Entrevista

Xavier Ros Gasset: «En aquest país qui mana és la primera fila de la plaça de Toros de Las Ventas i la llotja del Bernabéu»

Advocat i president de l'associació +Drets Humans de Terrassa

per Anna Mira , Terrassa , 22 de maig de 2018 a les 07:30 |
Xavier Ros Gasset, president de +Drets Humans de Terrassa. | Anna Mira
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'associació +Drets Humans de Terrassa va néixer poc abans de l'1 d'octubre i la seva funció principal és la de vetllar pel respecte dels drets humans i el d'assessorament gratuït a totes aquelles persones, entitats i institucions que es vegin privades d’exercir-los o que puguin tenir dubtes sobre com actuar. Els advocats que en formen part, donen servei, de manera voluntària, al partit judicial de Terrassa que a més inclou Rubí, Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Castellbisbal, Ullastrell, Rellinars, Vacarisses, i Viladecavalls. Recentment l'associació va denunciar la retirada de llaços grocs del carrer per part de l'empresa municipal de neteja, Eco-equip.

- Per què es crea +Drets Humans?


- El col·lectiu neix abans de l'1 d'octubre i preveient la necessitat d'assessorament a tots els col·legis electorals del partit judicial de Terrassa. De manera espontània ens comencem a posar en contacte fins a quasi arribar a una cinquantena d'advocats que el dia 1 d'octubre estem cobrint tots els col·legis electorals. Durant l'1 d'octubre només hi va haver conflictes a Castellbisbal però veiem que se'ns comença a girar feina perquè ens oferim per assessorar tothom qui ho vulgui.

- Abans de l'1 d'octubre no es vulneraven els drets humans?


- La comissió dels drets humans del col·legi d'advocats de Terrassa ja treballava algunes situacions però quan apareix una necessitat més intensa és a partir l'1 d'octubre i tot el que comença a partir d'aleshores.

- A què es refereix?

- Aterra tota una situació de repressió que indica una necessitat d'estar present per una cosa molt senzilla: Tot el que està passat no lliga ni amb pintura ni amb la Carta Europea de Drets Humans ni amb la Declaració Universal dels Drets Humans.

- Quin paper juga el Col·legi d'Advocats de Terrassa?

- La Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de Terrassa dóna suport a l'associació +Drets Humans que ha de vetllar per al compliment i la garantia dels drets i llibertats de les persones.

- Fa pocs dies van fer públic un comunicat demanant explicacions l'alcalde, Alfredo Vega, perquè l'empresa municipal de neteja havia retirat llaços grocs del carrer. En quines altres situacions està implicat +Drets Humans?

- A banda de qüestions relacionades amb l'1 d'octubre, fem coses molt concretes com ara que ens hem posat a disposició de l'IES Montserrat Roig acusat d'adoctrinament, el tema dels llaços grocs, la retirada de taules dels CDR amb xapes i llaços grocs per part de la Policia Local, etc. Ens sembla un problema de llibertat d'expressió i quan hi hagi alguna situació que estigui en contra d'aquests principis, nosaltres reaccionarem i estarem allà per donar resposta a tot allò que considerem vulneració dels drets humans, tant en l'àmbit administratiu com en el penal. 

- Amb quina finalitat?

- Hem de ser conscients que les lleis han anat a remolc dels canvis que hi ha hagut en l'àmbit social. La vaga era un delicte en aquest país. De ser delicte va passar, durant molts anys, a ser motiu d'acomiadament. Es van fer moltes demandes en els jutjats i actualment és un dret constitucional. Tots els canvis legals que hi ha hagut en aquesta qüestió han sigut molt posteriors a moltes vagues, molts represaliats, moltes persones a la presó, etc. I això també ha passat amb la llei de l'avortament o amb el divorci, per exemple.

- En quin moment es troben doncs, els Drets Humans?

- No dic que els jutges no contemplen els drets humans el què passa és que en aquest país qui mana és la primera fila de la plaça de Toros de las Ventas i la llotja del Bernabéu. I això té molt poc a veure amb el respecte dels drets humans i la translació a la pràctica d'aquests principis generals.

 

Xavier Grasset, durant l'entrevista. Foto: Anna Mira


- Creu, per tant, que hi ha divisió de poders?

- Continuo dient que és un problema endogàmic de qui mana i pren les grans decisions de l'estat espanyol. És evident que hi ha interferències.

- Es parla d'una regressió dels drets humans, què ha passat?

- És una qüestió de sociologia política mes que una qüestió legal. Fa uns anys com que hi havia un desert en l'àmbit de drets humans, qualsevol cosa que es feia era un avançament. És evident que a la situació on s'ha arribat els últims vuit, deu o dotze anys aquí ha comportat que la regressió de drets humans vagi molt dirigida a no voler entendre el que passa. I si es mira gaubament amb què està passant amb els rapers, els mestres, la gent del CDR, etc., és evident que hi ha una regressió de drets humans.

- Com creu que evolucionarà la situació?

- La història canvia per fets que no ens esperàvem. Però el que es pot esperar, és que a efectes judicials ni la sala de recursos del tribunal suprem, ni la jutgessa Lamela ni el jutge Llarena s'aguanten perquè tots vam viure l'1 d'octubre. La llei d'enjudiciament criminal del 1882, en l'exposició de motius, ja es deia que els jutges no podien crear un relat perquè quan algú anés a judici ja estigués condemnat abans de començar. L'efecte de què no va tenir molt èxit és el que ha passat ara. Però això pot canviar amb quatre sentències de Berlín, Escòcia, Suïssa i Bèlgica. Som confiats i optimistes tot i que no apunta a solucions ràpides.

 

Participació