15
de juny
del
2018
Actualitzat
el
31
de juliol
a les
11:31h
Vols parlar com un autèntic terrassenc? Aquest és l'objectiu del llibre "Tu Com Ho Dius?" que ha editat l'associació de comerç Terrassa Centre gràcies a la recerca i el treball de l'Arxiu Històric de Terrassa. El seu director, Joan Soler, explica que es tracta d'un llibre de paraules, expressions i dites típiques de la ciutat que amb el temps s'han deixat de fer servir. Paraules de productes, vinculades a la mort, al tèxtil o al nom de Terrassa són alguns dels exemples que es poden trobar al llibre.
- Quin és l'objectiu del llibre?
- Des de l'Arxiu posem a disposició de la ciutadania terrassenca coneixement sobre paraules i expressions pròpies de la gent de Terrassa i des de l'associació Terrassa Centre es fomenta la dinamització de l'activitat comercial. I ho fem d'una manera divertida però sense perdre una qüestió fonamental que és el fet que és un llibre on tot el que s'hi diu és certificable. Com Arxiu tenim l'obligació de garantir autenticitat.
- Parlava d'un to planer i divertit, és la tendència dels arxius per divulgar la informació?
- Des de fa uns anys que la tendència dels arxius implica traslladar l'arxivística al carrer per trencar amb la imatge clàssica dels arxius i aproximar i traslladar el coneixement i la documentació primària al conjunt de la societat.
- El llibre recull una trentena de paraules i expressions terrassenques, és la primera vegada que es divulguen?
- L'any 2007 vam fer una llista de set o vuit paraules més tradicionals de Terrassa, ara hem ampliat el nombre de paraules i hi hem afegit expressions típiques que s'havien fet servir en els anys vint o trenta però que s'han perdut i les volem tornar a donar a conèixer.
- D'alguna manera volen recuperar aquestes paraules perquè es tornin a fer servir?
- Sí, un dels objectius del llibre és donar a conèixer les paraules del passat i reintroduir-les a la societat actual. Hi ha paraules i conceptes que només entre terrassencs ens entenem.
- Posi alguns exemples d'aquestes paraules?
- Les sis o set paraules que es van fer més famoses a partir del 2007 eren la "paparola", el què a tot arreu de Catalunya li diuen rosella; la Mery, és el nom d'una marca d'un producte que neix a Terrassa. En aquest cas el què es van inventar va ser el mecanisme per fer-la escórrer. Una altra paraula és la taifa, també coneguda en altres indrets com a carmanyola, que es feia servir entre els treballadors de la indústria tèxtil; la llòfia, coneguda com la marca que queda a la roba quan ens taquem; o els terrassencs no posem una rentadora sinó que fem "una maquinada".
- Quines paraules que han desaparegut i que heu recuperat en el llibre?
- Per exemple, l'ocell de la pluja, que és el pigot verd que ve durant la primavera amb les primeres pluges; també el vent empordanès, que és el vent que ve del Montseny o el vent pela-canyes, el que ve de Viladecavalls.
- Com se sap que una paraula és terrassenca?
- Els experts en dialectologia d'aleshores de l'Institut d'Estudis Catalans certificaven que només l'havien sentit a dir a Terrassa. Eren paraules que ja eren molt exclusives d'aquí.
-També hi ha expressions amb el nom de la ciutat.
- Són expressions contemporànies, a banda del clàssic "Terrassa mala raça i Sabadell mala pell"; i "a Terrassa tots són senyors i a Sabadell tots són homes", vam trobar una expressió que no coneixíem i és que quan una persona es fa el fatxenda, se li diu que "sabadelleja".
- Quina importància té mantenir els orígens, a través de les paraules?
Té una funció necessària en el sentit que els orígens cada vegada són més incerts, hi ha molta mobilitat de gent, la ciutat ha crescut moltíssim, hi ha probablement problemes de pertinència i cal saber la trajectòria i els orígens de la ciutat. És bo saber d'on vens, o on has anat a parar, si vens de fora. En una època en la qual hi ha una pèrdua de l'autenticitat de les coses, hi ha una necessitat social de retrobar uns punts de certesa per saber on sóc. Pura identitat.
- L'any passat es va editar el llibre "Secrets de Carrers", n'hi haurà un tercer?
- És un col·leccionable, aquest de "Tu Com Ho Dius?" és el segon i sí, ja estem pensant en el de l'any vinent.
