Malestar de veïns de Can Tusell després de l'incendi de la setmana passada

La veïna Jahida Loukaini considera que l'incendi ha posat de relleu mancances de l'administració local

Redacció

20 de juliol del 2018

El passat divendres 13 de juliol va haver-hi un incendi en un pis al barri de Can Tusell de Terrassa. Passat uns dies, una veïna ha volgut posar de manifest el seu malestar amb l'Ajuntament per les mancances que té aquest barri egarenc.

Incendi avui al barri de Can Tusell, #Terrassa #bombers #incendi @bomberscat @bombersterrassa @mossos pic.twitter.com/D7eNXXzdRC
— CamaLeón (@calma_al_leon) 13 de juliol de 2018

Carta al director
Em dic Jahida Loukaini i he estat veïna de Can Tusell fins fa uns anys. Escric aquestes paraules en relació als fets ocorreguts el passat divendres 13 de juliol a casa dels meus pares, el fatídic incendi que ha posat de relleu la fortalesa dels barris i les mancances de l’Administració local. Aquell dia es va fer evident que els barris són autèntiques comunitats. Es van deixar de banda les diferències, els individualismes, les ètnies i les religions i vam passar a la unió davant del patiment, com fan les famílies. I és així, precisament, com ens vam sentir, com una petita i ben avinguda família. Vaig percebre el caliu i la cura de la cohesió i vaig veure com en una situació de crisi floreix la solidaritat i la germanor. Va ser una tarda molt emocional i molt dolorosa, però en moments així és quan es valora allò que ens envolta i que ens ha acompanyat sempre, que ha crescut amb nosaltres i que ens fa pertànyer a un grup de persones que no oblidarem mai i que no ens oblidaran mai. Les famílies de Can Tusell, per diferents situacions, no partim amb les mateixes oportunitats que altres famílies d’altres barris de la ciutat. Sembla, fins i tot, i encara que soni exagerat, que no compartim els mateixos drets i que no podem gaudir de les mateixes facilitats que altres barris. Aquest estigma sempre ens acompanya. Aquesta sensació de sentir-nos ciutadans i ciutadanes de segona, menys importants que la resta i que se’ns ha acostumat a obeir i a callar. Aquest estigma, però, no ens fa oblidar que tenim allò més important a la vida i que està per sobre de luxes i de privilegis: tenim humanitat, i això m’omple d’orgull. Arribats a aquest punt, us vull parlar sobre el paper que ha jugat l’Administració Pública en aquest desastre. L’Ajuntament de Terrassa ha estat el gran absent. El veïnat denuncia que s’ha sentit desemparat per part de l’Ajuntament i aquesta sensació de desemparament és la pitjor que pot tenir un barri, ja que un barri desemparat és un barri que es va perdent poc a poc. A continuació, desenvolupo punt per punt el paper de l’Ajuntament el dia dels fets i dies posteriors: 1. Personalment, i em consta que la resta de veïns i veïnes també, l’únic contacte que vaig tenir amb l’Ajuntament un cop els bombers van apagar l’incendi va ser amb la Regidora d’Habitatge, Eva Candela. Considero que la trobada no va començar com hauria d’haver començat. Més enllà de mostrar una preocupació corresponent a la situació viscuda pel veïnat que ella representa com a regidora i més enllà de demanar per l’estat mèdic i psicològic de les persones afectades, em va informar que ella estava al lloc dels fets perquè 5 dels 8 pisos del bloc són de l’Ajuntament, com si els altres 3 pisos no fossin del seu interès. 2. Amb això, les seves primeres paraules van ser preguntes carregades de prejudicis i d’insensibilitat. Sou propietàries? Teniu assegurança? Com si el fet de viure al barri que vivim no ens permetés tenir un pis de propietat i amb l’assegurança en regla, i com si el fet d’estar patint una situació de crisi després d’haver perdut la casa i, amb aquesta pèrdua, els records i tota una vida sencera d’una família fos quelcom secundari. 3. La regidora ens va comunicar que havia estat intentant posar-se en contacte amb l’Administrador de la comunitat, el qual, a dia dilluns 16 de juliol, no havia rebut cap trucada per part de cap representant de l’Ajuntament i que la primera notícia dels fets l’havia conegut a través d’una veïna que, ella sí, havia aconseguit localitzar-lo. 4. Al lloc dels fets i el mateix dia no va venir cap tècnic municipal a avaluar l’estat dels habitatges, fet que desmenteix la informació de diversos mitjans, ni tampoc es va precintar la casa dels meus pares, que va quedar completament destrossada i en condicions d’alta inseguretat, segons paraules dels propis bombers. 