21
d'abril
del
2018
El Ple municipal del pròxim dijous debatrà una l'aprovació provisional d'una modificiació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per a la implantació de centres de culte, amb l’objectiu d’adequar el planejament vigent a la normativa vigent.
El document proposa una nova regulació de les condicions urbanístiques per a la implantació dels centres de culte, establint criteris per a la seva localització, en funció de la qualificació urbanística, els usos existents i el seu aforament, amb la finalitat de racionalitzar la seva ubicació, fent-la compatible i sostenible amb l’entorn on s’ubiquen, i garantint el dret fonamental a la llibertat religiosa.
Així amb la modificació els centres de culte haurien de poder compatibilitzar l’ús religiós a totes les zones de ciutat jardí però limitat a edificacions amb aforament inferior a 50 persones; compatibilitzar l’ús religiós en zones industrials en illa tancada però limitat a edificacions existents amb front a zones residencials i amb un aforament màxim de 200 persones; admetre amb caràcter provisional l’ús religiós en sectors urbanístics pendents de transformació, però limitat a edificacions amb un aforament màxim de 200 persones; admetre l’ús religiós en plantes baixes d’edificis amb ús residencial i accés independent, però limitat a aforaments inferiors a 50 persones; en edificacions amb altres usos diferents dels habitatges, admetre l’ús religiós en funció dels aforaments i la seva contigüitat amb habitatges.
Actualment, a Terrassa hi ha un total de 49 centres de culte de confessions diferents: 22 de l’església catòlica, 17 de l’evangèlica, 3 de l’islam, 2 de testimonis de Jehovà, 2 de l’església Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, 1 de l’església Adventista del setè dia, 1 del Centre Teosòfic i 1 de la Fe Bahà’í. Aquesta relació no inclou aquells centres de culte que hi ha en altres equipaments, com centres escolars o sanitaris.
El document proposa una nova regulació de les condicions urbanístiques per a la implantació dels centres de culte, establint criteris per a la seva localització, en funció de la qualificació urbanística, els usos existents i el seu aforament, amb la finalitat de racionalitzar la seva ubicació, fent-la compatible i sostenible amb l’entorn on s’ubiquen, i garantint el dret fonamental a la llibertat religiosa.
Així amb la modificació els centres de culte haurien de poder compatibilitzar l’ús religiós a totes les zones de ciutat jardí però limitat a edificacions amb aforament inferior a 50 persones; compatibilitzar l’ús religiós en zones industrials en illa tancada però limitat a edificacions existents amb front a zones residencials i amb un aforament màxim de 200 persones; admetre amb caràcter provisional l’ús religiós en sectors urbanístics pendents de transformació, però limitat a edificacions amb un aforament màxim de 200 persones; admetre l’ús religiós en plantes baixes d’edificis amb ús residencial i accés independent, però limitat a aforaments inferiors a 50 persones; en edificacions amb altres usos diferents dels habitatges, admetre l’ús religiós en funció dels aforaments i la seva contigüitat amb habitatges.
Actualment, a Terrassa hi ha un total de 49 centres de culte de confessions diferents: 22 de l’església catòlica, 17 de l’evangèlica, 3 de l’islam, 2 de testimonis de Jehovà, 2 de l’església Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, 1 de l’església Adventista del setè dia, 1 del Centre Teosòfic i 1 de la Fe Bahà’í. Aquesta relació no inclou aquells centres de culte que hi ha en altres equipaments, com centres escolars o sanitaris.