07
de desembre
del
2018
La Generalitat s'ha personat com a acusació en prop de mig centenar de causes judicials obertes contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O en una quinzena de jutjats de tot Catalunya. En alguns casos és acusació particular pels danys ocasionats en instal·lacions del Govern, mentre que en altres és acusació popular per defensar els votants ferits per les càrregues.
En alguns d'aquests últims casos, algun jutge no ha acceptat la personació, però la decisió ha estat recorreguda. En els escrits de la Generalitat, s'incorpora un escrit de la consellera de Presidència, Elsa Artadi, en què acusa les policies estatals d'"actuacions violentes i desproporcionades" i d'haver "incomplert" l'ordre del TSJC que demanava no alterar la convivència ciutadana.
Segons ha avançat el diari Regió 7 es tracta dels jutjats de Barcelona, Manresa, Gavà, Arenys de Mar, Sabadell, Mataró, Rubí, Girona, Tarragona, Valls, Amposta, Reus, Tortosa, Lleida i Solsona, en aquest últim cas, per les càrregues de l'1-O a Ponts, a la Noguera. La Generalitat va denunciar el mateix 1-O del 2017 al jutjat de guàrdia de Barcelona les càrregues a la capital catalana, però no ho va fer en altres localitats. Ara, després que algunes entitats informessin al Gabinet Jurídic de la Generalitat, ha demanat personar-se a tots els jutjats que investiguen fets similars. En alguns casos, advocats de la Generalitat ja han pogut intervenir en interrogatoris, segons han explicat fonts del Gabinet Jurídic a l'ACN.
La personació de la Generalitat com a acusació popular va ser anunciada el 2 d'octubre passat pel president de la Generalitat, Quim Torra, durant el debat de política general al Parlament. Posteriorment, el 18 d'octubre, Artadi va adreçar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l'ordre per comparèixer a tots els procediments judicials, que s'ha fet efectiu ara. Aquest document, que inclou els arguments jurídics per exercir l'acusació, ha estat incorporat a cadascun dels jutjats afectats, de manera que servirà de base per a les actuacions dels lletrats del Govern.
En aquest escrit, Artadi manifesta que l'1-O els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional "van participar en actuacions violentes i desproporcionades a tot Catalunya, amb una manifesta pertorbació de la pau pública i amb un incompliment de les ordres judicials adreçades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a totes les forces i cossos de seguretat". Segons recorda, la interlocutòria del TSJC sobre la retirada d'urnes preveia que "les mesures adoptades en cap cas podien afectar la normal convivència ciutadana".
Per aquest motiu, la Generalitat considera "procedent" comparèixer com a acusació popular en totes les investigacions contra les policies estatals "per determinar les persones directament responsables dels fets denunciats, així com qualsevol altra persona que, per la seva relació directa, hagués col·laborat de forma activa i conscient a la comissió del delicte i en fos responsable penal".
En alguns d'aquests últims casos, algun jutge no ha acceptat la personació, però la decisió ha estat recorreguda. En els escrits de la Generalitat, s'incorpora un escrit de la consellera de Presidència, Elsa Artadi, en què acusa les policies estatals d'"actuacions violentes i desproporcionades" i d'haver "incomplert" l'ordre del TSJC que demanava no alterar la convivència ciutadana.
Segons ha avançat el diari Regió 7 es tracta dels jutjats de Barcelona, Manresa, Gavà, Arenys de Mar, Sabadell, Mataró, Rubí, Girona, Tarragona, Valls, Amposta, Reus, Tortosa, Lleida i Solsona, en aquest últim cas, per les càrregues de l'1-O a Ponts, a la Noguera. La Generalitat va denunciar el mateix 1-O del 2017 al jutjat de guàrdia de Barcelona les càrregues a la capital catalana, però no ho va fer en altres localitats. Ara, després que algunes entitats informessin al Gabinet Jurídic de la Generalitat, ha demanat personar-se a tots els jutjats que investiguen fets similars. En alguns casos, advocats de la Generalitat ja han pogut intervenir en interrogatoris, segons han explicat fonts del Gabinet Jurídic a l'ACN.
La personació de la Generalitat com a acusació popular va ser anunciada el 2 d'octubre passat pel president de la Generalitat, Quim Torra, durant el debat de política general al Parlament. Posteriorment, el 18 d'octubre, Artadi va adreçar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l'ordre per comparèixer a tots els procediments judicials, que s'ha fet efectiu ara. Aquest document, que inclou els arguments jurídics per exercir l'acusació, ha estat incorporat a cadascun dels jutjats afectats, de manera que servirà de base per a les actuacions dels lletrats del Govern.
En aquest escrit, Artadi manifesta que l'1-O els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional "van participar en actuacions violentes i desproporcionades a tot Catalunya, amb una manifesta pertorbació de la pau pública i amb un incompliment de les ordres judicials adreçades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a totes les forces i cossos de seguretat". Segons recorda, la interlocutòria del TSJC sobre la retirada d'urnes preveia que "les mesures adoptades en cap cas podien afectar la normal convivència ciutadana".
Per aquest motiu, la Generalitat considera "procedent" comparèixer com a acusació popular en totes les investigacions contra les policies estatals "per determinar les persones directament responsables dels fets denunciats, així com qualsevol altra persona que, per la seva relació directa, hagués col·laborat de forma activa i conscient a la comissió del delicte i en fos responsable penal".