5. A l’edifici no hi va aparèixer cap brigada per ajudar a netejar tot el fum incrustat a les parets de l’escala ni per treure tota l’aigua acumulada. Van ser els propis veïns i veïnes que, en una altra mostra de comunitat, s’hi van estar hores i hores fins que van poder aproximar-se una mica més a una situació de normalitat. 6. El que és més greu, a dia dilluns 16 de juliol, l’ascensor de l’edifici funcionava amb normalitat, quan hauria d’haver estat precintat el mateix dia de l’incendi a raó que el mateix es va produir precisament per un curtcircuit que es podria reproduir a qualsevol zona del bloc. El mateix dia de l’incendi no hi va haver cap mena d’instruccions pel que fa als comptadors de llum ni a l’ús de l’electricitat per part dels veïns i veïnes. Cal recordar que aquest fet no és nou, i no és nou tampoc a Can Tusell. No ha passat un any des d’un incendi que es va produir al mateix barri en situacions similars. No creieu, potser, que s’hauria de replantejar una inspecció per veure quin és l’estat d’aquests edificis? Què ha de passar per a que aquesta situació canviï? Potser quan això passi a un altre barri més privilegiat? Potser quan malauradament no es cremi una casa sola i es cremi amb alguna persona dintre? El moment és ara si no ens volem seguir lamentant. D’altra banda, no sé si l’Ajuntament de Terrassa té protocols d’actuació en casos d’emergència. El que sí sé és que si es té un protocol i no s’aplica és com no tenir-lo, per tant, no té cap sentit i la meva recomanació és que l’estripeu i digueu obertament que no esteu per la labor i que us interessen altres coses. El protocol, si és que hi ha protocol, no va funcionar. Hi va haver 9 persones intoxicades, 5 d’elles menors, que mentre s’apagava el foc van ser exposades als mitjans sense cap mena de protecció mentre eren atesos pels serveis d’emergència i que, un cop apagat el foc, traslladats a l’hospital i donats d’alta, se’ls va fer tornar a casa seva. Jo vaig estar 30 minuts a casa meva per avaluar els danys i per recollir algunes pertinences i van ser 30 minuts de no poder respirar degut a la forta olor a foc i a fum. No m’imagino com ho deurien passar aquelles famílies que van haver de tornar a casa, a respirar fum, perquè ningú els havia ofert un lloc on passar aquella nit, la següent i les que calgués fins que les seves cases fossin llocs dignes on poder-hi viure. L’Ajuntament, com administració de proximitat, ha de garantir un habitatge en condicions perquè és la seva obligació. Es va deixar a famílies amb els seus fills i filles en una situació de desemparament i sense la informació necessària per poder seguir les següents passes, i es van deixar habitatges sense llum que a dia 16 de juliol encara no ha tornat. Tot plegat és un despropòsit per part de l’Administració, que ha deixat desemparades famílies, veïns i veïnes de la ciutat que tots i totes compartim i de la qual ens pertany la mateixa petita part a tots i a totes, després d’haver patit una situació de shock i, en uns casos, després d’haver perdut la casa i, en altres casos, després d’haver quedat les seves cases en situacions d’inseguretat. El dilluns 16 de juliol vam rebre la visita, després de molta insistència per part d’una veïna, d’una Tècnica d’Habitatge per veure l’estat dels pisos. Tres dies després de l’incendi. Tres dies amb les seves nits, i amb les famílies vivint i dormint a dintre d’aquests pisos encara no avaluats després de l’incendi. Tres dies que incrementen la indignació. Hem aprofitat, i jo particularment, per expressar el nostre malestar i per a que fes arribar a l’Ajuntament les nostres queixes i el nostre descontent. Posteriorment ens han informat que la regidora vol presentar-se personalment per escoltar-nos i per avaluar la situació. Benvolguda regidora, han passat tres dies des de l’incendi. Volíem ser escoltats ahir i abans d’ahir, però és clar, era cap de setmana, i tothom sap que els caps de setmana el patiment de les famílies s’aparca i que la inseguretat dels pisos disminueix, i que el descontent de les persones desapareix. Benvolguda regidora, no cal que vingui, imagino que ja s’aproparà al barri per saludar i fer-se petons al casal quan s’apropin eleccions. Espero que totes aquestes negligències serveixin, com a mínim, per a que s’estableixin els procediments que s’han d’establir i per a que, aquells que els estableixen, reflexionin al respecte.

