Entrevista

Quim Torra: «Si veiés que no puc aplicar el resultat de l'1-O, no seria president»

El president defensa que l'independentisme ara està "més reforçat" i descarta "completament" repetir com a candidat | Assegura que un pacte amb el PSC pels pressupostos "no és una opció que contempli"

per Ferran Casas / Joan Serra Carné / Oriol March, Palau de la Generalitat, 24 de setembre de 2018 a les 09:00 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, entrevistat a NacióDigital | Adrià Costa
L'agenda és agitada i, per tant, la jornada arrenca d'hora. Quim Torra (Blanes, 1962) té una sèrie de compromisos que l'ocuparan durant tot el divendres: reunió amb el seu equip, cita del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, visita a Dolors Bassa a la presó de Puig de les Basses i assistència a la festa del banyolí de l'any. Quan passen pocs minuts de les deu rep NacióDigital a la Sala Torres García del Palau de la Generalitat, on fa tot just quatre mesos va aterrar per desbloquejar una legislatura complexa i agafar el relleu de Carles Puigdemont, exiliat a Waterloo i amb qui manté un contacte permanent. Igual que el primer dia, sosté que el dia "més feliç" de la seva vida serà quan el pugui rebre a Sant Jaume.

El president, de tracte afable i immers en la redefinició estratègica de l'independentisme, desgrana les prioritats de la legislatura -que s'hauran d'exposar en el pla de Govern i el debat de política general-, avança la posada en marxa imminent del procés constituent, posa en valor la "victòria" de l'1-O i envia un missatge a Pedro Sánchez: si vol que la negociació amb Catalunya tingui rèdits, ha d'apostar pel dret a l'autodeterminació. Torra es mostra capficat en un aspecte: mantenir la "dignitat" de la presidència. Del judici plantejat al Tribunal Suprem contra la cúpula independentista en dependrà quin lloc ocupa en els llibres d'història.



- Aquesta setmana hem vist els correus dels jutges insultant l'independentisme. Més enllà de deslegitimar el poder judicial, creu que tindrà algun efecte? N'ha parlat amb el president espanyol, Pedro Sánchez?

- No, no vaig poder parlar ahir [dijous] amb el president espanyol. Li vaig enviar un missatge demanant-li i aquest divendres m'ha comentat que em trucaria -era fora, a Salzburg [en una reunió del Consell Europeu]-. Espero que tingui conseqüències: hem demanat la dimissió del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i sancions immediates. Això està agafant una volada molt important en la societat catalana, que ho considera intolerable. De fet, per comentaris en aquests fòrums es van sancionar jutges. A persones com el president Puigdemont i altres polítics se'ls insulta greument, així que esperem que hi hagi sancions. Ho posarem en consideració de la comissària europea de justícia.

- Suma quatre mesos i mig a Palau en un dels moments més complexos de la història recent. Què és el que li està costant més de gestionar?


- És difícil de dir, perquè va a dies. Tot aquest factor tan excepcional de la història del país -presos polítics, exiliats, el referèndum d'autodeterminació i la declaració política d’independència no feta efectiva- fa que no estiguis com fa tres anys, en un procés [d’arribar a algun lloc]. Aquí hi ha hagut uns fets ja sobre la taula, amb més de 2.000 catalans encausats, processats o investigats. Tot això situa una complexitat enorme. Hi ha un Govern de coalició, amb una majoria parlamentària que se l'ha de treballar, i tothom està intentant situar les seves estratègies amb unes municipals a la vista. És un panorama interessant.

- El més complex és casar totes les estratègies?

- Intento buscar sempre aquell punt d'unió que ens permeti avançar. Tinc la sensació, i així ho vaig expressar en la conferència del 4 de setembre, que per primera vegada podem avançar en quatre fronts alhora. Són aquests: l'exili, les persones empresonades, les institucions catalanes i la societat civil organitzada. Sí que hi ha un fil pel qual podem tirar endavant, i penso que estem treballant tots per tenir aquesta estratègia compartida més clara. La tenim, sabem on anem, i ara el que ens falta són les fases que ens hi acabaran portant.

