procés català

La «no normalitat» de la família Rull

"El dia a dia canvia per complet. Falta el company, amb qui comparteixo un projecte de vida i un projecte polític. Però també falta el pare", explica Meritxell Lluís, dona del conseller empresonat, a NacióDigital

, Barcelona | 14/04/2018 a les 20:07h
Arxivat a: Política, procés català, rebel·lió, Josep Rull, presos polítics, presó preventiva, Terrassa, Meritxell Lluís
Meritxell Lluís, regidora del PDECat a Terrassa i dona de Josep Rull
Meritxell Lluís, regidora del PDECat a Terrassa i dona de Josep Rull | Adrià Costa
"Jo parlo de rutina, no de normalitat". Ho diu gairebé sense parpellejar. Serena. Necessita que l'activitat sigui frenètica perquè és quan s'atura que venen els moments de debilitat. Els dos pitjors episodis dels darrers mesos: quan el 3 de novembre va haver de despertar el seu fill gran per explicar-li que el pare no havia pogut tornar a casa; i el 4 de desembre, quan els van comunicar que no tots els empresonats sortirien. Tres mesos i mig després, hi tornen a ser tots. "El Josep està ferm, està fort. La família, també", assegura.

A Meritxell Lluís (Barcelona, 1974) no li ha agradat mai que la presentin com a "dona de" Josep Rull, malgrat que assumeix que el paper de representar la seva veu mentre ell sigui a la presó ho ha fet inevitable. És llicenciada en Ciències Polítiques, màster en Govern Local, diplomada en Gestió i Administració Pública i regidora del PDECat a Terrassa. "Sí, el dia a dia canvia per complet. Falta el company, amb qui comparteixo un projecte de vida i un projecte polític. Però també falta el pare", explica arrufant el front.


"El gran n'és conscient. Li vam explicar que s'havia de sentir molt orgullós del seu pare perquè està defensant unes idees molt nobles i no ha fet res malament"

"Avui vostè decideix si veig créixer els meus fills", va etzibar-li Rull a Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el procés, el passat 23 de març minuts abans que ordenés de nou presó per a ell i per a Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Amb dues criatures de 8 i 3 anys, la vida familiar és encara més complicada. "El gran n'és conscient. Tant la primera vegada com la segona, li vam explicar que s'havia de sentir molt orgullós del seu pare perquè està defensant unes idees molt nobles i que estigués convençut que no havia fet res malament. És difícil, estem parlant de nens molt petits i a tots ens ensenyen que la presó és per als dolents", explica la Meritxell. El petit no n'és conscient de la situació.
 

Meritxell Lluís explica com és el seu dia a dia des de que Rull és a la presó Foto: Adrià Costa


Una visita a la setmana de 40 minuts a Estremera amb vidre entremig. Un vis a vis familiar i un amb la parella dues hores cadascun al mes. I, cada trimestre, un vis a vis familiar de quatre hores. Aquest és el règim de visites que té Rull amb la seva família. Tan esgotador -640 kilòmetres per trajecte- i, a la vegada, tan insuficient. A banda, les deu trucades setmanals de cinc minuts. "Perdre una trucada és perdre un tresor", diu agafant en un acte reflex amb la mà dreta el mòbil. "Cada vegada aquests cinc minuts duren menys", va lamentar l'exconseller en la trucada del passat dimarts. Tenen poc temps de parlar de política. Però sí hi ha un missatge clar que repeteixen tant Rull com la resta de presos. "Ens demanen que transmetem, sobretot, que cal formar Govern. Per a ells és molt important", explica Lluís.

Rull és aquesta vegada al mòdul tres, el de preventius, i comparteix habitació amb Raül Romeva. Dos dies a la setmana fa atletisme -"donar voltes al pati"- i ja ha trobat contrincants per jugar al ping pong. "És dur de dir, però està fent nous amics. Allà dins necessita una certa rutina", explica la regidora de Terrassa. Segueix llegint i escrivint cartes com ho feia la primera vegada que va estar a Estremera. Com també segueix escoltant Radio María per esquivar altres emissores en les quals no reconeix el relat que es fa amb la realitat.  

