entrevista

Cesc Martínez, encausat pel desallotjament del TSJC: «Amb tot el què està passant el pacifisme s'hauria d'acabar»

L'activista independentista terrassenc s'enfronta a dos anys i mig de presó acusat de desobediència i resistència greu

per Anna Mira, 27 de setembre de 2018 a les 14:00 |
La Fiscalia demana a Cesc Martínez dos anys i mig de presó. | Anna Mira
El passat 23 de febrer 14 persones van ser detingudes i identificades en la concentració dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que hi va haver el 23 de febrer davant la porta principal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Barcelona. Aquest dijous hi ha hagut una nova concentració davant del TSJC per protestar contra la decisió de Fiscalia de demanar presó per a ells.

Entre els detinguts el 23 de febrer hi havia el terrassenc Cesc Martínez, un jove activista independentista que va sumar-se a la mobilització amb la voluntat de reivindicar la situació política i jurídica que vivia Catalunya. Parlem amb ell perquè ens expliqui com va anar tot i quin és el paper dels CDR un any després de l'1 d'octubre.


- La Fiscalia els demana dos anys i mig de presó a 11 dels 14 membres detinguts per desobediència i resistència greu. Estarien disposats a pactar una conformitat per evitar el judici?

- Està previst que el judici encara pugui tardar un any i mig o dos anys en celebrar-se de manera que ara els encausats ens estem centrant la campanya de difusió per donar a conèixer el nostre cas, encara no estem treballant en l'estratègia judicial.

- Però en cas que la Fiscalia els proposés pactar i així evitar la presó, ho acceptaria?

- Fem el que fem serà per dir que plantem cara a una justícia que no ens representa. La decisió de pactar o no, és individual, tot i que el cas és conjunt. Personalment, tinc molt clar que no acceptaria el tracte de la Fiscalia perquè això implicaria reconèixer el delicte i jo no n'he comès cap.


- Parlava de la campanya del cas, què tenen previst?

- El què volem és donar conèixer el nostre cas perquè es tracta d'un judici polític, no ens jutgen per cap delicte que hàgim comès, sinó per les nostres idees. Per això creiem que és important que la gent sàpiga que som catorze persones que vam anar a protestar pacíficament al TSJC quan s'havia aplicat l'article 155, que era un cop d'estat en tota regla.

- Els van detenir i van passar una nit a la comissaria de les Corts, com la van viure? 

- Estava clar que era un càstig. No només ens van identificar, sinó que també ens van detenir i ens van fer passar la nit a la comissaria. Personalment ho vaig viure amb molta ràbia i molta impotència perquè te n'adones que una injustícia pot fer de tu el que vulgui. En el nostre cas estàvem perdent un dret bàsic com és el de protestar de manera pacífica per una cosa que no ens agradava, quan amb tot el que està passant el pacifisme s'hauria d'acabar.

- Com va ser el tracte que van rebre durant la detenció?

- El tracte per part de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra va ser molt dolenta. Les tres primeres hores mentre a fora durava la protesta, vam estar a l'interior del TSJC tancats en una sala amb poca llum, asseguts a terra, negociant que ens deixessin anar al lavabo. Per traslladar-nos a les Corts ens van emmanillar per darrere. En arribar, uns quants ens van posar les manilles al davant i el tracte va millorar una mica però una altra de les furgonetes es va quedar amagada a les Corts amb la llum apagada i les companyes emmanillades per darrere.
 

Els mossos, desallotjant les persones que bloquegen el TSJC Foto: Sergi Ambudio


- Ha estat un any amb moltes aturades i mobilitzacions, es preveu una tardor amb més accions d'aquests tipus? 

- No tornarem a la mobilització de l'octubre passat, que va ser a tots els nivells: estudiantil, popular, laboral, etc. Tant de bo es torni a repetir i la gent es torni a despertar com ho va fer la tardor passada però és molt difícil. És veritat que a l'estiu hi ha hagut una aturada però des de mitjan setembre torna a haver-hi molt moviment als CDRs i s'està fent molta feina, encara que a vegades no es visualitzi. 

- En què s'està treballant?

- L'objectiu principal que tenim és fer efectiva la república i creiem que això només és possible des de la desobediència civil i l'acció directa. Això és el que ens diferencia dels altres moviments. Acció pacifica però no passiva. I amb els mesos la mobilització als carrers ha anat tendint cap aquí, com per exemple en la protesta davant de la Delegació del govern del mes de març, l'ocupació de la presó la Model, talls de carreteres. etc. 

- Fa uns dies el president de la Generalitat, Quim Torra, en una entrevista a NacióDigital deia que "Si veiés que no puc aplicar el resultat de l'1-O, no seria president", quina lectura en fan des del CDR d'aquestes declaracions?

-Des de principi de legislatura creiem que ha estat tot una gran mentida. Ens van prometre que es faria efectiu el mandat popular de l'1 d'octubre, que es posaria en marxa la república i a l'hora de la veritat ens han demostrat que no s'està fent, fins i tot s'està proposant de fer un altre referèndum pactat amb l'Estat quan la gent literalment es va trencar la cara pel referèndum de l'any passat. Nosaltres els demanem que si ells no fan efectiva la república, ho farem nosaltres.

- De quina manera?

- Els polítics ara tenen por i per això fan autonomisme però tenim la sort que la gent del carrer s'ha empoderat i ara si els dirigents no fan el que van prometre la gent sortirà o ho farem directament nosaltres com va passar a principis d'agost amb l'acció a les seus d'ERC, la CUP i el PDECat. 

 

Participació