Les bones novel·les no fan vacances

De Boris Vian a Tenesse Williams: una tria de 12 llibres per llegir aquest estiu

per Esteve Plantada, 8 de juliol de 2018 a les 14:28 |
L'estiu, temps de lectures | Adrià Costa
Arriba l'estiu i amb ell les ganes d'aprofitar el temps per llegir, per degustar històries amb pòsit, per viure aventures de tota mena i deixar-se emportar pel mons que ens obre un bon llibre. Aquesta és la nostra tria per aquest estiu, una selecció per a tots els gustos que demostra que les bones novel·les no fan vacances.

L'arrencacors, Boris Vian (Club Editor)


Joan-Lluís Lluís presenta la traducció de L’arrencacors, la darrera novel·la de Boris Vian i un retorn a la seva infantesa. Escrita quan tenia trenta-tres anys, ens mostra un jardí encantat amb plantes inexistents enlloc més, una dona que es transforma en plena metamorfosi de la maternitat i un psiquiatre buit que xucla les vivències dels altres. I un poble, i la presó i la selva.

Records Dorments, de Patrick Modiano (Proa / Anagrama)

La primera obra del francès després d'haver estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Un recorregut entre novel·la i memòries, on Jean (l’etern narrador dels llibres de Modiano) evoca una sèrie de dones del seu passat, sense una connexió aparent entre elles. Records que condensen tota la matèria literària de l'autor en un llibre concís, a mig camí de la candidesa poètica i el somni lúcid, nostàlgic i evocador, ple d'el·lipsis i silencis.

Tants interlocutors a Bassera, de Manuel de Pedrolo (Llibres del Delicte)


L'Any Pedrolo ha arribat amb un munt de reedicions, recuperacions, estudis i inèdits realment interessants. Per celebrar els seus cinc anys de vida, l'editorial Llibres Del delicte ha recuperat aquesta novel·la, escrita amb un estil narratiu proper al teatre i una gran quantitat de diàleg. La investigació del rapte d’un nen, vint anys enrere, condueix el periodista Joan Porta fins a la petita població de Bassera, on espera descobrir què va passar i, sobretot, esvair la sospita que té sobre els seus pares com a segrestadors.

Proleterka, de Fleur Jaeggy (Les Hores / Tusquets)

Proleterka és un vaixell de nom eslau i amb una estrella roja a la xemeneia rovellada, on un grup de turistes inicia un creuer fins a Grècia. Entre els passatgers, un pare i una filla, que encara no té els setze anys. Família, record, futur, crueltat es barregen en aquest relat curt de llenguatge virtuós que atrapa i sacseja, i que va ser reconeguda amb els premis més cobejats i prestigiosos d'Itàlia.

Una família americana, de J. D. Vance (Ara Llibres)

"La gran novel·la americana no és una novel·la", diu la promoció del llibre. I, certament, si tenim en compte ressò, lectors i aclamació, aquesta obra de J.D. Vance s'ha d'escriure en majúscules en la història literària de l'any. Les memòries d'un desconegut escrites mentre Donald Trump s’obria pas a les primàries del Partit Republicà que el portarien a la Casa Blanca. Un relat que ràpidament s’ha convertit en un testimoni valuós per entendre com els Estats Units d’Amèrica han entrat en una etapa desconeguda i inquietant.

La desaparició de Stephanie Mailer, de Joel Dicker (La Campana / Alfaguara)
 
Des que va sacsejar el sector editorial amb La veritat sobre el cas Harry Quebert, Joel Dicker no ha deixat d'oferir històries vivíssimes i addictives, sempre amb un misteri a resoldre i trames construïdes en forma de laberint. Ara torna amb una novel·la on tot gira al voltant d'un cas del passat que podria tenir nous camins a recórrer, esquitxat per la desaparició sobtada d'una periodista amb informació rellevant per reobrir-lo. Intrigues, coneixences, casualitats insospitades i més personatges que mai conformen el darrer èxit de l'escriptor suís.
 

Joan-Lluís Lluís, traductor de l'«Arrencacors» de Boris Vian Foto: Adrià Costa


Tigres de cristal, de Toni Hill (Grijalbo / Rosa dels Vents)

El bullying, quan encara no existia ni se'n parlava, el sentiment de culpa i el perdó són tres dels eixos que mouen la darrera novel·la de Toni Hill, un thriller psicològic ple de suspens i presentat en dos plans temporals: els anys 70 i l'any 2015. Una trama intensa i plena de girs i secrets, que ens transporta a un dels barris mítics del "Cinturó roig" de Barcelona.

Dins el riu, entre els joncs, d'Antoni Munné-Jordà (Males Herbes)

La memòria del franquisme encara conversa racons tèrbols. Entre ells, la vinculació amb el nazisme, silenciada per un Franco que es va apressar a desvincular-se de tot allò referent a les Potències de l'Eix després de la derrota de Hitler, el 1945. Un dels episodis més controvertits va ser la División Azul, un dels fracassos militars i polítics més sonats de la dictadura. Munné-Jordà intenta posa llum amb aquesta novel·la, la primera que tracta de la División Azul des del punt de vista català.

Lincoln al bardo, de George Saunders (Edicions de 1984)

L'estiu pot ser un gran moment per llegir una de les grans troballes literàries del curs. Som al 1862, en la Guerra de Secessió, quan el fill d’onze anys del president Lincoln mor. A partir d’aquest fet històric, George Saunders basteix una història inoblidable sobre l’amor i la pèrdua que s’endinsa en un regne sobrenatural alhora hilarant i terrorífic. Premi Man Booker 2017, és la primera novel·la d’un dels escriptors més reconeguts i influents de la seva generació.

L’ordre del dia, d'Éric Vuillard (Edicions62 / Tusquets)

És un dels grans noms literaris de l'any, aclamada per la crítica i amb el favor també dels lectors. El Premi Goncourt 2017 és un relat brillant i inquietant sobre els inicis de la Segona Guerra Mundial i la implicació dels industrials en l’ascens de Hitler al poder. Éric Vuillard narra, a través de diversos episodis desconeguts, el que realment va passar just abans de l’annexió d’Àustria. Un relat que situa el lector com el principal intèrpret de la Història, amb la realitat obrint-se pas i deixant-nos, pel camí, ferides.

Els desposseïts, d'Ursula K. Le Guin (Raig Verd Editorial)

Un clàssic de la ciència-ficció que Raig Verd ha convertit en un dels llibres de més èxit de l'any, reclamada en l'actualitat com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la d'una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme que caracteritza Le Guin, en traducció al català de Blanca Busquets. Per no deixar-la ni un minut!

Un tramvia anomenat desig, de Tenesse Williams (Adesiara)

Sempre és bon moment per recuperar aquesta història immortal que arriba en nova traducció al català de mans d'Adesiara, i que explica com la filla d’una família de rics terratinents d’un poble del sud dels Estats Units arriba a un dels barris més degradats de Nova Orleans. Allà, la seva germana petita viu miseriosament amb Stanley Kowalski, un rauxós immigrant polonès de maneres rudes i tracte bestial. La visita es converteix en una bomba de rellotgeria que acaba esclatant de forma brutal.

 

Participació