"Tinc la sensació que per primera vegada podem avançar en quatre fronts alhora: exili, presó, institucions catalanes i societat civil organitzada"

- Li fa por decebre la gent?

- No, no em fa por. Em fa por saber mantenir la dignitat del càrrec. La institució de la presidència de la Generalitat és molt important. Si no, no entendria què m'ha passat a mi en aquests quatre mesos. Jo que vaig arreu -i ara semblarà això un petit pecat d'immodèstia- i, en general, la gent em rep força bé. Ho atribueixo a la màgia de la presidència. He de vetllar perquè la presidència de la institució de la Generalitat sigui exercida amb tota legitimitat i amb tot el que l'acompanya.
 

Quim Torra Foto: Adrià Costa

 
- El dia 25 es presenta el pla de Govern. Quines seran les prioritats en clau de procés? Es consignarà el compromís amb el procés constituent i l’activació del Fòrum Cívic, Social i Constituent?

- El pla de Govern és un pla de legislatura i, per tant, significa el que ens proposem fer des d'un punt de vista de la gestió ordinària com política. En el vessant de gestió, tenim dos grans blocs: llibertat, cultura i talent -a partir d’aquí estructurem les iniciatives més importants per aquests quatre anys de legislatura, imaginem-nos que fos així-, i un altre bloc que són els plans socials i els de progrés. És evident que també tenim una motivació política, a banda de la gestió: el nostre lema és passar de la restitució a la Constitució, i des d'aquest punt de vista donem per tancada la fase de la restitució de les institucions catalanes. Explicarem què ha fet aquest Govern en els cent dies, la posada en marxa de l'administració, l'avaluació dels danys de l’article 155 i totes les iniciatives que ja hem pogut anar prenent.

Entrant en la fase d’iniciar el camí cap al procés constituent, tenim molts temes a tractar. Hi haurà un nomenament ben aviat a l'oficina de drets civils, que forma part de les explicacions polítiques, i el Fòrum Cívic, Social i Constituent. En gran part ja tenim definit  quina és l’estructura, el seu àmbit de funcionament i una gran part dels noms que constituiran l'equip gestor d'aquest Fòrum. Està molt a punt, perquè l’octubre ha de ser un mes de prendre la iniciativa en cada una d'aquestes quatre vies d'acció de l'exili -amb el Consell de la República-, de les presons -amb missatges polítics-, el Govern, Parlament i ajuntaments -amb el pla de l'executiu i la posada en marxa del procés constituent- i les organitzacions civils. Els hem demanat un punt de mobilització extraordinària per la marxa dels drets cívils, socials i nacionals. Tot això ens ha de conduir a anar avançant.

"Del Fòrum Cívic, Social i Constituent, ja tenim definit quina és l’estructura, el seu àmbit de funcionament i una gran part dels noms que constituiran l'equip gestor"

- Tots els missatges que han sortit des del Govern i les forces polítiques que el formen van en la línia d'oferir un referèndum pactat a Madrid. Més enllà que hi sigui o no, veu possible a curt o mig termini obrir aquesta negociació?

- Partim del referèndum d'autodeterminació de l'1-O i de la declaració política de la independència del 27-O. Aquí estem. El nostre objectiu és avançar. Davant la situació enormement greu que viu Catalunya, i amb la voluntat de trobar vies de sortida, hem ofert -com han ofert sempre els governs de la Generalitat- la possibilitat a l'executiu espanyol de fer un referèndum d'autodeterminació pactat, vinculant i internacionalment reconegut. Quan diem que volem prendre riscos i anar a una negociació, és així.

- Li posa algun termini a aquesta negociació sobre el referèndum pactat?  

