26
de maig
del
2018
Actualitzat
el
31
de juliol
a les
11:25h
Enmig de la inestabilitat política que ha viscut Terrassa aquests últims anys, alguns projectes de ciutat han tirat endavant, com la municipalització de l'aigua, mentre que altres, com l'habitatge de lloguer social o el Quart Cinturó, encara passaran a la llista de deures pendents de cara al futur.
Terrassa arribarà al 2019 després d'haver passat per dos canvis de govern, un primer pacte entre el PSC i l'aleshores CiU sortint dels resultats de les eleccions del 2015 i el govern en minoria dels socialistes després de la marxa de Ballart amb Alfredo Vega al capdavant.
Municipalització de l'aigua
A partir del 10 de desembre d'aquest 2018 es farà efectiu el canvi de la gestió de l'aigua que passarà a ser pública. L'Ajuntament es farà càrrec d'aquest dret ciutadà posant així punt final a 75 anys de gestió privada per part de MINA Aigües de Terrassa.
El procés de municipalització va començar a partir del 2015 amb el nou govern municipal de Ballart, coincidint amb la finalització del contracte de concessió. Terrassa es convertirà així en la primera gran ciutat de Catalunya i gairebé d'Espanya, després de Valladolid, en municipalitzar el servei d'aigua.
Emergència habitacional
Malgrat que alguns indicadors expressen que la situació econòmica està millorant, Terrassa té un gran repte pels pròxims mesos i anys. Actualment es calcula que la ciutat només disposa d'un 1,2% d'habitatges de lloguer social mentre que l'ideal seria que el percentatge se situés en el 15%. Això significa que caldrien 11.000 habitatges més per donar resposta a les 3.600 persones inscrites per accedir a un habitatge protegit. Una situació que ha provocat que a Terrassa hi hagi al voltant de 1.300 ocupacions de persones i famílies que s'han vist obligades a fer-ho.
Precisament el passat ple d'abril diversos partits polítics van presentar mocions en aquest sentit per forçar l'Ajuntament i el govern local a prendre mesures d'emergència i també a més llarg termini per augmentar el parc d'habitatges de lloguer social i garantir el dret a l'habitatge a tots els terrassencs. En aquest sentit, va ser el primer municipi de l'Estat en aprovar un acord de ple per imposar multes als bancs per tenir edificis buits.
.jpg)
Un altre dels reptes que Terrassa haurà d'afrontar els pròxims anys és en la creació d'ocupació per reduir la taxa d'atur a la ciutat que se situa al voltant del 13%. En aquests anys l'Ajuntament ha posat en marxa diversos programes per fomentar la creació d'ocupació per a les persones i els col·lectius més vulnerables.
Infraestructures
Pel que fa a les infraestructures, el mes de juliol del 2015 la ciutat va viure un moment històric: S'inaugurava el perllongament de la línia del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Una infraestructura que Terrassa ha hagut d'esperar durant molt de temps per veure-la acabada. Així, Terrassa sumava tres estacions a la de la Rambla que facilitaria la mobilitat interna de la ciutat però també la connexió amb Barcelona.
No ha passat el mateix amb la B-40, coneguda com el Quart Cinturó, una obra faraònica que encara està a mitges, esperant que es compleixi l'execució del projecte del Ministeri de Foment. Els alcaldes de Viladecavalls, Olesa de Montserrat, Abrera i Terrassa, juntament amb representants de la patronal catalana Cecot i de la Cambra de Comerç de Terrassa han reiterat una vegada i una altra un front comú perquè temen que no es compleixin els terminis per finalitzar les obres, prevista per l'octubre de 2019. Igualment, es demana que es tiri endavant l'estació de Rodalies de Can Boada de la línia R4 que faciliti la connexió en aquesta zona de Terrassa.
Els barris, una prioritat
El govern local ha fet diverses actuacions de millora als diferents barris de la ciutat amb el Pla de Barris que pretén posar el focus en les necessitats dels diferents barris de Terrassa. Així, s'ha executat una nova fase de l'esponjament de Ca n'Anglada i s'ha posat fil a l'agulla amb el Pla de barri de La Maurina, per la urbanització de la plaça de la Maurina i l'equipament cívic.
