18
de maig
del
2018
Actualitzat
el
31
de juliol
a les
11:28h
Conscienciar la ciutadania sobre els beneficis del comerç just. Aquesta és la raó per la qual els productors nicaragüencs Exolina Aldana, membre de la cooperativa Augusto César Sandino i secretària del Consell d'Administració de la Central de Cooperatives Cafeteres del Nord de Nicaragua (CECOCAFEN) i Fayrin Enrique, jove productor de la cooperativa nicaragüenca, visiten aquests dies Terrassa. Ho fan de la mà de la cooperativa terrassenca AlterNativa3 que s'encarrega del torrat, la distribució i la venta del cafè de Nicaragua i també amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat.
- Formeu part de la cooperativa Augusto César Sandio, en què es basa la vostra labor?
- Exolina: Som un total de 85 productors de cafè que a banda del cultiu, duem a terme processos de formació a la comunitat en diversos àmbits com pot ser en l'educació infantil, l'ensenyança de producció, la informàtica, l'equitat de gènere, o en el relleu generacional. A més a més, tenim un programa de beques d'on han sortit joves molt emprenedors i actius que s'han inserit tant en la labor de la comunitat com de la cooperativa de productors.
- Un d'ells precisament és Fayrin Enrique. Quina ha estat la teva experiència a la cooperativa?
- Fayrin: Sóc fill d'un productor de cafè de la cooperativa. Actualment fa set anys que estic becat i en aquest temps he format part d'una xarxa de promotors de la cooperativa tant pel que fa a la part productiva com en l'àmbit social. El meu objectiu era poder estudiar la carrera d'agronomia i ja l'estic a punt d'acabar. D'allò què he après, ensenyo als productors de cafè qüestions relacionades amb l'agroecologia.
- És difícil el relleu generacional en la producció de cafè?
- E: El problema ve perquè les institucions ho treballen molt poc i nosaltres com a cooperativa és un tema que tenim molt present. No només és qüestió de formar a joves que després no tinguin oportunitats sinó dotar-los d'una formació compromesa perquè puguin aportar desenvolupament a la seva comunitat, i així evitar la migració de joves a altres zones o països. La idea és anar formant liders, ja que no tota la feina que es fa a la comunitat és remunerada de manera que és molt important crear un compromís social.
- La vostra producció forma part del comerç just, en què es basa?
- E: El comerç just té principis que van de la mà amb els principis del cooperativisme. Es treballa amb organitzacions democràtiques de manera que a la cooperativa tots manem per igual, hi ha llibertat d'associació, tothom és lliure de sumar-s'hi o marxar quan ho consideri, i pel que fa als salaris, no hi ha diferències entre el treballador i "l'empresari" sinó que hi ha una relació comunitària. Dit d'una altra manera, el comerç just lluita per la justícia social.
- F: A diferència de les produccions de grans terratinents on el treballador simplement va a treballar i no pot menjar els mateixos aliments que els caps, que diuen que hi ha dos tipus de cuina, la cuina del treballador i la cuina d'administració, en una comunitat tots mengem el mateix i a la mateixa taula.
- Un altre principi del comerç just és el respecte al medi ambient, com es treballa en aquest sentit?
- E: Els productors de la nostra cooperativa conreen sota ombra, les plantacions estan lliures de contaminació, protegeixen les fonts d'aigua, etc. Per això, dins de les plantacions de cafè es produeixen productes alimentaris d'autoconsum com la canya, el cacau o la banana. No passa el mateix amb els terratinents, que no cultiven aquests aliments perquè els treballadors, en sentir-se menyspreats, ho consumeixen d'amagat. A la cooperativa, en canvi, ho repartim entre les famílies.
- Quin és el pes de les cooperatives a Nicaragua?
- E: Encara que les cooperatives pel que fa a l'extensió de terreny som minoritàries, aportem el 54% de l'economia nacional. No obstant això, no estem representades en les grans institucions com ara el Consell Superior de l'Empresa Privada a Nicaragua (COSEP).