- Sempre ens asseurem a la taula de negociació, perquè entenem que hem de ser-hi sempre. La bandera del diàleg no la deixarem mai, en la situació que sigui. Però insisteixo: seguirem avançant. Entre d'altres motius, perquè més d’un milió i mig de catalans van sortir l’Onze de Setembre amb un lema molt senzill: fer la República catalana. I nosaltres estem compromesos amb això. Volem jugar en tots els terrenys de joc, i un d'ells és un referèndum pactat i vinculant. Però d’autodeterminació, això sí.

"La bandera del diàleg no la deixarem mai, en la situació que sigui. Però insisteixo: seguirem avançant"

- Quines demandes presentarà a Pedro Sánchez en la reunió que mantindran dins la carpeta de les lleis socials suspeses?

- Vam aprovar una resolució amb la CUP i ERC sobre les lleis socials suspeses [al Parlament], que té un calendari. Al debat de política general presentarem aquest calendari d'aprovació dels continguts de les lleis socials suspeses. És un compromís: quan votem les coses, les complim. Aquest serà un dels punts essencials. El Govern està molt enfocat socialment perquè vam dir que posàvem les persones al centre del debat polític, i tot el que fa referència a tots els temes socials són vitals. En el seu dia se'ns va dir que hi havia voluntat política al govern espanyol per aixecar algunes de les suspensions. Així que, si ho fan, molt bé; i, si no ho fan, tornarem a aprovar les lleis [socials] al Parlament.
 

El president de la Generalitat, en la conversa amb els periodistes de NacióDigital Foto: Adrià Costa


- Té data aquesta trobada?

- No té data, encara. Em semblaria raonable fer-la al mes d'octubre.

- Les lleis socials van formar part de la comissió bilateral i també s'inclouen contactes discrets que està mantenint la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, a Madrid. Quin retorn en té? Se’n treurà fruit aquest trimestre?

- En la pregunta va la resposta: aquests contactes discrets ens fa ser discrets a l'hora de comentar-ne l'evolució. Són contactes bilaterals, perquè volem una relació bilateral amb el govern espanyol. Entenem que és el que hem de fer.

- Els contactes d'Artadi a Madrid són per assumptes competencials, però també polítics.

- Són contactes polítics i competencials. Qualsevol contacte que tens amb el teu homònim del ministre de torn té un component polític, perquè hi haurà sempre un component polític sobre la taula. Hi va ser, també, en la comissió bilateral. Allà hi vam preguntar com tenim el dret a l'autodeterminació, i això sempre estarà sobre la taula en qualsevol reunió que fem a qualsevol nivell.

"Els contactes [d'Artadi a Madrid] són polítics i competencials"

- Catalunya va arribar on va arribar el mes d'octubre gràcies a transitar la via unilateral. Ara a aquesta via li han aparegut detractors, en el marc de l'autocrítica del que va passar a l’octubre. S'ha fet bé, aquesta autocrítica? Se n'ha fet prou? Aquesta setmana el president del Parlament, Roger Torrent, assegurava en una entrevista a NacióDigital que cal "honestedat i rigor".  

- No sé ben bé què deu voler dir el president del Parlament. Penso que les aprovacions que es van fer a la cambra catalana l'octubre passat es van fer amb honestedat i rigor. Sobre la unilateralitat, ja saben la meva resposta: jo sóc lleial i obedient al Parlament de Catalunya, que és on rau la sobirania. Tot el que va passar el setembre i l'octubre de l'any passat no són decisions unilaterals de cap tipus. Són decisions que es debaten a la cambra, que s’aproven pacíficament i democràticament en nom del poble de Catalunya. Per tant, des d'aquest punt de vista no les qüestiono.

"Estic apel·lant ara a tres paraules: sacrifici, organització i esperança. En el joc d'aquestes tres paraules hi ha el que hem de fer aquests propers mesos"

- Però s'ha fet prou autocrítica? S'està actuant amb rigor?

