08
de juny
del
2018
Actualitzat
el
01
d'agost
a les
8:18h
La Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) ja té la primera presidenta dona. Després de més de cinquanta anys on els homes han estat al capdavant de les associacions i també de la Federació, Dolors Lledó, ha estat recentment escollida per liderar el moviment veïnal a Terrassa. Un moviment que va sorgir com a resposta al creixement descompensat que es va produir a la ciutat, sobretot urbanísticament, a partir dels anys 50 i 60. Actualment Terrassa té un total de 38 associacions de veïns, 27 de les quals estan federades a la FAVT.
- És la primera dona presidenta de la FAVT, quina importància té?
Terrassa està reconeguda com a ciutat feminista doncs cal que les dones ens visibilitzem i ens posem al capdavant d'associacions i entitats. No es tracta de dir que Terrassa és feminista sinó demostrar-ho amb fets el dia a dia.
- Falten dones en el moviment veïnal?
En tota la història de la FAVT només hi ha hagut tres vicepresidentes. Calen referents per transformar les associacions i crear sinergies. La Federació no ha dedicat el temps que devia a la qüestió feminista i cal que donem espai.
- Quan va començar a formar part del moviment veïnal de Terrassa?
- Fa quatre anys vaig fer un canvi de vida per circumstàncies personals, va ser la meva germana qui em va dir que anés a l'associació de veïns, al barri de Les Carbonelles i allà va començar tot.
- Per què són importants les associacions de veïns?
- Perquè sempre quan hi ha un poder hi ha d'haver un contrapoder. Si no hi ha associació de veïns, l'Ajuntament pren decisions que potser no són les que els veïns creuen que són millors pels barris. Alhora que és un canal de comunicació entre els veïns i l'administració.
- Quins són els objectius del seu pla de treball pels pròxims dos anys?
- És molt important que hi hagi un bon moviment veïnal i que tornem a agafar força perquè hi ha moltes associacions que estan sota mínims, tant pel que fa a persones, com pels recursos. També cal renovar les associacions i treballar perquè el jovent i les dones s'impliquin. Volem potenciar les qüestions socials i les relacions amb diverses entitats feministes i LGTBI. Hem de transformar el moviment veïnal en un espai feminista, jove i del segle XXI.
- Quines són les seves propostes per aconseguir-ho?
- En relació al jovent caldria que a les juntes es fessin seccions juvenils amb activitats i temàtiques del seu interès. Per exemple, el president de l'associació de Sant Pere Nord, va néixer amb l'associació i porta tota la vida allà i ell també és un referent.
- Què creu que cal millorar?
- Potser no es coneix tot el que fem. Per això hem renovat la pàgina web i estem reforçant les xarxes socials per visibilitzar la nostra feina. Estem posant en marxa una nova comunicació de l'entitat. També cal incidir en l'educació, que és bàsica. Cal educar amb respecte a la comunitat, a l'entorn, a les normes de conducta, hi ha molta feina a fer en l'àmbit educatiu.
- Amb què estan treballant actualment amb l'Ajuntament?
- El tema més candent és la taula de residus. Els residus a la ciutat està bastant malament, les associacions de veïns que tenim federades estan bastant disgustades perquè veuen que no s'avança en aquest tema. Potser l'Ajuntament fa el que pot en relació a les grans xifres però el dia a dia la persona que va al carrer no veu millores. Hi ha contenidors plens, brutícia a terra, herbes cada vegada més grans, el cap de setmana mobles al mig del carrer, etc. La gent vol veure algun resultat.
- Que estan fent al respecte?
- Tenim previst fer una reunió amb les associacions de veïns per veure què podem fer. El Reglament de Participació ciutadana de l'Ajuntament ens permet a les entitats fer propostes però no són vinculants.
- Quina veu té el moviment veïnal en la presa de decisions de l'Ajuntament?
