entrevsita

Paredes: «A Mèxic hi ha una política de silenciar i ocultar els crims de deshumanitat»

Activista mexicana pels drets humans que lluita contra les desaparicions forçades

per Anna Mira, Terrassa , 4 d'octubre de 2018 a les 13:14 |
Janahuy Paredes, activista mexicana pels drets humans que lluita contra les desaparicions forçades. | Anna Mira
El pare de Janahuy Paredes va desaparèixer el 26 de setembre del 2007. Des d'aleshores aquesta jove mexicana va decidir implicar-se en la lluita contra les desaparicions forçades al país centreamericà. Diferents familiars de desapareguts van formar el "Comité de familiares de personas detenidas desaparecidas en México COFADDEM Alzando voces" per donar a conèixer la situació que viu el país en relació a la vulneració dels drets humans.

Aquesta ha estat la missió de Paredes aquest dijous al matí davant de 600 estudiants de secundària i formació professional que han assistit al Teatre Principal de Terrassa per escoltar-la a ella i a dos activistes més: Ramón Esono, un caricaturista equatoguineà compromès amb la denúncia de les vulneracions dels drets humans al seu país i que el 2017 va ser detingut i empresonat, però finalment alliberat per la manca de proves i per la forta pressió internacional; i Marisa Franco, una activista nord-americana que lluita pels drets de les persones migrants i contra les deportacions al seu país. Ha format part de diverses campanyes per reclamar el respecte als drets civils, econòmics, socials i laborals, i dirigeix el projecte Mijente, que es defineix com "pro-black, pro-woman, pro-queer, pro-poor". L'acte s'emmarca en la setena edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. 


- Janahuy Paredes, què ha explicat als estudiants terrassencs amb la seva intervenció?

He intentat transmetre el què s'està vivint al meu país en relació a la desaparició de persones. Els familiars ens estem enfrontant a un govern que participa directament o indirectament dels crims de deshumanitat i és important que arribi el missatge als joves perquè creiem que la solidaritat internacional és peça clau per aconseguir canvis al nostre país.

- Quina situació viuen a Mèxic actualment?

L'estat mexicà fa dècades que ha creat programes a l'exterior en els quals es ven la idea que no es cometen violacions a drets humans però la realitat de Mèxic és completament diferent. Hi ha moltes persones desaparegudes, hi ha crims, execucions extrajudicials, tortures, empresonaments injustos, etc. El nostre missatge vol apel·lar a la solidaritat internacional perquè a Mèxic es puguin crear mecanismes que treballin per la justícia, pel dret a la veritat, pel dret a la memòria i per posar la necessitat d'una llei en matèria de desaparició forçada a l'agenda institucional.


- Mentre aquesta llei no existeix, vostès corren perill per denunciar les desaparicions?

Sí. La vulnerabilitat a la que ens trobem és a partir que desapareixen el teu familiar perquè hi ha una deficiència institucional i quan t'atreveixes a posar una denúncia com que estàs assenyalant directament les autoritats aquestes responen amb agressions i amenaces.

- Quin tipus d''agressions pateixen?

El risc és constant. No tant per sortir a l'exterior, com ara que som a Terrassa, però estan a Mèxic hi ha moments que ha incrementat la nostra vulnerabilitat i hem corregut agressions com ara entrar a les nostres cases de manera violenta per robar-nos les càmeres, o forçar les mesures de protecció que tenim.

- De quin tipus de protecció disposen?

Es tracta d'un mecanisme de protecció a defensors dels drets humans en l'àmbit nacional, implementat per les autoritats. Però estem vivint una impunitat tan forta que aquestes mesures no són garantia per nosaltres.

- Per què?

Perquè hi ha una política de silenciar i ocultar els crims de deshumanitat a Mèxic. Les institucions ens proporcionen aquestes mesures per poder aparentar una altra cara en l'àmbit internacional però alhora són aquestes mateixes institucions les que ens vulneren els nostres drets. 

- Davant d'aquesta situació, com respon la comunitat internacional?

Hem imposat queixes davant de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides, també al Comitè Contra la Desaparició Forçada, davant la Comissió Interamericana, però en molts casos no va més enllà de recomanacions que fan al govern mexicà però que no són d'obligat compliment. En alguns casostambé han fet actes presencials observadors internacionals de "Human Rights Watch" o Amnistia Internacional i ho valorem molt positivament perquè amb la seva presència hem notat que la situació es relaxava una mica.

 

Participació