- Què se sent en veure el producte acabat i en mans del consumidor?
- F: És molt important veure com la connexió que hi ha entre el consumidor i el productor. Crec que i una relació que cal mantenir-la perquè si no hi ha consumidors, no hi hauria productors i a l'inrevés. Precisament el comerç just també treballa per aquestes relacions de llarg termini. Personalment és molt emocionant veure com funciona l'economia i la societat de l'altra banda del món i m'he adonat que totes les persones som iguals i que no hi hauria d'haver fronteres perquè al cap i a la fi, depenem uns dels altres.
- Quina és la seva missió una vegada aquí?
- F: És molt important conscienciar a la comunitat i de vegades és bastant difícil fer entendre el perquè per un producte es paga un preu més alt. Però cal fer-ho perquè nosaltres depenem d'aquest consumidor.
- E: La idea de venir aquí és fer consciència en aquests consumidors, explicar-los quant costa produir sota criteris de comerç just i que no estan pagant de més sinó que està pagant un preu just per a un consum responsable que beneficia a una societat i que està protegint el planeta, que és la casa de tots.
- Quin valor afegit aporta que vosaltres (els productors) vingueu aquí?
- E: És la quarta vegada que vinc a Espanya moguda pel cafè i gràcies a això es genera un intercanvi perquè els productors no tenen ni idea de com es ven el cafè aquí, igual que els consumidors d'aquí no tenen ni idea de com es produeix. I nosaltres podem explicar de primera mà com treballem i després transmetre el què hem vist i après als productors de la cooperativa.
- Exolina, va venir per primera vegada fa vuit anys, quins canvis ha pogut percebre de la situació del comerç just aquí?
- Em satisfà veure que cada vegada hi ha més organitzacions i col·lectius que se sumen al comerç just. També en les xerrades que fem a les escoles. Fa uns anys hi havia un ple desconeixement de què implicava el cafè de comerç just i la mirada estava més fixada al preu del producte no tant al benefici comunitari. Això ha millorat molt en els últims anys.
La cooperativa Alternativa3 fa aquest diumenge 20 de maig una jornada de portes obertes amb xerrades i col·loquis relacionats amb el comerç just.
- Formeu part de la cooperativa Augusto César Sandio, en què es basa la vostra labor?
- Exolina: Som un total de 85 productors de cafè que a banda del cultiu, duem a terme processos de formació a la comunitat en diversos àmbits com pot ser en l'educació infantil, l'ensenyança de producció, la informàtica, l'equitat de gènere, o en el relleu generacional. A més a més, tenim un programa de beques d'on han sortit joves molt emprenedors i actius que s'han inserit tant en la labor de la comunitat com de la cooperativa de productors.
- Un d'ells precisament és Fayrin Enrique. Quina ha estat la teva experiència a la cooperativa?
- Fayrin: Sóc fill d'un productor de cafè de la cooperativa. Actualment fa set anys que estic becat i en aquest temps he format part d'una xarxa de promotors de la cooperativa tant pel que fa a la part productiva com en l'àmbit social. El meu objectiu era poder estudiar la carrera d'agronomia i ja l'estic a punt d'acabar. D'allò què he après, ensenyo als productors de cafè qüestions relacionades amb l'agroecologia.
- És difícil el relleu generacional en la producció de cafè?
- E: El problema ve perquè les institucions ho treballen molt poc i nosaltres com a cooperativa és un tema que tenim molt present. No només és qüestió de formar a joves que després no tinguin oportunitats sinó dotar-los d'una formació compromesa perquè puguin aportar desenvolupament a la seva comunitat, i així evitar la migració de joves a altres zones o països. La idea és anar formant liders, ja que no tota la feina que es fa a la comunitat és remunerada de manera que és molt important crear un compromís social.
- La vostra producció forma part del comerç just, en què es basa?
