Un grup de científics estudia la implantació d'aigua regenerada a l'AMB

Malgrat no albirar un període de sequera extrema, Generalitat i AMB s'han conjurat per tirar endavant amb el mandat d'aconseguir aportar aigua regenerada que podria arribar a les llars de forma continuada

Una aixeta d'aigua corrent
Una aixeta d'aigua corrent | ACN
Redacció
21 de novembre del 2018
Un grup de científics s'ha reunit aquest dimecres per primera vegada per estudiar la implantació d'aigua regenerada de manera "estable i estructural" a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) els pròxims anys, quan aquest recurs podria convertir-se en el 25% del total subministrat, equivalents a 60 camps de futbol.

Ho han anunciat en roda de premsa els secretaris de Medi Ambient i de Salut de la Generalitat, Marta Subirà i Joan Guix, respectivament, acompanyats del vicepresident de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Eloi Badia, després de presidir la primera trobada .

Malgrat no albirar un període de sequera extrema, Generalitat i AMB s'han conjurat per tirar endavant amb el mandat d'aconseguir aportar aigua regenerada que, després de passar per la potabilitzadora i la desembocadura del Llobregat, podria arribar a les llars de forma continuada, i no només en episodis d'emergència com està previst.
 

Roda de premsa per explicar la possibilitat d'implantar aigua regenerada Foto: Europa Press



En l'actualitat, s'activa aquesta aigua regenerada per frenar la intrusió salina a la desembocadura del Llobregat, i per tal de garantir la qualitat dels aqüífers de la part baixa del riu, ha explicat Subirà, que ha recordat en cas que els embassaments es trobin entre el 35% i el 70% aquestes aportacions han de servir per a usos agrícoles, lúdics, industrials i ambientals.

Subirà ha parlat de la necessitat de comptar amb aquest recurs de forma complementària i més estable, especialment tenint en compte l'acord de la Taula del Ter que recull una explotació menor de l'aigua del riu gironí per a l'àrea barcelonina.

Les situacions de sequera són recurrents a Catalunya, on en els últims 40 anys s'han produït vuit situacions, cosa que els experts preveuen que s'agreugi en el futur com a conseqüència del canvi climàtic.