Reempresa aconsegueix mantenir 1.770 empreses en els sis anys de funcionament

La iniciativa fa balanç dels seus primers sis anys en un acte al Palau de Pedralbes de Barcelona

Foto de família dels sis anys de Reempresa al Palau de Pedralbes.
Foto de família dels sis anys de Reempresa al Palau de Pedralbes. | Cedida
Redacció
25 de juliol del 2018
Actualitzat a la 13:13h
El Palau de Pedralbes de Barcelona ha acollit aquest vespre un acte organitzat pel Centre de Reempresa de Catalunya per celebrar l’èxit dels resultats de la seva gestió en el foment de les empreses i la iniciativa empresarial, en la salvaguarda del teixit empresarial del país i en la lluita contra l’atur.

En sis anys d’activitat, Reempresa ha intermediat processos de transmissió empresarial donant continuïtat a 1.770 empreses a Catalunya, generant una inversió induïda de més de 80 milions d’euros i, el que encara és més important, salvaguardant més de 5.100 llocs de treball.

De fet, fa pocs dies coneixiem que la iniciativa aterrava també als mercats municipals de Terrassa. “Els resultats de Reempresa són el fruit d’un èxit col·lectiu, de cooperació publicoprivada i amb un entramat de tècnics, professionals, organitzacions i institucions que han entès que aquest era un bon instrument per mantenir i dinamitzar l’activitat empresarial dels territoris”, ha afirmat Antoni Abad, president de Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya, durant la presentació de resultats.

L’acte ha estat presidit pel vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonés qui ha destactat que “Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses. Cal recordar-ho de tant en tant, i especialment en actes com aquest". L'economia catalana l’any passat va créixer un 3,4% i manté una previsió de tancar el 2018 amb un increment del 2,9%, "depèn en molt bona part d’aquesta activitat empresarial", ha afegit Aragonés.

El conseller també ha destacaat que l’existència d’un servei com el de Reempresa "és molt important. Molt rellevant per mantenir la cohesió d’aquest teixit empresarial i la continuïtat dels negocis. Aconseguir que les empreses no tanquin és cabdal. I molts emprenedors i empresaris no sabien on anar quan buscaven un relleu per al seu negoci. El servei de Reempresa va omplir aquest buit”.

La celebració de Reempresa ha comptat amb la participació de la consellera d’Empresa i Coneixement, M. Àngels Chacón qui ha estat l’encarregada de donar inici al programa d’intervencions.

A l’acte han pres especial rellevància els testimonis vivencials dels cedents i els reemprenedors de les empreses: Conex Center (Terrassa), dedicada a la venda al detall de productes informàtics i material d’oficina; Sidemsa (Rubí) dedicada a la comercialització i fabricació de maquinària i equips de manipulació i elevació; Cafès i xocolates Eulàlia (Molins de Rei), una parada de mercat de venda de productes alimentaris selectes, cafès a granel, tes, xocolates, aperitius; Pedro Esports (el Prat de Llobregat) comerç de roba d’esport molt emblemàtic de la població; Winfor (Barcelona), dedicat a solucions informàtiques de desenvolupament de software, gestió de sistemes i consultoria amb que el reemprenedor ha assolit el creixement per la via de l’adquisició d’empreses mitjançant la Reempresa. 

Supervivència i creixement empresarial de la reempresa d’empreses
 
Albert Colomer, director d’Autoocupació i del Centre de Reempresa de Catalunya,  ha reiterat l’impacte positiu que la Reempresa ha exercit en el foment i la iniciativa empresarial al nostre país i la importància de consolidar les empreses i ajudar-les a guanyar en dimensió i enfortir-les. “A partir d’ara, a Reempresa es treballarà no només per mantenir el ritme de d’operacions de compra-venda actual sinó que posarem a l’abast dels reemprenedors els recursos necessaris per ajudar-los a créixer i consolidar-se”, ha afirmat Colomer.
 

El president de Reempresa, Antoni Abad a la celebració dels sis anys de la iniciativa Foto: Cedida


De fet, aquesta serà una de les línies de treball del Centre de Reempresa de Catalunya fins el 2020, cercar els recursos necessaris per a cada cas i donar suport a la professionalització de les noves gerències.
 
Els resultats sis anys després 

En aquest sentit, i amb la voluntat de saber quin ha estat el desenvolupament de les reempreses un cop tancada l’operació de cessió, el Centre de Reempresa de Catalunya ha fet un seguiment entre les persones que han reemprès un negoci, des del 2011.

Dels resultats obtinguts destaca el fet que el 87,56% dels reemprenedors/es afirmen mantenir l’empresa en funcionament i un 5% l’han tornat a vendre. La supervivència és elevada en tots els sectors, tot i que en el sector serveis i industrial és superior a la mitja. En concret, el sector serveis registra una taxa de supervivència del 96% i el sector industrial del 88%.  El sector hostaler i el comercial són el que registren una taxa de supervivència més baixa, tot i que elevada igualment, però presenten taxes de revenda elevades, del 9% al sector hostaler i del 6% al sector comercial on s’observa més rotació en la titularitat de les empreses.

Respecte a l’evolució de la facturació de les empreses, l’informe mostra que un 76% han mantingut o fet créixer la facturació de l’empresa després de la seva compra i un 22% d’aquests afirma que ho ha fet en més d’un 20%. Els enquestats consideren que els principals factors d’aquest creixement després de la compra de l’empresa és el degut al perfil del propi reemprenedor (60%), el seu coneixement i experiència en el sector, bons contactes, etc., així com el passat de l’empresa (51%), és a dir, la bona reputació, el nom de la marca i la clientela consolidada.

Un element en comú a tots els reemprenedors que han incrementat facturació és que en un 82% dels casos han implementat noves eines de comunicació, màrqueting i vendes després de comprar l’empresa i que no utilitzava l’antic empresari. L’ús de les xarxes socials (62%), o la creació d’una pàgina web (45%) són les més implementades. I en quant a implementació d’innovacions, les més destacades són el 62% que s’han centrat en innovació de producte o de servei, un 44% en millores organitzatives, un 40% en millores comercials i un 37% en millores tecnològiques.