- E: El comerç just té principis que van de la mà amb els principis del cooperativisme. Es treballa amb organitzacions democràtiques de manera que a la cooperativa tots manem per igual, hi ha llibertat d'associació, tothom és lliure de sumar-s'hi o marxar quan ho consideri, i pel que fa als salaris, no hi ha diferències entre el treballador i "l'empresari" sinó que hi ha una relació comunitària. Dit d'una altra manera, el comerç just lluita per la justícia social.
- F: A diferència de les produccions de grans terratinents on el treballador simplement va a treballar i no pot menjar els mateixos aliments que els caps, que diuen que hi ha dos tipus de cuina, la cuina del treballador i la cuina d'administració, en una comunitat tots mengem el mateix i a la mateixa taula.
- Un altre principi del comerç just és el respecte al medi ambient, com es treballa en aquest sentit?
- E: Els productors de la nostra cooperativa conreen sota ombra, les plantacions estan lliures de contaminació, protegeixen les fonts d'aigua, etc. Per això, dins de les plantacions de cafè es produeixen productes alimentaris d'autoconsum com la canya, el cacau o la banana. No passa el mateix amb els terratinents, que no cultiven aquests aliments perquè els treballadors, en sentir-se menyspreats, ho consumeixen d'amagat. A la cooperativa, en canvi, ho repartim entre les famílies.
- Quin és el pes de les cooperatives a Nicaragua?
- E: Encara que les cooperatives pel que fa a l'extensió de terreny som minoritàries, aportem el 54% de l'economia nacional. No obstant això, no estem representades en les grans institucions com ara el Consell Superior de l'Empresa Privada a Nicaragua (COSEP).
- Què se sent en veure el producte acabat i en mans del consumidor?
- F: És molt important veure com la connexió que hi ha entre el consumidor i el productor. Crec que i una relació que cal mantenir-la perquè si no hi ha consumidors, no hi hauria productors i a l'inrevés. Precisament el comerç just també treballa per aquestes relacions de llarg termini. Personalment és molt emocionant veure com funciona l'economia i la societat de l'altra banda del món i m'he adonat que totes les persones som iguals i que no hi hauria d'haver fronteres perquè al cap i a la fi, depenem uns dels altres.
Els productors de cafè de Nicaragua, Exolina i Fayrin, durant l'entrevista a AlterNativa3 Foto: Anna Mira
- Quina és la seva missió una vegada aquí?
- F: És molt important conscienciar a la comunitat i de vegades és bastant difícil fer entendre el perquè per un producte es paga un preu més alt. Però cal fer-ho perquè nosaltres depenem d'aquest consumidor.
- E: La idea de venir aquí és fer consciència en aquests consumidors, explicar-los quant costa produir sota criteris de comerç just i que no estan pagant de més sinó que està pagant un preu just per a un consum responsable que beneficia a una societat i que està protegint el planeta, que és la casa de tots.
- Quin valor afegit aporta que vosaltres (els productors) vingueu aquí?
- E: És la quarta vegada que vinc a Espanya moguda pel cafè i gràcies a això es genera un intercanvi perquè els productors no tenen ni idea de com es ven el cafè aquí, igual que els consumidors d'aquí no tenen ni idea de com es produeix. I nosaltres podem explicar de primera mà com treballem i després transmetre el què hem vist i après als productors de la cooperativa.
- Exolina, va venir per primera vegada fa vuit anys, quins canvis ha pogut percebre de la situació del comerç just aquí?
- Em satisfà veure que cada vegada hi ha més organitzacions i col·lectius que se sumen al comerç just. També en les xerrades que fem a les escoles. Fa uns anys hi havia un ple desconeixement de què implicava el cafè de comerç just i la mirada estava més fixada al preu del producte no tant al benefici comunitari. Això ha millorat molt en els últims anys.
La cooperativa Alternativa3 fa aquest diumenge 20 de maig una jornada de portes obertes amb xerrades i col·loquis relacionats amb el comerç just.