També s'ha fet una forta inversió en millorar la neteja de la ciutat a través de l'empresa pública de neteja Eco-equip.
Terrassa arribarà al 2019 després d'haver passat per dos canvis de govern, un primer pacte entre el PSC i l'aleshores CiU sortint dels resultats de les eleccions del 2015 i el govern en minoria dels socialistes després de la marxa de Ballart amb Alfredo Vega al capdavant.
Municipalització de l'aigua
A partir del 10 de desembre d'aquest 2018 es farà efectiu el canvi de la gestió de l'aigua que passarà a ser pública. L'Ajuntament es farà càrrec d'aquest dret ciutadà posant així punt final a 75 anys de gestió privada per part de MINA Aigües de Terrassa.
El procés de municipalització va començar a partir del 2015 amb el nou govern municipal de Ballart, coincidint amb la finalització del contracte de concessió. Terrassa es convertirà així en la primera gran ciutat de Catalunya i gairebé d'Espanya, després de Valladolid, en municipalitzar el servei d'aigua.
Emergència habitacional
Malgrat que alguns indicadors expressen que la situació econòmica està millorant, Terrassa té un gran repte pels pròxims mesos i anys. Actualment es calcula que la ciutat només disposa d'un 1,2% d'habitatges de lloguer social mentre que l'ideal seria que el percentatge se situés en el 15%. Això significa que caldrien 11.000 habitatges més per donar resposta a les 3.600 persones inscrites per accedir a un habitatge protegit. Una situació que ha provocat que a Terrassa hi hagi al voltant de 1.300 ocupacions de persones i famílies que s'han vist obligades a fer-ho.
Precisament el passat ple d'abril diversos partits polítics van presentar mocions en aquest sentit per forçar l'Ajuntament i el govern local a prendre mesures d'emergència i també a més llarg termini per augmentar el parc d'habitatges de lloguer social i garantir el dret a l'habitatge a tots els terrassencs. En aquest sentit, va ser el primer municipi de l'Estat en aprovar un acord de ple per imposar multes als bancs per tenir edificis buits.
Plaça de l'Aigua de Terrassa. Foto: Mapio.net
Un altre dels reptes que Terrassa haurà d'afrontar els pròxims anys és en la creació d'ocupació per reduir la taxa d'atur a la ciutat que se situa al voltant del 13%. En aquests anys l'Ajuntament ha posat en marxa diversos programes per fomentar la creació d'ocupació per a les persones i els col·lectius més vulnerables.
Infraestructures
Pel que fa a les infraestructures, el mes de juliol del 2015 la ciutat va viure un moment històric: S'inaugurava el perllongament de la línia del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Una infraestructura que Terrassa ha hagut d'esperar durant molt de temps per veure-la acabada. Així, Terrassa sumava tres estacions a la de la Rambla que facilitaria la mobilitat interna de la ciutat però també la connexió amb Barcelona.
No ha passat el mateix amb la B-40, coneguda com el Quart Cinturó, una obra faraònica que encara està a mitges, esperant que es compleixi l'execució del projecte del Ministeri de Foment. Els alcaldes de Viladecavalls, Olesa de Montserrat, Abrera i Terrassa, juntament amb representants de la patronal catalana Cecot i de la Cambra de Comerç de Terrassa han reiterat una vegada i una altra un front comú perquè temen que no es compleixin els terminis per finalitzar les obres, prevista per l'octubre de 2019. Igualment, es demana que es tiri endavant l'estació de Rodalies de Can Boada de la línia R4 que faciliti la connexió en aquesta zona de Terrassa.
Els barris, una prioritat
El govern local ha fet diverses actuacions de millora als diferents barris de la ciutat amb el Pla de Barris que pretén posar el focus en les necessitats dels diferents barris de Terrassa. Així, s'ha executat una nova fase de l'esponjament de Ca n'Anglada i s'ha posat fil a l'agulla amb el Pla de barri de La Maurina, per la urbanització de la plaça de la Maurina i l'equipament cívic.
També s'ha fet una forta inversió en millorar la neteja de la ciutat a través de l'empresa pública de neteja Eco-equip.