procés català

VÍDEOS Es filtren les declaracions dels membres del Govern de Puigdemont davant Lamela

Defensen que no van participar ni promoure cap acte violent i neguen que es destinessin diners públics al referèndum de l'1-O

per Redacció , 24 de setembre de 2018 a les 10:57 |
Imatge, extreta de vídeo, d'Oriol Junqueras declarant a l'Audiència Nacional el 2-11-17 | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els exmembres del Govern de Carles Puigdemont que van declarar davant la magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela, el passat 2 de novembre, van assegurar que mai van promoure la violència ni tampoc van participar en cap acte que tingués l'objectiu d'impedir l'acció policial o judicial. Aquesta és una de les afirmacions que es poden veure els vídeos de les declaracions dels polítics que ha avançat l'ACN.

En els audiovisuals es pot comprovar com asseguren que la violència no és camí per arribar a cap solució política i que sempre han apostat pel diàleg i la democràcia.



Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern, va negar que s'haguessin destinat diners públics per pagar el referèndum de l'1-O i que totes les despeses del Govern s'havien gastat en allò que s'haviapressupostat. El republicà també va reiterar que rebutjava la violència perquè "soc creient i qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc", va dir. "Les meves conviccions m'allunyen i m'impedeixen qualsevol relació amb actes violents de cap forma", va dir.

Les declaracions

La majoria dels exconsellers van respondre només a les preguntes dels seus advocats per defensar-se de les acusacions de rebel·lió, sedició, desobediència, prevaricació i malversació. Les preguntes i respostes de cada exmembre del Govern de Puigdemont no van durar més de cinc minuts.


Dolors Bassa, exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa va apel·lar a la seva trajectòria, fins i tot religiosa, per assegurar que sempre ha apostat per la no-violència. L'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, va assegurar que tant públicament com privadament sempre va ordenar als seus subordinats i als Mossos d'Esquadra, des que va ser nomenat el juliol anterior, que els mandats judicials "s'han de complir".

L'exconseller de justícia, Carles Mundó, va ser qui va estar més estona davant Lamela, on va assegurar que la partida pressupostària de 6,2 milions d'euros bloquejada pel TC no es va dedicar al referèndum.


L'exconseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, va recordar que fa més de 25 anys que milita en l'objecció de consciència, el pacifisme i la lluita pels drets fonamentals sempre de forma pacífica i democràtica i va remarcar que sempre "hem defensat el dret d'expressió, els drets fonamentals, per via pacífica i democràtica".

L'exconseller de la Presidència, Jordi Turull, va dir que mai ha participat en cap acte violent ni l'ha promogut i que sempre ha apostat per la "no violència, la democràcia, les urnes, el civisme i el pacifisme". L'exconseller de Territori Josep Rull i l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs van fer una declaració molt similar a la de Turull.

Per la seva banda, l'exconseller de Cultura, Santi Vila va afirmar que va negociar amb polítics de Madrid, que no va voler identificar, per intentar evitar "la situació de col·lapse". La seva declaració va ser la més llarga, prop de 30 minuts. En la seva intervenció, va negar -com la resta- haver participat en cap acte violent i també va assegurar que ni ell ni cap membre del Govern havien dedicat ni un euro públic al referèndum de l'1-O.

Va remarcar que el programa electoral de JxSí cap a la independència no contravenia la Constitució perquè només volia promoure "iniciatives cíviques, mobilitzacions ciutadanes". A més, va reconèixer que els mesos anteriors a l'1-O havien estat "tensos" dins del Govern, i va assegurar que la Constitució encara era vigent a Catalunya, perquè la declaració d'independència del 27 d'octubre no havia tingut "cap conseqüència pràctica". Les paraules de Vila van provocar que la fiscalia no demanés presó incondicional com a la resta de companys de Govern, sinó presó amb fiança de 50.000 euros, que va pagar l'endemà.

 

Participació