puc estar pensant si això seran tres, sis o nou anys. Si penso en terminis, podria caure en frustracions, depressions, decepcions. Prefereixo seguir pensant que el dia que arribi al TEDH guanyarem a nivell personal i humà.

"Hem d'aconseguir que el mínim nombre d'ajuntaments quedi en mans de partits que han votat el 155. És el nostre front de democràcia, de decència i de dignitat"

- Vostè forma part de la comissió negociadora oberta entre el PDECat i la Crida Nacional per la República. Hi haurà acord aviat?

- Espero que sí, i espero que tinguem prou temps. Rull i Turull, que són a la comissió negociadora [juntament amb Sànchez, Forn, David Bonvehí i Míriam Nogueras], estan en vaga de fam, i no sé si tindran força física [per anar a les properes reunions]. Tot el que no sigui sumar, resta molt. El que resta una mica, costa de redreçar. És lògic que el PDECat es mantingui -jo sóc a l'exili pel PDECat-, i és lògic que es mantingui amb seccions locals. La implantació territorial és molt elevada. Com ho hem de fer, amb JxCat i la Crida? Algunes persones poden formar part de la Crida, però no del PDECat ni de JxCat. Hem de veure com això ha de coexistir i conviure. S'ha de trobar la fórmula. Fixi's que Pasqual Maragall va ser president quan va crear una plataforma.

- Ciutadans pel Canvi.

- Van saber trobar una fórmula que els va permetre generar un Govern gràcies a dos partits més [ERC i ICV-EUiA]. Què ens juguem ara? Implantació territorial [independentista] a les eleccions municipals. Hem d'aconseguir que el mínim nombre d'ajuntaments quedi en mans de partits que han votat el 155. És el nostre front de democràcia, de decència i de dignitat. Hem d'aconseguir que l'independentisme governi la majoria d'ajuntaments. La prova és amb quines males formes i poca educació, han trinxat el govern municipal de Badalona.

- El PSC té l'alcaldia amb 3 regidors.

- Venent-se l'ànima al diable. No és manera de governar un poble petit, ni una ciutat, ni una nació. En clau municipal, guanyar alcaldies serà claríssim, i que cadascú faci servir la fórmula que li vagi millor. Cada municipi ha de trobar l'encaix.

"Potser hi ha avantatges en anar separats a les eleccions europees, però no les sé. Per al Consell, aquest discurs d'anar junts seria molt important"

- I a nivell europeu?

- Sembla bastant obvi que tot allò que no sigui anar units es farà difícil.

- ERC ja ha dit que no vol i ultima una coalició amb Bildu i el BNG.

- Els que som de vena optimista pendem que hi ha d'haver més oportunitats. De cara a Europa i la feina d'internacionalització que hem de fer al Consell, que és veiés una clara unió del món independentista presentant-se [junts] a les eleccions europees, ens donaria una fortalesa molt forta. Potser hi ha avantatges en anar separats, però no les sé. Per al Consell, aquest discurs a Europa seria molt important.
 

Puig és assessor del Departament de Cultura Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya

 

Participació