20
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
31
de juliol
a les
11:38h
A poc més de cinc mesos perquè a Terrassa l'aigua sigui de gestió pública, el ple municipal d'aquest mes de juliol ha aprovat diferents tràmits necessaris perquè entri en funcionament l'Entitat Pública Empresarial Local Terrassa Cicle de l'Aigua, EPEL. Després d'haver aprovat els òrgans de govern i d'haver-se constituït l'empresa pública, l'EPEL, aquest dijous s'ha donat llum verda al pressupost i de retruc a les tarifes; a la nova ordenança que regula el servei d'aigua, així com també al reglament de l'Observatori de l'Aigua.
Reglament de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT)
És l’òrgan que articularà la participació de la ciutadania en la definició de les polítiques i en les decisions estratègiques que afectin al servei d’abastament d’aigua municipal. El Reglament preveu que l’Observatori estigui format per una representació àmplia de la ciutadania, de les entitats, dels agents socials i econòmics, dels grups polítics, del govern de la ciutat i dels sectors consumidors d’aigua.
Entre les funcions de l’OAT, destaquen la presentació de propostes pel funcionament de Terrassa Cicle de l’Aigua, EPEL, l’elaboració d’estudis i informes, la informació i formació de la ciutadania i el control públic en la rendició de comptes. L’Observatori serà de caràcter consultiu, assessor, deliberatiu i propositiu, i tindrà capacitat d’assolir acords que hauran de ser considerats pel govern municipal.
Pressupost i tarifes
La proposta d'ordenança manté el quadre de quotes de 2014, per aconseguir garantir el nivell d'ingressos necessaris per a la prestació del servei i alhora iniciar-lo sense canvis sobtats. Aquest fet permet garantir un trànsit entre els dos gestors sense impacte per a les persones usuàries i alhora garantir la sostenibilitat econòmica de l’EPEL.
De la mateixa manera que es fa amb el quadre de quotes del servei, es manté la bonificació anomenada quota social, adreçada a famílies vulnerables que es troben per sota d'un llindar d'ingressos, amb la mateixa configuració que l'aprovada el 2013 per l’Ajuntament.
Des de la Taula de l'Aigua també s'ha fet una valoració positiva dels diferents tràmits aprovats que faran possible la municipalització del servei d'aigua a terrassa, un fet que han catalogat "d'històric per a la nostra ciutat, després de 77 anys de gestió privada", en mans de Mina Aigües de Terrassa.
La Taula de l’Aigua de Terrassa va néixer fa uns 5 anys, amb la voluntat d’impulsar a la ciutat un procés d’empoderament ciutadà que permetés recuperar el control de la gestió de l'aigua perquè deixés de ser una mercaderia amb la qual es pot fer negoci i especular. En un comunicat expressen que els diferents grups polítics que han donat suport a la proposta (PSC, TeC, ERC i CUP) "han entès que la política no és únicament patrimoni seu, que no n’hi ha prou en votar cada quatre anys, que s’han d’obrir les portes de l’Ajuntament a una participació real, col·laborativa i amb capacitat de prendre decisions per part de la ciutadania".
Reglament de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT)
És l’òrgan que articularà la participació de la ciutadania en la definició de les polítiques i en les decisions estratègiques que afectin al servei d’abastament d’aigua municipal. El Reglament preveu que l’Observatori estigui format per una representació àmplia de la ciutadania, de les entitats, dels agents socials i econòmics, dels grups polítics, del govern de la ciutat i dels sectors consumidors d’aigua.
Entre les funcions de l’OAT, destaquen la presentació de propostes pel funcionament de Terrassa Cicle de l’Aigua, EPEL, l’elaboració d’estudis i informes, la informació i formació de la ciutadania i el control públic en la rendició de comptes. L’Observatori serà de caràcter consultiu, assessor, deliberatiu i propositiu, i tindrà capacitat d’assolir acords que hauran de ser considerats pel govern municipal.
Pressupost i tarifes
La proposta d'ordenança manté el quadre de quotes de 2014, per aconseguir garantir el nivell d'ingressos necessaris per a la prestació del servei i alhora iniciar-lo sense canvis sobtats. Aquest fet permet garantir un trànsit entre els dos gestors sense impacte per a les persones usuàries i alhora garantir la sostenibilitat econòmica de l’EPEL.
De la mateixa manera que es fa amb el quadre de quotes del servei, es manté la bonificació anomenada quota social, adreçada a famílies vulnerables que es troben per sota d'un llindar d'ingressos, amb la mateixa configuració que l'aprovada el 2013 per l’Ajuntament.
Des de la Taula de l'Aigua també s'ha fet una valoració positiva dels diferents tràmits aprovats que faran possible la municipalització del servei d'aigua a terrassa, un fet que han catalogat "d'històric per a la nostra ciutat, després de 77 anys de gestió privada", en mans de Mina Aigües de Terrassa.
La Taula de l’Aigua de Terrassa va néixer fa uns 5 anys, amb la voluntat d’impulsar a la ciutat un procés d’empoderament ciutadà que permetés recuperar el control de la gestió de l'aigua perquè deixés de ser una mercaderia amb la qual es pot fer negoci i especular. En un comunicat expressen que els diferents grups polítics que han donat suport a la proposta (PSC, TeC, ERC i CUP) "han entès que la política no és únicament patrimoni seu, que no n’hi ha prou en votar cada quatre anys, que s’han d’obrir les portes de l’Ajuntament a una participació real, col·laborativa i amb capacitat de prendre decisions per part de la ciutadania".