El Ballet de Moscou torna al Centre Cultural Terrassa amb «El llac dels cignes»

L'escenari del Centre Cultural Terrassa acollirà aquest cap de setmana una de les obres clàssiques del ballet. De la mà del Ballet de Moscou arriba El llac dels cignes, dirigida per Timur Fayziev i interpretada per un elenc on destaquen tres primers solistes de prestigi Cristina Terentiev, Alexei Terentiev i Aleksander Petrichenko. Es faran dues funcions, dissabte 17 de novembre a les 20 h i el diumenge 18 de novembre a les 18 h.

Fundat l'any 1989 pel coreògraf i ballarí rus Timur Fayziev, el Ballet de Moscou està format per alguns dels més destacats ballarins i coreògrafs dels ballets russos, com el Bolxoi o el Stanislavski i és de moment una de les companyies més importants del seu país. Des de la seva fundació, ha realitzat més d'un miler de representacions i més de 60 gires per tot el món, Japó, Xina, Taiwan, Itàlia, Suïssa, Anglaterra, Espanya, etc.

El 1991, la companyia fou elegida pel genial Rudolf Nureyev per a la seva última gira per Europa. El Ballet de Moscou posseeix un extens repertori on destaquen títols com El llac dels cignes, Trencanous, La Bella dorment, Somni d'una nit d'estiu i les seves darreres produccions Carmen, Don Quixot i Romeu i Julieta. L'any 2003 va rebre del seu país el diploma honorífic per l'esforç realitzat per tota la companyia en arribar a les mil representacions.

Timur Fayziev, el director inicià la seva carrera professional el 1965 a la prestigiosa Acadèmia Estatal de Coreografia de Moscou. Tan aviat com va entrar en contacte amb la disciplina, Timur va quedar embruixat per la màgia del ballet i el seu món. Des de molt jove, gràcies al seu talent i dedicació al ballet, va poder ballar en el Teatre Bolxoi de Moscou. Més tard, va continuar els seus estudis al Teatre Stanislavski on va estar treballant professionalment durant més de vint anys.

A partir de 1971 destaca com a primer solista en obres com Esmeralda, La Ventafocs o Coppelia, i així ho van recollir les crítiques a Moscou. La seva gran inquietud i desafiament era plasmar el mètode d'interpretació Stanislavski, rebutjava la idea d'un teatre pompós i de moviments perfectes però freds dels ballarins.

A finals dels 80, funda la seva pròpia acadèmia de ball per donar continuïtat a aquesta recerca incansable de la màgia del ballet. Més tard, el 1989, per donar sortida i projecció als seus ballarins, crea la seva pròpia companyia.