La Seu d'Ègara, més a prop per ser Patrimoni Mundial de la Unesco

El conjunt de pintures dels absis de les tres esglésies van del segle V al VIII

Redacció
29 d'octubre del 2018
Les esglésies de Sant Pere.
Les esglésies de Sant Pere. | Pau Moya
La candidatura de la Seu d'Ègara i la seva decoració pictòrica per formar part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco ha fet un nou pas endavant. Divendres, la candidatura ha estat inclosa en la llista indicativa que l'Estat espanyol presentarà a la Unesco, un pas previ imprescindible per ser candidata a Patrimoni Mundial per part d'aquest organisme internacional amb seu a París.

La Candidatura La Seo episcopal de Égara y su decoración pictórica (siglos V-VIII) ha estat escollida per entrar a la llista indicativa durant la celebració del Consejo de Patrimonio Histórico, organisme de col·laboració entre l'administració de l'Estat i les Comunitats Autònomes, reunit a la ciutat d'Elx.

La incorporació de la Seu d'Ègara a la llista és un pas previ i imprescindible per poder presentar la posterior candidatura formal davant la Unesco.

L'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega considera que: "Aquest és un pas molt important per a la Seu d'Ègara, per Terrassa i per al conjunt del país. Encara queda una part important del camí per fer, però arribar fins aquí demostra que la candidatura de la Seu d'Ègara és ferma, forta i que compta amb un ampli suport a tots els nivells".
 

Séu d'Ègara Foto: Pau Moya


Juntament amb la Seu d'Ègara, dues candidatures més optaven a formar part de la llista indicativa: El conjunt d'edificis mossàrabs a la península Ibèrica, promoguda des de Castella Lleó, Castella-la Manxa i Galícia i Itàlica, ciutat adrianea, impulsada des d'Andalusia.

La Seu d'Ègara / Esglésies de Sant Pere és una peça clau del patrimoni cultural català i universal. El conjunt de pintures dels absis de les tres esglésies, que van del segle V al VIII, és un magnífic exemple de pintura tardoromana cristiana conservada a Europa. Del segle VI són les pintures murals de l'absis de Santa Maria i de Sant Miquel. També destaca per la seva singularitat el retaule petri de Sant Pere (segles VI – VIII) i constitueixen un conjunt pictòric únic en el panorama de la història de l'art cristià alt medieval occidental.