El socialisme terrassenc arriba als 40 anys de poder més desgastat que mai

La dimissió de Jordi Ballart per l'aplicació del 155 ha fet que la inestabilitat política deixi la porta oberta a canvis de cara al 2019

Jordi Ballart, en una foto d'arxiu
Jordi Ballart, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
27 de maig del 2018
Actualitzat el 31 de juliol a les 11:24h
Quan falta un any perquè se celebrin les eleccions municipals, a Terrassa els diferents grups polítics comencen a posar fil a l'agulla als seus projectes per sumar vots i tenir més representants al govern municipal. Malgrat que encara no s'ha fet públic cap candidat a l'alcaldia, els set grups que actualment ocupen les cadires de la sala de plens, fa setmanes que es reuneixen per revisar la feina feta, passen comptes amb els seus simpatitzants, elaboren llistes de propostes per incloure als nous programes electorals i planifiquen eleccions primàries per determinar qui hi haurà al capdavant de cada formació.

La situació política terrassenca però, ha estat marcada els últims mesos per l'anòmala situació que viu Catalunya. Després de l'1 d'octubre els socialistes decideixen trencar el pacte de govern que mantenien amb el PDECat des del juny del 2015. Pocs dies després, l'aplicació de l'article 155 el passat mes de novembre va provocar el daltabaix de l'aleshores alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, qui va estripar el carnet del PSC, va deixar l'alcaldia i amb ell van plegar cinc dels nou regidors a l'Ajuntament: Noel Duque, Lluïsa Melgares, Rosa Maria Ribera, Maruja Rambla i Jordi Flores. 

Ballart va justificar la seva decisió amb el gir a la dreta de la seva formació. "En els últims temps el PSC ha anat perdent la S de Socialistes i la C de Catalunya". Però, tornarà a la política municipal Ballart? De moment no s'ha pronunciat en aquest sentit però en moltes ocasions se l'ha pogut veure fent acte de presència en diverses activitats de la ciutat, potser per no perdre el costum o potser per mantenir-se visible pel que pugui passar en un futur.

Vega assumeix l'alcaldia

Amb la marxa de Ballart, un dels homes forts del partit, el socialista Alfredo Vega, va agafar les regnes de l'alcaldia i va desdibuixar la possibilitat d'un quadripartit format per TeC, ERC-MES, el PDECat i la CUP, que hagués acabat amb quasi quaranta anys d'hegemonia socialista al capdavant de la ciutat. Quatre dècades que podrien finalitzar el mes de maig del 2019 si els comuns fan el "sorpasso". De fet, recentment TeC i PSC han fet pública una mena d'aliança fins a final de mandat per posar sobre la taula les prioritats de la ciutat en el futur. Un grup de treball mixt que podria ser el preludi d'un futur acord de govern.
 

Alfredo Vega, amb els símbols d'alcalde de Terrassa. Foto: Rafel Casanova BCF


La marxa de Ballart va obligar al PSC a reconduir la situació i a posar fins a sis nous regidors que tenien la responsabilitat d'entomar una legislatura a mitges. Fa pocs dies que en una conferència de ciutat l'actual alcalde Alfredo Vega va admetre que l'Ajuntament ha afrontat una crisi institucional molt dura i que "hem estat molt a prop de l'abisme" però assegura que amb l'últim mig any s'ha aconseguit consolidar el govern municipal.

Un 2019 imprevisible 

Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el passat 21 de desembre, també van tenir conseqüències per a Terrassa. D'una banda, Marc Medina de la CUP s'afegia a la col·lecció de cares noves, ja que la fins aleshores regidora Maria Sirvent seria diputada al Parlament català. De l'altra, el partit de la Inés Arrimades va repintar el tradicional cinturó vermell de l'àrea metropolitana de Barcelona amb un contundent taronja, i Terrassa no en va ser l'excepció.

I és que Ciutadans l'any 2015 va entrar a l'Ajuntament egarenc amb tres regidors però amb la voluntat de tenir més vots el 2019. Per fer-ho, ja ha engegat la maquinària per fer créixer la família taronja als diferents municipis de l'entorn de la cocapital vallesana.

Mentre el PP amb els anys ha anat perdent força, ERC-MES i la CUP han guanyat espai electoral i juntament amb el PDECat han creat una mena d'oposició sobiranista dins l'oposició. Les conseqüències de l'aplicació de l'article 155 i l'existència de presos polítics i exiliats entre els quals hi ha els terrassencs Josep Rull i Lluís Puig, omplen encara de més raons per mostrar ple rere ple el rebuig a la situació que viu Catalunya.

Tot plegat una situació d'inestabilitat política com feia anys que no es vivia a Terrassa, acostumada a governs socialistes i pocs partits a l'oposició, que deixa la porta oberta a diversos escenaris i canvis substancials a partir del maig del 2019.