entrevista

«El component social, l'artesania i la sostenibilitat marquen la diferència de Teixidors en la indústria tèxtil»

Jaume Mas és el director tècnic de Teixidors i formarà part de la taula rodona "Tèxtil Responsable" d'aquest dimarts 20 de novembre dins dels actes de la Terrassa Cooperativa

per Anna Mira, Terrassa , 19 de novembre de 2018 a les 14:22 |
Jaume Mas, director tècnic de Teixidors. | Anna Mira
Teixidors és una entitat tèxtil d'economia social de Terrassa que, amb una producció 100% manual i ecològica, la marca s'ha obert un espai en els mercats més prestigiosos del tèxtil europeu i nord-americà. Actualment forma part del centre especial de treball Fupar, ja que les persones encarregades de teixir tenen discapacitat intel·lectual, un valor afegit més a la marca de tèxtil terrassenca. Dins de Terrassa Cooperativa que se celebra aquests dies a la ciutat vallesana, LaTorre ha volgut conèixer el projecte de la mà del seu director tècnic. 

- Aquest dimarts 20 de novembre Teixidors formarà part de la taula rodona "Tèxtil responsable", què s'explicarà?


Teixidors és responsable tan pel que fa al procés com en les pràctiques, ja que treballem amb matèries i processos de tradició ecològica. A més a més és una qüestió de coherència perquè Teixidors és un projecte social generar llocs de treball per persones amb discapacitat intel·lectual. 

- Com van ser els inicis de Teixidors l'any 1983?

- Al principi era un projecte exclusivament social lluny de pensar amb la rendibilització del producte. Quan vam començar Terrassa encara era una ciutat amb molta activitat tèxtil, de manera que vam crear el projecte com una mena de voluntariat destinat a persones amb discapacitat intel·lectual. De fet treballàvem amb restes de teixits que ens donaven les filatures de la ciutat però a principis dels anys 90 ens vam plantejar com fer sostenible econòmicament un projecte que es va pensar per ser exclusivament amb finalitats socials i que té com a eina fonamental el teler manual, que treballa 150 vegades més lent que el teler mecànic. 

Teixidors marca la diferència no hauria estat possible sense el format cooperatiu


- Com van aconseguir fer-se un espai en el mercat del tèxtil amb telers manuals?

- Vam buscar valors afegits al nostre producte. El component social, l'artesania i la sostenibilitat i l'ecologia de les matèries que fem servir i el procés de treball van marcar la diferència. Busquem matèries que tinguin història i valor.

- Com ara quines?

- Terrassa té una vinculació tèxtil basada en la llana i els nostres telers són molt més competitius amb fils gruixuts (per fer mantes) que amb fils prims (per fer llençols). La llana és una matèria natural però la majoria de la llana de qualitat ve d'Austràlia o de Nova Zelanda. Ara bé, l'origen de tota la llana de qualitat del món és la raça d'ovella Merina espanyola. Amb els anys es va anar perdent i actualment, uns ramaders francesos han tornat la llana Merina a Europa i és la llana que fem servir nosaltres.
 

Els teixidors són persones amb discapacitat intel·lectual. Foto: Anna Mira


- La sostenibilitat s'atribueix en molts casos al km 0, això és possible en cas del tèxtil?

- El km 0 del tèxtil avui en dia és Europa perquè amb el temps han desaparegut els oficis relacionats amb el tèxtil. No obstant això, des de Teixdors anem buscant opcions sostenibles i ecològiques tant pel que fa al producte com a la proximitat per incorporar-les a la nostra producció. Per exemple obtenim el lli de Normandia però utilitzem el cotó regenerat d'Olot i filem a Montblanc. 

- Bona part de la plantilla de professionals de Teixidors són persones amb discapacitat intel·lectual, quin valor afegeix al producte final?

- Totes les persones que teixeixen són amb discapacitat intel·lectual. El teler és una eina extraordinàriament exigent, el tèxtil és una activitat molt complex però molt agraïda per aquest col·lectiu perquè el moviment de diferents parts del cos es transmet en llenguatge tèxtil i va elaborant peces.

