19
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
18:21h
Terrassa celebra a partir d'avui el primer Octubre Trans* i l'acte principal serà l'estrena del documental "9 trans", protagonitzat per nou persones transsexuals (nois i persones no binàries). Un dels seus protagonistes és el terrassenc Àlex Bixquert, persona trans no binària i el president de l'associació LGTBI de Terrassa. Des de fat set mesos que l'Àlex està prenent hormones per transitar cap a un home i LaTorre ha parlat amb ell per conèixer la seva experiència personal.
- Quina és la teva participació en el documental "9 trans"?
- La meva motivació per participar en el documental va ser per parlar de la transsexualitat però des d'una perspectiva que no fos hormones i cirurgia.
- El documental és de nou persones trans?
- Bé també hi ha dues persones no binàries, això vol dir que la persona no s'identifica ni com a home ni com a dona, sinó amb un gènere diferent o amb cap gènere.
- És el seu cas.
- Sí, després de l'adolescència em vaig empoderar com a dona masculina però per a mi no era suficient, i no va ser fins als 25 anys quan vaig sentir a parlar del gènere no binari però no m'atrevia a fer el pas perquè no sabia per on començar, perquè no hi ha informació ni referents. Com se suposa que ha de transitar o viure una persona no binària?
- És un problema no tenir referents. Com va ser la seva infància?
- Des de petit em van assignar el gènere femení pels meus genitals. Però ja de petit no acabava d'encaixar amb què la societat esperava de mi com a nena. Sempre m'havia sentit una mica fora de lloc i no sabia què em passava. Després durant l'adolescència va ser encara més complicat perquè ningú vol ser diferent en aquesta etapa de la vida. A més a més és el moment que es desperta la sexualitat i el teu cos canvia d'una manera que no desitges.
- Què és la transició social?
- Dins de la transició hi ha tres aspectes diferents i cada persona transita en els que vol. El primer és la transició física que és la més coneguda i implica el canvi del cos amb hormones i cirurgia; el segon és la transició administrativa, que implica el canvi de nom però que actualment no pots fer si no has fet la física; i la tercera és la transició social que és la que t'afecta el dia a dia perquè és com tu et presentes a la societat com una persona diferent. Per exemple, els infants fan la transició social perquè no poden fer ni la física ni l'administrativa.
- En el seu cas, es considera una persona no binària però està prenent hormones per canviar de dona a home, per què?
- L'aparença que tenia abans tampoc era neutre i no tenim referents ni imatges de com hauria de ser el nostre cos. Bona part de la meva vida he estat llegit com a dona i malgrat que vaig fer la transició social molta gent em seguia llegint com una dona pel meu aspecte (tal com es pot veure al documental). En aquest punt necessitava canviar la meva aparença cap a l'home perquè la gent no em llegirà com a no binari, perquè no existim en l'imaginari col·lectiu.
- Què és el més difícil?
- El més dur és la sensació de soledat que vius tot i tenir persones que t'estimen no pots compartir el què et passa amb ningú perquè coneixes ningú igual que tu.
- Quin objectiu té el col·lectiu trans?
- Les persones trans estem aquí per canviar el món perquè el món no està fet per nosaltres. Volem acabar amb els conceptes rígids d'home i dona. El dia que no es pressuposi res en funció dels genitals amb els quals naixem, totes les persones serem lliures. La realitat ha canviat bastant però encara queda molta feina per fer, sobretot en l'àmbit legal.
- Hi ha diverses propostes al Congrés pendents de ser aprovades.
- La Generalitat, a través de la llei contra l'homofòbia, ja no considera la transsexualitat una patologia però en l'àmbit estatal encara ens exigeixen un certificat mèdic de què tenim un trastorn mental per poder-nos canviar el DNI. No obstant això, actualment hi ha tres lleis en tràmit que permetrien que això canviés. Una és una reforma del PSOE sobre la llei d'identitat de gènere que deixaria de discriminar els menors i les persones que no tenen nacionalitat per facilitar-los el canvi de documentació. Les altres dues són la llei LGTBI i la llei trans presentades per Podemos.
Per la seva banda l'Organització Mundial de la Salut (OMS) aquest passat mes de juliol va deixar de tipificar la transsexualitat com un trastorn mental, que és un pas endavant però ens classifiquen com a "incongruència de gènere", i ho reivindiquem perquè qui és incongruent és la societat.
- I transfòbia, en mots casos.