Carta al director

Em dic Jahida Loukaini i he estat veïna de Can Tusell fins fa uns anys. Escric aquestes paraules en relació als fets ocorreguts el passat divendres 13 de juliol a casa dels meus pares, el fatídic incendi que ha posat de relleu la fortalesa dels barris i les mancances de l’Administració local. Aquell dia es va fer evident que els barris són autèntiques comunitats. Es van deixar de banda les diferències, els individualismes, les ètnies i les religions i vam passar a la unió davant del patiment, com fan les famílies.

I és així, precisament, com ens vam sentir, com una petita i ben avinguda família. Vaig percebre el caliu i la cura de la cohesió i vaig veure com en una situació de crisi floreix la solidaritat i la germanor. Va ser una tarda molt emocional i molt dolorosa, però en moments així és quan es valora allò que ens envolta i que ens ha acompanyat sempre, que ha crescut amb nosaltres i que ens fa pertànyer a un grup de persones que no oblidarem mai i que no ens oblidaran mai.

Les famílies de Can Tusell, per diferents situacions, no partim amb les mateixes oportunitats que altres famílies d’altres barris de la ciutat. Sembla, fins i tot, i encara que soni exagerat, que no compartim els mateixos drets i que no podem gaudir de les mateixes facilitats que altres barris. Aquest estigma sempre ens acompanya. Aquesta sensació de sentir-nos ciutadans i ciutadanes de segona, menys importants que la resta i que se’ns ha acostumat a obeir i a callar. Aquest estigma, però, no ens fa oblidar que tenim allò més important a la vida i que està per sobre de luxes i de privilegis: tenim humanitat, i això m’omple d’orgull.

Arribats a aquest punt, us vull parlar sobre el paper que ha jugat l’Administració Pública en aquest desastre. L’Ajuntament de Terrassa ha estat el gran absent. El veïnat denuncia que s’ha sentit desemparat per part de l’Ajuntament i aquesta sensació de desemparament és la pitjor que pot tenir un barri, ja que un barri desemparat és un barri que es va perdent poc a poc.

A continuació, desenvolupo punt per punt el paper de l’Ajuntament el dia dels fets i dies posteriors:

1. Personalment, i em consta que la resta de veïns i veïnes també, l’únic contacte que vaig tenir amb l’Ajuntament un cop els bombers van apagar l’incendi va ser amb la Regidora d’Habitatge, Eva Candela. Considero que la trobada no va començar com hauria d’haver començat. Més enllà de mostrar una preocupació corresponent a la situació viscuda pel veïnat que ella representa com a regidora i més enllà de demanar per l’estat mèdic i psicològic de les persones afectades, em va informar que ella estava al lloc dels fets perquè 5 dels 8 pisos del bloc són de l’Ajuntament, com si els altres 3 pisos no fossin del seu interès.

2. Amb això, les seves primeres paraules van ser preguntes carregades de prejudicis i d’insensibilitat. Sou propietàries? Teniu assegurança? Com si el fet de viure al barri que vivim no ens permetés tenir un pis de propietat i amb l’assegurança en regla, i com si el fet d’estar patint una situació de crisi després d’haver perdut la casa i, amb aquesta pèrdua, els records i tota una vida sencera d’una família fos quelcom secundari.

3. La regidora ens va comunicar que havia estat intentant posar-se en contacte amb l’Administrador de la comunitat, el qual, a dia dilluns 16 de juliol, no havia rebut cap trucada per part de cap representant de l’Ajuntament i que la primera notícia dels fets l’havia conegut a través d’una veïna que, ella sí, havia aconseguit localitzar-lo.

4. Al lloc dels fets i el mateix dia no va venir cap tècnic municipal a avaluar l’estat dels habitatges, fet que desmenteix la informació de diversos mitjans, ni tampoc es va precintar la casa dels meus pares, que va quedar completament destrossada i en condicions d’alta inseguretat, segons paraules dels propis bombers.