- Més que autocrítica, que penso que també l'hem fet, hi ha sobretot unes lliçons apreses. Em sembla que és interessant que avaluem per què no s'ha implementat la República catalana. El mateix president Puigdemont va posar sobre la taula que [la declaració d’independència] no havia de ser el 27 [d'octubre], sinó una altra data més a prop. Superat el primer d'octubre, que genera uns esforços immensos i una concentració enorme per poder-lo tirar endavant, hi ha una manca de saber exactament quins són els escenaris. Estic apel·lant ara a tres paraules: sacrifici, organització i esperança. En el joc d'aquestes tres paraules hi ha el que hem de fer aquests propers mesos.
 

Quim Torra Foto: Adrià Costa


- On creu que ha de finalitzar la legislatura i amb quin objectiu, més enllà de l'horitzó constituent que deia?

- En aquesta legislatura cada dia passen situacions d’una gravetat i d'una excepcionalitat a la qual no estem acostumats. No estem acostumats a què, enmig d'un debat d'investidura, a un candidat [Jordi Turull] se'l posi a la presó. Era una cosa que ningú s’hagués pogut imaginar. No estem acostumats a veure que a un ciutadà que pacíficament està defensant l'1-O li buidin l'ull [Roger Español] acabi imputat. Cada dia ens estan passant coses molt greus. L'última és la dels correus dels jutges, que és un assumpte gravíssim, un tema d'Estat que suposa la punta de l'iceberg del que ens estem trobant en relació a un poder judicial del qual no en podem esperar cap mena de justícia ni imparcialitat. D'alguna manera, això taca tot el procés, i per això demanem ja l'arxivament de totes les causes, vista la nul·la imparcialitat que podem esperar del poder judicial.

Dit tot això, malgrat mantenir el repte d'una legislatura de quatre anys que hauria d'acabar amb el projecte de Constitució catalana, és obvi que en funció dels esdeveniments que puguin passar haurem d'anar prenent les decisions que calgui. Una d'elles serà en el moment que es dictin unes sentències que no siguin d'absolució. Penso que, si fos així, seria un moment d'una gravetat enorme per al país, políticament parlant, i penso que el Parlament hauria de prendre una decisió.

- Si hi ha sentència condemnatòria, la legislatura s'acabarà?

- No necessàriament, perquè dependrà del que decideixi el Parlament de Catalunya.

"Malgrat mantenir el repte d'una legislatura de quatre anys que hauria d'acabar amb el projecte de Constitució catalana, en funció dels esdeveniments que puguin passar haurem d'anar prenent les decisions que calgui"

- Què fa pensar que l'empresonament del Govern del 2 de novembre de l'any passat no servís per fer efectiva la República i, en canvi, una sentència condemnatòria sí que ho pugui fer possible?

- Perquè en tots aquests mesos han passat moltes coses. Allà on ens podíem pensar que estàvem en una posició de debilitat, ens hem reforçat. Els moviments que hi ha hagut a l'exili ens han permès una cosa importantíssima: contrastar la justícia espanyola davant la justícia europea. Això ens dona una força enorme, perquè sabem que en quatre països europeus els nostres col·legues són lliures, i això el 2 de novembre no ho sabíem. És cert, o almenys ho he viscut així, que el moment d'empresonament [del Govern] és de gran impacte per la societat catalana. Tothom, d'una manera o altra, per amistats o per afinitats, suposa un trasbals emocional bestial. Crec que s'ha necessitat un temps per recuperar una certa veu, un cert to, tornar a parlar com parlàvem. Els he de confessar que, en els mesos que vaig ser diputat al Parlament, em sorprenia a mi mateix autocensurant-me i veient altres companys que també ho feien. En aquest sentit, tornar-nos a sentir lliures altra vegada ha requerit un cert temps. Ara em veig capaç de tornar a ajuntar tots els fronts i poder avançar junts, perquè era molt important que exili, presó, institucions i societat civil tornéssim a trobar aquesta unió.

