14
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
9:22h
L'Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA ha conclòs que l'economia catalana va créixer un 3,3% durant el 2017, el que segons els responsables de l'estudi confirma que s'ha accentuat la recuperació i que els registres de l'any passat ja superin els del 2007, quan es va iniciar la cris. Tot i així, el creixement ha estat dispar arreu de Catalunya, que reflecteixen els distints pesos de l'activitat industrial i dels serveis vinculats a ella o a l'exportació.
Les comarques centrals són les que més van créixer gràcies a la seva expansió industrial i la solidesa mostrada pels serveis, seguit de les comarques de l'AMB i el Camp de Tarragona. En concret, les comarques que més van créixer són el Vallès Occidental, amb un 5,1%; el Bages i Osona, amb un 4,2%; seguit de la Cerdanya i el Maresme, amb un 4%. L'estudi ha estat presentat aquest dimarts pel catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver.
Per eixos territorials, a les comarques centrals i al Camp de Tarragona és on es va produir un major creixement, del 3,6% en ambdós casos; seguit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un 3,4%, davant el 2,1% de les Terres de l'Ebre, que és on l'augment va ser més discret. Es tracta d'un mapa similar al període acumulat entre 2013 i 2017.
Pel que fa als altres territoris, a l'eix gironí es va produir un augment del 2,9%, al Pla de Lleida un 2,7% i a les comarques de muntanya un 2,7%.
En l’àmbit industrial, els avanços en 2017 han estat molt intensos a les comarques centrals (5,7%), el Camp de Tarragona (5,3%) i l’AMB (5,1%). A aquesta forta dinàmica, cal afegir la intensa pulsió terciària, amb avanços del 2,9% a l’AMB i les Comarques Centrals, i del 3,1% al Camp de Tarragona.
A l’altre extrem, amb creixements sensiblement menors, se situen els eixos de les comarques de Girona (augments el 2017 del 2,9%), el Pla de Lleida (2,7%) i les Comarques de Muntanya (2,7%) i les Terres de l’Ebre (2,1%).
Les comarques centrals són les que més van créixer gràcies a la seva expansió industrial i la solidesa mostrada pels serveis, seguit de les comarques de l'AMB i el Camp de Tarragona. En concret, les comarques que més van créixer són el Vallès Occidental, amb un 5,1%; el Bages i Osona, amb un 4,2%; seguit de la Cerdanya i el Maresme, amb un 4%. L'estudi ha estat presentat aquest dimarts pel catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver.
Per eixos territorials, a les comarques centrals i al Camp de Tarragona és on es va produir un major creixement, del 3,6% en ambdós casos; seguit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un 3,4%, davant el 2,1% de les Terres de l'Ebre, que és on l'augment va ser més discret. Es tracta d'un mapa similar al període acumulat entre 2013 i 2017.
Pel que fa als altres territoris, a l'eix gironí es va produir un augment del 2,9%, al Pla de Lleida un 2,7% i a les comarques de muntanya un 2,7%.
En l’àmbit industrial, els avanços en 2017 han estat molt intensos a les comarques centrals (5,7%), el Camp de Tarragona (5,3%) i l’AMB (5,1%). A aquesta forta dinàmica, cal afegir la intensa pulsió terciària, amb avanços del 2,9% a l’AMB i les Comarques Centrals, i del 3,1% al Camp de Tarragona.
A l’altre extrem, amb creixements sensiblement menors, se situen els eixos de les comarques de Girona (augments el 2017 del 2,9%), el Pla de Lleida (2,7%) i les Comarques de Muntanya (2,7%) i les Terres de l’Ebre (2,1%).
Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA by naciodigital on Scribd