Doctor Josep Trenado: «Potser ens hem de plantejar formes de visita virtual a l'UCI»

Fa tot just sis mesos que l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa va posar en marxa les noves instal·lacions de la Unitat de Cures Intensives (UCI). Per fer-ne una primera valoració en parlem amb el Dr. Josep Trenado, cap del servei de Medicina Intensiva i l'UCI. Les noves instal·lacions ofereixen un canvi de paradigma i centren el focus en el pacient i els seus familiars, tant per l'estructura de la planta com per la privacitat que ofereixen els box.

- Quina valoració fa dels primers sis mesos de funcionament de la nova UCI?

- Les noves instal·lacions han estat un gran canvi, ens han permès disposar no només de més espai sinó d'un espai més funcional. Ara disposem de llum natural en totes les unitats i tenim consciència del dia i la nit. Estructuralment tenim menys entrebancs i no tenir dispositius pel mig facilita molt la feina.

- Precisament s'ha parlat d'un canvi de paradigma, a què es refereix exactament aquest canvi?

- Són totes aquestes millores. Des del punt de vista dels familiars disposem de boxes individuals que fan molt més fàcils qüestions mèdiques, com ara el fet d'aïllar un pacient o la intimitat que guanyes de manera que qualsevol cosa que passi a unitat no interromp l'estona que els familiars estan amb el malalt. També pel que fa a tot tipus d'informació que se'ls hi hagi de donar peu de llit perquè hi ha molta més privacitat i intimitat, és un canvi molt significatiu.

- Per què és tan important aquest canvi en una unitat de cures intensives?

- Poder disposar boxes individuals i de llum natural fa que quan els pacients comencin a despertar tinguin menys deliri. Abans els boxes eren espais compartits per cortines això feia que si s'havia de fer una intervenció mèdica a algun pacient, s'havia de demanar als familiars del pacient del costat que sortissin un moment, i potser coincidia amb la seva única estona que tenien per estar amb ell.

- Una altra millora ha estat la flexibilització de l'horari de visites. 

- Sí. Mantenim els horaris de referència però la nova estructura facilita molt més la visita dels familiars. És molt important la seva presència quan el malalt s'acaba de despertar i està desorientat que és quan necessita la presència d'un ésser conegut que el pugui tranquil·litzar i que pot ajudar a millorar la situació de confusió.

- Abans l'acompanyament no era tan important?

- Sempre hi havia hagut una política molt restrictiva a l'UCI, era un lloc molt tecnificat i tancat on es deia que les persones es podrien contagiar, etc. És cert que la persona quan està a l'UCI està greu però hem vist que la presència dels familiars és bàsica per ajudar a la seva millora. Sobretot perquè el perfil del malalt i les estances a l'UCI han anat canviant en els darrers anys. Cada vegada els malalts són més grans i la complexitat de les patologies també augmenta perquè a vegades parlem de diferents malalties en un sol pacient. La nostra població ha envellit i les limitacions i el temps de recuperació ara és més llarg. A poc a poc hem d'humanitzar l'UCI i també altres espais com les urgències o les plantes d'hospitalització.
 - Les estades de l'UCI s'han allargat, de què estem parlant?

- Segons les últimes dades la mitjana a Terrassa és de 5,2 dies però mentre d'una banda hi ha els malalts que milloren en tres o quatre dies, n'hi ha que poden estar trenta, quaranta o cinquanta dies. És en aquests casos on el canvi de paradigma focalitzat en les persones pren importància perquè la vida dels familiars continua i en molts casos hi ha responsabilitats que no es poden obviar. Per això intentem fer que l'acompanyament sigui més fàcil i pensat pels familiars.

- Quines són les malalties més habituals a l'UCI?

- Generalment parlem de patologies infeccioses com la sèpsia; patologies neurològiques, que poden ser lesions tumorals, malalties cardíaques com l'ictus; o patologies respiratòries com la pneumònia, en època de fred.

- Quins aspectes s'hauran de potenciar en el futur per seguir humanitzant l'UCI?

- Les noves tecnologies avancen i potser ens hem de plantejar formes de visita virtual. Avui en dia hi ha videoconferències que potser també poden facilitar el contacte amb els familiars. D'altra banda també hem de treballar que cada vegada els familiars siguin més partícips de les cures i les millores durant la recuperació dels pacients.

- En què poden participar més els familiars?

- Quan la persona està molt crítica no, però quan està recuperant-se els familiars podrien participar en la higiene, l'alimentació, la mobilització i la rehabilitació. Es tracta que tinguin l'oportunitat de col·laborar en la cura del seu ser estimat i que deixin de ser familiars passius per ser actius. Aquest canvi també millorarà en la comunicació entre els metges i els familiars, ja que a vegades és complicat explicar algunes coses i això farà que es puguin entendre situacions de manera més fàcil.