Els terrassencs que vulguin adquirir-ne un exemplar poden fer-ho participant en el joc de Terrassa Centre. Poden demanar una guia i endevinar algunes paraules del llibre a través dels plafons i pistes que hi ha repartides a diferents botigues i establiments comercials del centre de la ciutat. Es pot participar fins al pròxim 21 de juny.
- Quin és l'objectiu del llibre?
- Des de l'Arxiu posem a disposició de la ciutadania terrassenca coneixement sobre paraules i expressions pròpies de la gent de Terrassa i des de l'associació Terrassa Centre es fomenta la dinamització de l'activitat comercial. I ho fem d'una manera divertida però sense perdre una qüestió fonamental que és el fet que és un llibre on tot el que s'hi diu és certificable. Com Arxiu tenim l'obligació de garantir autenticitat.
- Parlava d'un to planer i divertit, és la tendència dels arxius per divulgar la informació?
- Des de fa uns anys que la tendència dels arxius implica traslladar l'arxivística al carrer per trencar amb la imatge clàssica dels arxius i aproximar i traslladar el coneixement i la documentació primària al conjunt de la societat.
- El llibre recull una trentena de paraules i expressions terrassenques, és la primera vegada que es divulguen?
- L'any 2007 vam fer una llista de set o vuit paraules més tradicionals de Terrassa, ara hem ampliat el nombre de paraules i hi hem afegit expressions típiques que s'havien fet servir en els anys vint o trenta però que s'han perdut i les volem tornar a donar a conèixer.
- D'alguna manera volen recuperar aquestes paraules perquè es tornin a fer servir?
- Sí, un dels objectius del llibre és donar a conèixer les paraules del passat i reintroduir-les a la societat actual. Hi ha paraules i conceptes que només entre terrassencs ens entenem.
- Posi alguns exemples d'aquestes paraules?
- Les sis o set paraules que es van fer més famoses a partir del 2007 eren la "paparola", el què a tot arreu de Catalunya li diuen rosella; la Mery, és el nom d'una marca d'un producte que neix a Terrassa. En aquest cas el què es van inventar va ser el mecanisme per fer-la escórrer. Una altra paraula és la taifa, també coneguda en altres indrets com a carmanyola, que es feia servir entre els treballadors de la indústria tèxtil; la llòfia, coneguda com la marca que queda a la roba quan ens taquem; o els terrassencs no posem una rentadora sinó que fem "una maquinada".
- Quines paraules que han desaparegut i que heu recuperat en el llibre?
- Per exemple, l'ocell de la pluja, que és el pigot verd que ve durant la primavera amb les primeres pluges; també el vent empordanès, que és el vent que ve del Montseny o el vent pela-canyes, el que ve de Viladecavalls.
- Com se sap que una paraula és terrassenca?
- Els experts en dialectologia d'aleshores de l'Institut d'Estudis Catalans certificaven que només l'havien sentit a dir a Terrassa. Eren paraules que ja eren molt exclusives d'aquí.
-També hi ha expressions amb el nom de la ciutat.
- Són expressions contemporànies, a banda del clàssic "Terrassa mala raça i Sabadell mala pell"; i "a Terrassa tots són senyors i a Sabadell tots són homes", vam trobar una expressió que no coneixíem i és que quan una persona es fa el fatxenda, se li diu que "sabadelleja".
- Quina importància té mantenir els orígens, a través de les paraules?
Té una funció necessària en el sentit que els orígens cada vegada són més incerts, hi ha molta mobilitat de gent, la ciutat ha crescut moltíssim, hi ha probablement problemes de pertinència i cal saber la trajectòria i els orígens de la ciutat. És bo saber d'on vens, o on has anat a parar, si vens de fora. En una època en la qual hi ha una pèrdua de l'autenticitat de les coses, hi ha una necessitat social de retrobar uns punts de certesa per saber on sóc. Pura identitat.
- L'any passat es va editar el llibre "Secrets de Carrers", n'hi haurà un tercer?
- És un col·leccionable, aquest de "Tu Com Ho Dius?" és el segon i sí, ja estem pensant en el de l'any vinent.
Els terrassencs que vulguin adquirir-ne un exemplar poden fer-ho participant en el joc de Terrassa Centre. Poden demanar una guia i endevinar algunes paraules del llibre a través dels plafons i pistes que hi ha repartides a diferents botigues i establiments comercials del centre de la ciutat. Es pot participar fins al pròxim 21 de juny.