5. A l’edifici no hi va aparèixer cap brigada per ajudar a netejar tot el fum incrustat a les parets de l’escala ni per treure tota l’aigua acumulada. Van ser els propis veïns i veïnes que, en una altra mostra de comunitat, s’hi van estar hores i hores fins que van poder aproximar-se una mica més a una situació de normalitat.

6. El que és més greu, a dia dilluns 16 de juliol, l’ascensor de l’edifici funcionava amb normalitat, quan hauria d’haver estat precintat el mateix dia de l’incendi a raó que el mateix es va produir precisament per un curtcircuit que es podria reproduir a qualsevol zona del bloc. El mateix dia de l’incendi no hi va haver cap mena d’instruccions pel que fa als comptadors de llum ni a l’ús de l’electricitat per part dels veïns i veïnes.

Cal recordar que aquest fet no és nou, i no és nou tampoc a Can Tusell. No ha passat un any des d’un incendi que es va produir al mateix barri en situacions similars. No creieu, potser, que s’hauria de replantejar una inspecció per veure quin és l’estat d’aquests edificis? Què ha de passar per a que aquesta situació canviï? Potser quan això passi a un altre barri més privilegiat? Potser quan malauradament no es cremi una casa sola i es cremi amb alguna persona dintre? El moment és ara si no ens volem seguir lamentant.

D’altra banda, no sé si l’Ajuntament de Terrassa té protocols d’actuació en casos d’emergència. El que sí sé és que si es té un protocol i no s’aplica és com no tenir-lo, per tant, no té cap sentit i la meva recomanació és que l’estripeu i digueu obertament que no esteu per la labor i que us interessen altres coses. El protocol, si és que hi ha protocol, no va funcionar.

Hi va haver 9 persones intoxicades, 5 d’elles menors, que mentre s’apagava el foc van ser exposades als mitjans sense cap mena de protecció mentre eren atesos pels serveis d’emergència i que, un cop apagat el foc, traslladats a l’hospital i donats d’alta, se’ls va fer tornar a casa seva. Jo vaig estar 30 minuts a casa meva per avaluar els danys i per recollir algunes pertinences i van ser 30 minuts de no poder respirar degut a la forta olor a foc i a fum. No m’imagino com ho deurien passar aquelles famílies que van haver de tornar a casa, a respirar fum, perquè ningú els havia ofert un lloc on passar aquella nit, la següent i les que calgués fins que les seves cases fossin llocs dignes on poder-hi viure.

L’Ajuntament, com administració de proximitat, ha de garantir un habitatge en condicions perquè és la seva obligació. Es va deixar a famílies amb els seus fills i filles en una situació de desemparament i sense la informació necessària per poder seguir les següents passes, i es van deixar habitatges sense llum que a dia 16 de juliol encara no ha tornat.

Tot plegat és un despropòsit per part de l’Administració, que ha deixat desemparades famílies, veïns i veïnes de la ciutat que tots i totes compartim i de la qual ens pertany la mateixa petita part a tots i a totes, després d’haver patit una situació de shock i, en uns casos, després d’haver perdut la casa i, en altres casos, després d’haver quedat les seves cases en situacions d’inseguretat.

El dilluns 16 de juliol vam rebre la visita, després de molta insistència per part d’una veïna, d’una Tècnica d’Habitatge per veure l’estat dels pisos. Tres dies després de l’incendi. Tres dies amb les seves nits, i amb les famílies vivint i dormint a dintre d’aquests pisos encara no avaluats després de l’incendi. Tres dies que incrementen la indignació. Hem aprofitat, i jo particularment, per expressar el nostre malestar i per a que fes arribar a l’Ajuntament les nostres queixes i el nostre descontent. Posteriorment ens han informat que la regidora vol presentar-se personalment per escoltar-nos i per avaluar la situació.

Benvolguda regidora, han passat tres dies des de l’incendi. Volíem ser escoltats ahir i abans d’ahir, però és clar, era cap de setmana, i tothom sap que els caps de setmana el patiment de les famílies s’aparca i que la inseguretat dels pisos disminueix, i que el descontent de les persones desapareix. Benvolguda regidora, no cal que vingui, imagino que ja s’aproparà al barri per saludar i fer-se petons al casal quan s’apropin eleccions. Espero que totes aquestes negligències serveixin, com a mínim, per a que s’estableixin els procediments que s’han d’establir i per a que, aquells que els estableixen, reflexionin al respecte.