- Les associacions veïnals no estan contentes amb els consells de districte perquè es va allà a parlar i a escoltar però poc més. La força que tenim és fer palès el malestar generat a les reunions de l'Ajuntament, donar suport a les mobilitzacions, i fer pressió. No es tracta d'enfrontar-se a l'Ajuntament sinó treballar per allò que és millor per la ciutat.
- És la primera dona presidenta de la FAVT, quina importància té?
Terrassa està reconeguda com a ciutat feminista doncs cal que les dones ens visibilitzem i ens posem al capdavant d'associacions i entitats. No es tracta de dir que Terrassa és feminista sinó demostrar-ho amb fets el dia a dia.
- Falten dones en el moviment veïnal?
En tota la història de la FAVT només hi ha hagut tres vicepresidentes. Calen referents per transformar les associacions i crear sinergies. La Federació no ha dedicat el temps que devia a la qüestió feminista i cal que donem espai.
- Quan va començar a formar part del moviment veïnal de Terrassa?
- Fa quatre anys vaig fer un canvi de vida per circumstàncies personals, va ser la meva germana qui em va dir que anés a l'associació de veïns, al barri de Les Carbonelles i allà va començar tot.
- Per què són importants les associacions de veïns?
- Perquè sempre quan hi ha un poder hi ha d'haver un contrapoder. Si no hi ha associació de veïns, l'Ajuntament pren decisions que potser no són les que els veïns creuen que són millors pels barris. Alhora que és un canal de comunicació entre els veïns i l'administració.
- Quins són els objectius del seu pla de treball pels pròxims dos anys?
- És molt important que hi hagi un bon moviment veïnal i que tornem a agafar força perquè hi ha moltes associacions que estan sota mínims, tant pel que fa a persones, com pels recursos. També cal renovar les associacions i treballar perquè el jovent i les dones s'impliquin. Volem potenciar les qüestions socials i les relacions amb diverses entitats feministes i LGTBI. Hem de transformar el moviment veïnal en un espai feminista, jove i del segle XXI.
- Quines són les seves propostes per aconseguir-ho?
- En relació al jovent caldria que a les juntes es fessin seccions juvenils amb activitats i temàtiques del seu interès. Per exemple, el president de l'associació de Sant Pere Nord, va néixer amb l'associació i porta tota la vida allà i ell també és un referent.
- Què creu que cal millorar?
- Potser no es coneix tot el que fem. Per això hem renovat la pàgina web i estem reforçant les xarxes socials per visibilitzar la nostra feina. Estem posant en marxa una nova comunicació de l'entitat. També cal incidir en l'educació, que és bàsica. Cal educar amb respecte a la comunitat, a l'entorn, a les normes de conducta, hi ha molta feina a fer en l'àmbit educatiu.
Dolors Lladó durant l'entrevista. Foto: A.M.
- Amb què estan treballant actualment amb l'Ajuntament?
- El tema més candent és la taula de residus. Els residus a la ciutat està bastant malament, les associacions de veïns que tenim federades estan bastant disgustades perquè veuen que no s'avança en aquest tema. Potser l'Ajuntament fa el que pot en relació a les grans xifres però el dia a dia la persona que va al carrer no veu millores. Hi ha contenidors plens, brutícia a terra, herbes cada vegada més grans, el cap de setmana mobles al mig del carrer, etc. La gent vol veure algun resultat.
- Que estan fent al respecte?
- Tenim previst fer una reunió amb les associacions de veïns per veure què podem fer. El Reglament de Participació ciutadana de l'Ajuntament ens permet a les entitats fer propostes però no són vinculants.
- Quina veu té el moviment veïnal en la presa de decisions de l'Ajuntament?
- Les associacions veïnals no estan contentes amb els consells de districte perquè es va allà a parlar i a escoltar però poc més. La força que tenim és fer palès el malestar generat a les reunions de l'Ajuntament, donar suport a les mobilitzacions, i fer pressió. No es tracta d'enfrontar-se a l'Ajuntament sinó treballar per allò que és millor per la ciutat.