Fupar i La Llar posen en marxa dos projectes per millorar la qualitat de vida de les persones

Millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones de Fupar i de la Llar. Amb aquest objectiu, les dues fundacions terrassenques han presentat, aquest dijous 12 de juliol, dos nous projectes que precisament busquen beneficis en les conductes i les capacitats de les persones usuàries de les fundacions.

Els projectes s'han dut a terme gràcies al Premi Territoris Solidaris del BBVA a través del qual les fundacions van rebre 10.000 euros per desenvolupar les idees. El director territorial a Catalunya del BBVA, Xavier Llinares, assegura que els projectes escollits, per a persones amb discapacitat intel·lectual i gent gran, "són dos dels col·lectius més vulnerables i els que més necessiten el nostre suport".

Per la seva banda, el president de la Fundació Antiga Caixa de Terrassa, Ignasi Cusidó, ha destacat que "no només ens preocupem per donar feina sinó de fer-ho alhora que millorem la seva vida i la seva integració". "En aquesta casa hi ha molta humanitat", ha afegit.

L'aula com a eina terapèutica

Des de fa sis mesos les instal·lacions de Fupar compten amb una nova sala multisensorial pensada per millorar el benestar dels usuaris proporcionant-los estímuls. Es tracta d'un espai terapèutic on entre d'altres hi ha un llit d'aigua, un puf i un projector on a través de sons, vibracions, vídeos, textures o llums, permet treballar diverses àrees com la sensorial, la motriu, o la cognitiva. "Volem que promogui la creació de sentiments de benestar", ha explicat la directora tècnica del Centre Ocupacional de Fupar, Marta Puig.

Una de les característiques més importants de la sala és que s'ha creat un programa per tal de crear un perfil sensorial específic per a cada persona, de manera que es converteix en un servei personalitzat "que s'adapta a les necessitats, les preferències i els interessos de cadascú", ha afegit Puig.

Des de la seva posada en marxa el mes de gener, un total de 27 persones han fet ús setmanal d'aquest entorn multisensorial: 17 persones amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), 7 persones amb discapacitat intel·lectual que disposen d'un programa personalitzat d'estimulació, i 3 persones que presenten conductes de trastorn de comportament. L’import total d’aquest espai ha estat de 19.770€ i ha comptat amb una aportació de 2.000€
a través d’una actuació de dansa solidària a càrrec de la companyia IT Dansa.

Millorar la memòria a través d'un joc de taula

El segon projecte consisteix en un joc de taula pensat, creat i dissenyat per a persones grans. Treballadors de La Llar han tirat endavant aquesta proposta lúdica que vol ajudar a estimular i mantenir les capacitats cognitives de les persones grans a partir de la resolució de preguntes, sense oblidar la dinàmica lúdica.

La psicòloga de La Llar, Amparo Roca, ha destacat que la resposta dels usuaris com també dels alumnes que han fet tallers intergeneracionals han quedat molt satisfets de l'experiència. "Hem notat que a través del joc les persones que no es relacionaven massa, han generat vincles", ha puntualitzat Roca. A més a més,val la pena destacar que les targetes són grans amb lletra i imatges perfectament llegibles per les persones grans i també escrites en castellà, ja que és l'idioma amb el qual aquestes persones van ser escolaritzades.

El projecte es va iniciar ara fa dos anys i s'ha anat adaptant a les necessitats a mesura que s'anava provant amb els usuaris. Actualment compta amb dues versions amb nivells de complexitat diferents per adaptar-ho, al màxim, a les persones que el fan servir. "El nostre objectiu és crear valor social i volem fer-ho arribar al màxim de persones possibles", ha explicat Roca qui ha dit que estan treballant en l'opció de comercialitzar-lo perquè tothom el pugui adquirir.
 

El joc "Els colors de la memòria", pioner en el sector d'atenció a les persones grans, dona resposta a una mancança detectada durant la recerca de material d'estimulació cognitiva per a persones grans, ja que el material existent fins al moment sovint era infantil o poc adaptat a les necessitats reals del col·lectiu, com per exemple, a les dificultats visuals o als referents històrics de les persones grans.