- Teixidors va ser fins fa poc una cooperativa, que implica ser un projecte cooperatiu? 

- Va ser cooperativa des del començament per qüestions pràctiques, ja que era el format que més s'adequava. Fa un any i mig ja no ho som però intentem que el model de gestió segueixi sent participatiu. El projecte de Teixidors només el podíem terrer endavant amb la voluntat de totes les persones que formàvem part del projecte. De fet, Teixidors no hauria estat possible sense el format cooperatiu perquè una empresa la finalitat que té és guanyar diners i en canvi aquí la voluntat era la de defensar aquest projecte de tirar-lo endavant, i s'havia de fer amb el compromís de tothom. 

Teixidors fora d'una comarca tèxtil com és el Vallès no s'hagués pogut desenvolupar mai


- A què aspira Teixidors?

- Treballem amb uns valors que en el mercat actual són molt valorats. La presència continuada amb articles de molta qualitat fa que puguem ser una marca competitiva amb el producte que tenim. El 50% de les vendes es fan al mercat internacional on els valors com la sostenibilitat i la responsabilitat estan molt ben valorats. Venem a 25 països, bàsicament europeus, però també als Estats Units i al Canadà. L'objectiu és consolidar-se en el mercat tant nacional com internacional com una marca de referència en valors. 

- En un moment de desenvolupament tecnològic automatitzat, el treball manual aporta valor afegit però també deu tenir dificultats en el mercat?

- Nosaltres estem oferint un producte que a la indústria tèxtil seria molt difícil de trobar perquè ens situem amb una tecnologia de 150 anys enrere. Actualment els telers manuals produeixen per hobby i la indústria tèxtil està pensada en tots els seus processos per fer grans produccions. Això ha convertit la necessitat de fer els passos nosaltres mateixos perquè no encaixem en els estàndards de producció industrial, en un avantatge perquè podem pensar els productes des de l'origen del procés fins al final i fer peces personalitzades.
 

Els teixidors són persones amb discapacitat intel·lectual. Foto: Anna Mira



- Què representa Teixidors per Terrassa, una ciutat de tradició tèxtil?

- Teixidors fora d'una comarca tèxtil com és el Vallès no s'hagués pogut desenvolupar mai. Nosaltres hem xuclat l'experiència tèxtil de Terrassa i hem tingut l'assessorament i ens hem nodrit de l'experiència dels professionals de la zona per tirar endavant el projecte. D'alguna manera som els representants d'una tradició tèxtil d'una ciutat i d'un país al món. 

- L'any que ve Teixidors canviarà d'ubicació i es traslladarà al Condicionament Terrassenc, que suposarà aquest canvi?

- Tindrem més espai ara i ens instal·larem d'una manera perquè sigui compatible amb les visites. Ens fa molta il·lusió compartir el projecte amb la ciutat. Crec que és un valor de Terrassa que pot ser molt interessant per la ciutat. A més a més el Condicionament és un lloc on es condicionava la llana en el seu moment, de manera que guanya coherència amb el projecte. Moltes vegades el que sorprèn més a la gent és que el que fem a teixidors no és una feina de mostrar com es teixia sinó que és un projecte real i això li dóna una realitat que no tenen altres projectes.

Teixidors, situat al carrer de Mas Adei número 65, obrirà les seves portes al públic el dimarts 20 de novembre (d'11 h a 12 h) i el dimecres 28 de novembre (de 15 h a 16 h). La taula rodona per parlar de tèxtil responsable es fa dimarts 20 de novembre de les 18 h a les 20 h a la Masia Freixa de Terrassa i comptarà amb la presència del CDMT, Ajuntament de Barcelona, Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa INTEXTER; SETEM Catalunya, Eco-INSERCIÓ, INS Terrassa, Fundació Vedruna Catalunya Educació, SÜLEZ, Mandarina Market Berenar a Càrrec de Consum Cooperativa.
 

Botiga de Teixidors a Terrassa. Foto: Cedida

 

Participació