- Una sentència condemnatòria aproparia a la República?

- Ho decidirà el Parlament de Catalunya.

"Ara em veig capaç de tornar a ajuntar tots els fronts i poder avançar junts"

- Aquests dies s'està parlant molt de la mobilització del 3-O, de l’aturada de país. Creu que hi ha el caldo de cultiu necessari per repetir un moment com aquell? Cal esperar a la sentència per obtenir una resposta massiva?

- El poble de Catalunya sabrà trobar el seu tempo, confio plenament en la ciutadania. Penso que, en la línia que ens hem marcat de reforçar-nos i trobar tots els arguments possibles, ens en falta un de molt important: assistir al judici més injust que ens poguem imaginar. Des d'aquest punt de vista, aquest judici hauria de formar part del trajecte. Així com ara hem pogut contrastar internacionalment amb la justícia europea, en el judici contrastarem amb la justícia espanyola. Els nostres presos no estaran allà per defensar-se de res, sinó per acusar l'Estat de tota aquesta causa general contra l'independentisme. Per més dur que sigui, i per més sacrificis que això comporti, passar per aquest moment ens permetrà aquest contrast definitiu amb la justícia espanyola i ajudar a reforçar-nos si anem a unes sentències que no siguin la lliure absolució o l'arxivament de la causa.
 

El president català, a la Sala Torres García del Palau de la Generalitat Foto: Adrià Costa


- Creu que la Fiscalia acabarà rebaixant el delicte de rebel·lió? Si no passa abans del judici, té confiança que passarà abans que acabi? Li plantejarà a Sánchez que influeixi en la Fiscalia General de l'Estat?

- No, mai. No negocio pels presos polítics. Ells em van demanar no ser moneda de canvi de res. El que demano és la sortida immediata dels reclosos i l'arxivament de les causes, perquè aquesta causa està viciada. És una farsa, per això diem que són presos polítics i per això diem que contrastar-ho en un judici pot posar en contradicció, encara més, el sistema judicial espanyol. I per això diem que no acceptem cap altra sortida que no sigui la lliure absolució.
 
- Algú li podria rebatre, en tot cas, que els presos són ara en presons catalanes i que és el Govern qui té la clau per alliberar-los. Què els diria?

- Que qui manté els presos en presons catalanes no és la consellera de Justícia [Ester Capella], sinó els jutges espanyols i la legislació espanyola.

"Que qui manté els presos en presons catalanes no és la consellera de Justícia [Ester Capella], sinó els jutges espanyols i la legislació espanyola"

- En una gravació que se li va fer en el dia de portes obertes a Palau per l’Onze de Setembre, vostè deia que Europa ajudaria la causa catalana si es desplegava la declaració de la independència. N'hi hauria prou perquè Europa es mogués o calen més coses, en vista de les lliçons apreses?

- Per mi cal la determinació del poble de Catalunya. Sempre ho he dit: serem independents si els catalans ho volen. Això és així. Però, certament, hem detectat un increment molt notable de simpatia de la ciutadania europea envers la causa justa de la independència de Catalunya. Els nostres exiliats no han estat rebuts com uns criminals arreu, sinó com uns líders demòcrates perseguits que expliquen la seva experiència en universitats europees. És difícil trobar un personatge públic més estimat a Escòcia que Clara Ponsatí. Vaig tenir l'experiència de ser a Berlín alguns caps de setmana, i em feia creus de com berlinesos del carrer coneixien el president Puigdemont. Aquest temps ens ha reforçat, no estem en la condició de shock emocional i paralitzant en la qual ens vam trobar al novembre. Hem pogut recuperar-nos, refer-nos, empoderar-nos una altra vegada. I, permeti'm dir-ho modestament, des del Govern de la Generalitat hi hem ajudat.

- Qüestions més concretes. Per què va dir a l'estiu que hi havia un acord sobre els diputats suspesos?