- Està a l'ordre del dia i quan transites comences a rebre transfòbia per tot arreu i et sents constantment exclòs. Per exemple, el lavabo no està pensat per tu, al carrer et miren estrany, a l'escola només s'explica que els nens tenen penis i les nenes, vulva, la roba, les joguines, etc. La nostra identitat està negada constantment.
- Quina és la teva participació en el documental "9 trans"?
- La meva motivació per participar en el documental va ser per parlar de la transsexualitat però des d'una perspectiva que no fos hormones i cirurgia.
- El documental és de nou persones trans?
- Bé també hi ha dues persones no binàries, això vol dir que la persona no s'identifica ni com a home ni com a dona, sinó amb un gènere diferent o amb cap gènere.
- És el seu cas.
- Sí, després de l'adolescència em vaig empoderar com a dona masculina però per a mi no era suficient, i no va ser fins als 25 anys quan vaig sentir a parlar del gènere no binari però no m'atrevia a fer el pas perquè no sabia per on començar, perquè no hi ha informació ni referents. Com se suposa que ha de transitar o viure una persona no binària?
- És un problema no tenir referents. Com va ser la seva infància?
- Des de petit em van assignar el gènere femení pels meus genitals. Però ja de petit no acabava d'encaixar amb què la societat esperava de mi com a nena. Sempre m'havia sentit una mica fora de lloc i no sabia què em passava. Després durant l'adolescència va ser encara més complicat perquè ningú vol ser diferent en aquesta etapa de la vida. A més a més és el moment que es desperta la sexualitat i el teu cos canvia d'una manera que no desitges.
- Què és la transició social?
- Dins de la transició hi ha tres aspectes diferents i cada persona transita en els que vol. El primer és la transició física que és la més coneguda i implica el canvi del cos amb hormones i cirurgia; el segon és la transició administrativa, que implica el canvi de nom però que actualment no pots fer si no has fet la física; i la tercera és la transició social que és la que t'afecta el dia a dia perquè és com tu et presentes a la societat com una persona diferent. Per exemple, els infants fan la transició social perquè no poden fer ni la física ni l'administrativa.
- En el seu cas, es considera una persona no binària però està prenent hormones per canviar de dona a home, per què?
- L'aparença que tenia abans tampoc era neutre i no tenim referents ni imatges de com hauria de ser el nostre cos. Bona part de la meva vida he estat llegit com a dona i malgrat que vaig fer la transició social molta gent em seguia llegint com una dona pel meu aspecte (tal com es pot veure al documental). En aquest punt necessitava canviar la meva aparença cap a l'home perquè la gent no em llegirà com a no binari, perquè no existim en l'imaginari col·lectiu.
Àlex Bixquert, en el documental 9 trans Foto: Cedida
- Què és el més difícil?
- El més dur és la sensació de soledat que vius tot i tenir persones que t'estimen no pots compartir el què et passa amb ningú perquè coneixes ningú igual que tu.
- Quin objectiu té el col·lectiu trans?
- Les persones trans estem aquí per canviar el món perquè el món no està fet per nosaltres. Volem acabar amb els conceptes rígids d'home i dona. El dia que no es pressuposi res en funció dels genitals amb els quals naixem, totes les persones serem lliures. La realitat ha canviat bastant però encara queda molta feina per fer, sobretot en l'àmbit legal.
- Hi ha diverses propostes al Congrés pendents de ser aprovades.
- La Generalitat, a través de la llei contra l'homofòbia, ja no considera la transsexualitat una patologia però en l'àmbit estatal encara ens exigeixen un certificat mèdic de què tenim un trastorn mental per poder-nos canviar el DNI. No obstant això, actualment hi ha tres lleis en tràmit que permetrien que això canviés. Una és una reforma del PSOE sobre la llei d'identitat de gènere que deixaria de discriminar els menors i les persones que no tenen nacionalitat per facilitar-los el canvi de documentació. Les altres dues són la llei LGTBI i la llei trans presentades per Podemos.
Per la seva banda l'Organització Mundial de la Salut (OMS) aquest passat mes de juliol va deixar de tipificar la transsexualitat com un trastorn mental, que és un pas endavant però ens classifiquen com a "incongruència de gènere", i ho reivindiquem perquè qui és incongruent és la societat.
- I transfòbia, en mots casos.
- Està a l'ordre del dia i quan transites comences a rebre transfòbia per tot arreu i et sents constantment exclòs. Per exemple, el lavabo no està pensat per tu, al carrer et miren estrany, a l'escola només s'explica que els nens tenen penis i les nenes, vulva, la roba, les joguines, etc. La nostra identitat està negada constantment.