- Perquè hi havia un principi d'acord, que és que hem de respectar la sobirania del Parlament.
 

Torra, durant l'entrevista, argumentant la necessitat de defensar la sobirania de Parlament  Foto: Adrià Costa


- Aquest principi d'acord s'ha acabat de concretar, en vista del que ha passat aquesta setmana en la cimera a Lledoners?

- Ens costa concretar, a vegades. L’altre dia posava com a exemple, en el discurs de la Diada, les votacions que van haver de fer els catalans per decidir si resistien o no el setge [de 1714]. Se'n van haver de fer quatre. És una cosa que portem dins de nosaltres mateixos, i em sorprèn. Jo, que no vinc de la política professional, veig com costa arribar a concretar principis. Estem d’acord que defensarem la sobirania del Parlament? Sí. Em sorprèn que ens costi tant.

"[Sobre la qüestió dels diputats suspesos] Estem d’acord que defensarem la sobirania del Parlament? Sí. Em sorprèn que ens costi tant"

- Però en quin punt es troba?

- En el punt que ho hem de resoldre, no pot ser cap altre punt.

- Està en joc el debat de política general?

- No està en joc el pla de Govern, ni el debat de política general, perquè no pot estar en joc.

- Mantenir l'acta de Carles Puigdemont és una línia vermella?

- No, jo penso que la línia vermella és mantenir la sobirania del Parlament de Catalunya. I, per tant, l'acta del president Puigdemont i l'acta dels diputats.

"Em sembla rellevantíssim que ens falta un trosset de restitució important, que és la del president Puigdemont. Per això treballem"

- I mantenir l'acta dels diputats és tan rellevant com per posar en perill l'estabilitat del Govern?

- L'acta de qualsevol diputat és rellevant. No poden perdre l'acta perquè un jutge digui no sé què. On rau la sobirania del Parlament? En el Parlament. I ja està. Dit això, em sembla rellevantíssim que ens falta un trosset de restitució important, que és la del president Puigdemont. Per això treballem. Ho he dit: el dia més feliç de la meva vida serà quan el rebi a Palau.

- Creu que és plausible?

- No renuncio a res.
 
- Quan el president Puigdemont va arribar a Palau, va dir que no es presentaria en cap cas com a candidat a la presidència en unes eleccions. Descarta veure's de cap de cartell?

- Descarto completament ser candidat a res. He tingut la sort que el destí em portés aquí, intento portar aquest càrrec amb la màxima dignitat possible. Aquesta institució ha de ser prestigiada i prestigiosa. Entendré que la meva feina acabarà quan acabi aquest mandat.
 

Torra, en un instant de l'entrevista Foto: Adrià Costa


- Li podria passar el mateix que a Puigdemont.

- No tinc cap mena d'ambició política. Tinc una gran ambició nacional, perquè vull la República catalana per al meu país, i per això treballo.

- La Crida Nacional per la República té data de presentació?

- Encara no. Ara anem cap a dies i setmanes de gran intensitat. Ens estem intentant focalitzar tots amb el pla de Govern, l’1-O -que no l’hem de mirar nostàlgicament, sinó reivindicativament, perquè és un dia de victòria-, el 3-O, posar en marxa el Fòrum Cívic, Social i Constituent, i el Consell de la República. Tenim les capacitats que tenim, i en algun lloc acabarà apareixent la Crida, que és un projecte molt important per a nosaltres.

"Entendré que la meva feina acabarà quan acabi aquest mandat"

- Podria veure la llum l'1-O?

- No, no li sabria dir. Jo crec que no, però no ho puc confirmar.

- Quin paper hi tindrà, vostè?

- Jo sóc un dels impulsors de la Crida. Ja veurem què volen que faci els socis o militants. M'he de centrar en la meva tasca de president de la Generalitat, perquè els esforços i les meves capacitats, si poden servir en algun lloc, és aquí.

- Hi ha data concreta pel Consell de la República? Com es coordinarà amb el Govern?

- Serà al llarg del mes d'octubre. Estarem amb una connexió molt constant. Partim de la legitimitat: si no hagués passat l'1-O i el 27-O, no podríem estar parlant d'un Consell de la República. Tot això forma part, si alcem la vista, d'una estratègia per aprofitar tot el terreny de joc. Aprofitem l'exili, aprofitem les presons, les institucions catalanes i les organitzacions per anar cap on hem d'anar. Des d'aquest punt de vista, la tasca d'internacionalització del Consell de la Republica pot ser excel·lent, ja s'ha vist només amb la trajectòria del president Puigdemont aquests mesos. Ara apareix amb força la veu de Marta Rovira des de Ginebra, i la d'Anna Gabriel, i la de Clara Ponsatí. Totes aquestes veus, sumades, ens ajuden molt.
 
 - Ja hi hagut temptejos pels pressupostos. No sembla que la CUP i els comuns hi estiguin predisposats. Hi ha l'opció del PSC, passant pàgina del 155?

- Per mi no és una opció que contempli, la dels acords amb el PSC.
 

Quim Torra Foto: Adrià Costa


- Per tant, es descarta un intercanvi segons el qual el PSC li aprova els pressupostos al Govern i el PDECat i ERC, a Madrid, avalen els comptes de Pedro Sánchez?

- Completament descartat. Nosaltres votarem al Congrés i al Senat en funció dels compromisos que el govern de l'Estat ens posi sobre la taula pel dret a l'autodeterminació.

"Pacte pels pressupostos? Nosaltres votarem al Congrés i al Senat en funció dels compromisos que el govern de l'Estat ens posi sobre la taula pel dret a l'autodeterminació"

- En els últims dies hi ha hagut novetats a Barcelona en clau municipal. Ernest Maragall serà el candidat d'ERC. Davant d'això, creu que és millor un perfil de l'estil Jordi Graupera que no pas el de Ferran Mascarell, per a l'espai de la Crida?

- No li parlaré de noms, òbviament. Vinc del sobiranisme de base i, a la que comencen a sortir noms, ens intranquil·litzem tots plegats. Nosaltres pensem que, més enllà del nom, el que és important és el projecte. Demano un projecte unitari de l'independentisme a la ciutat de Barcelona perquè guanyi. És vital tenir un candidat independentista i republicà a l’alcaldia de Barcelona, és una de les lliçons apreses de l'octubre i de l'aplicació del 155: com d'important seria per aquest país tenir un candidat independentista. Dono suport a totes aquelles línies que van de cara a tenir un candidat d'unitat.

- Aquest projecte unitari el podria encapçalar Ernest Maragall, que és conseller d'aquest Govern d'ERC i JxCat?

- Insisteixo, no contestaré sobre noms. El que és important és el projecte que permeti a l'independentisme guanyar l'alcaldia.

"[Sobre la candidatura d'Ernest Maragall a Barcelona] Dono suport a totes aquelles línies que van de cara a tenir un candidat d'unitat"

- Quin ha de ser el llegat polític de l'1-O?

- Demano que de l'1-O en tinguem una idea de victòria. És un gran dia de victòria per als catalans i ens marca el moment fundacional del que estem fent. Jo, almenys, em sento absolutament lligat i compromès amb l'1-O. Si mai veiés que jo no puc aplicar el resultat de l'1-O i del 27-O, jo no estaria al davant de la presidència de la Generalitat.

- Pot arribar a entendre un sentiment de decepció per no haver donat un horitzó clar de compliment de l'1-O?

- Puc arribar a entendre-ho, però insisteixo que ara sortim reforçats. Estem més forts. La gent hi continua sent, i tenim tota la determinació, acompanyada de tota l'esperança, perquè poguem concretar. En això estem. Si no, no estaria aquí.
 

Quim Torra, acompanyat de la seva cap de premsa, Anna Figuera Foto: Adrià Costa

 

Participació