"A casa ho teníem molt clar. Vam decidir que ens quedàvem i ens vam quedar"

Mertixell Lluís tanca els punys i, amb posat seriós, denuncia "la vulneració absoluta dels drets individuals però també dels drets com a poble" que s'està produint amb nou dirigents a presó preventiva acusats de rebel·lió i set més a l'exili. Ha pensat mai que potser era millor que Josep Rull hagués marxat fora per evitar la presó? "A casa ho teníem molt clar. Vam decidir que ens quedàvem i ens vam quedar. Les decisions s'han pres de forma personal". Alguna vegada va dir-li al seu home que el Govern no hauria d'haver fet alguna cosa? "No. No he qüestionat mai res. El que van fer era lògic i era el que jo demanava al meu Govern. Es pot pensar que es podrien haver fet coses diferents, ni millors ni pitjors, això sí". 
 

Meritxell Lluís Foto: Adrià Costa


El 22 de març a la nit, el dia abans que Llarena l'enviés per segon cop a la presó, Rull anava al Suprem amb "la bossa horrible de quadres" preparada. Va saber que el citaven a declarar de nou per una trucada de la Meritxell, precisament. "Tan de bo haguéssim tornat amb la bossa plena i amb tots ells, però estàvem preparats perquè sabíem que podria tornar a passar", relata. Fa un any, ni de bon tros s'hagués imaginat que per un procés polític i per "defensar unes idees de forma cívica i pacífica" un Govern podria acabar a la presó. Va ser el 16 d'octubre, quan els "Jordis" van entrar a Soto del Real, quan en van ser conscients. "És molt fort, és molt fort", resumeix. I dona pas a uns segons de silenci. Creu Meritxell Lluís en la justícia? "És que no n'hi ha hagut. On estem arribant? Els CDR, Valtonyc, Arco... Alguns creuen que la seva manera de pensar hauria de ser l'única. Un dia ens acabaran dient quin color, quin menjar i quina cançó ens ha d'agradar".  

L'escalf de la gent reconforta. A nivell municipal, l'apropament de forces de tots els colors és més senzill. Ha rebut mostres de suports d'aquells que, amb independència de les sigles on militen o del que pensen, són veïns i han compartit moments amb la família. No és tan senzill a escala nacional. "De Ciutadans i el PP no n'esperes res. D'altres partits, com el PSC, fa més mal. Sap greu veure com algú a qui coneixes i que ha compartit moltes hores amb el Josep es queda assegut a l'escó", admet. I acte seguit, afegeix: "Això no va d'independència, va de democràcia. Jo em trencaré la cara perquè aquestes persones puguin defensar pacíficament allò que pensen encara que a mi no m'agradi".

"Sap greu veure com algú a qui coneixes i que ha compartit moltes hores amb el Josep es queda assegut a l'escó"

El revés de la justícia alemanya a les tesis del jutge Llarena denegant l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió va ser rebuda amb "alegria" pels presos. Ara bé, es mantenen en la prudència perquè no saben si pot tenir repercussió o no sobre els empresonats. De fet, els últims plans que va fer amb Josep Rull eren tres o quatre dies de desconnexió durant la Setmana Santa. "No va poder ser", lamenta. Meritxell Lluís no confia que surtin en qüestió de mesos. La paraula "anys" li fa basarda: "Tenim clar que no serà curt. Però no tenim perspectiva de futur".
 

La dona de Josep Rull, Meritxell Lluís, durant l'entrevista amb NacióDigital Foto: Adrià Costa

COMENTARIS

Per què no entrevisteu mai persones de les que estem patint les conseqüències del procés estant-hi en contra?
Ansònim, 15/04/2018 a les 12:42
+10
-14
Patim el 155, patim la manca de govern, patim haver d'aguantar "el tema" dia rere dia a tots els mitjans de comunicació (i molt especialment a TV3, que mai ha estat indiscutible que doni suport i empenta al procés), patim males cares de molts que no pensen com nosaltres, patim carrers bruts de pintades i cartells, patim manifestacions, patim un president del parlament que no ens té en compte, patim moltíssimes coses... però mai ens entrevisten perquè no se'ns vol veure com a víctimes. Molt democràtic, sí senyor. I això que seguim essent la majoria del poble català.
I jo que de petit creia que el periodisme podia ser imparcial... pobre il·lús...
Ànims Sra. Lluis!
Anònim, 16/04/2018 a les 10:19
+8
-6
Molts anims Sra. Lluís!!!!
No podran amb el poble Català. Ha de ser molt dur, pero vec que han decidit quedar-se a casa. I amb les seves consecuencies. Admirable!!! Tenen tot el meu suport i de la meva família.
estatuto
Paco Pepe, 16/04/2018 a les 11:53
+12
-5
Llevo años sufriendo las injusticias de los gobiernos españoles de turno,alguien recuerda como empezo todo?Quien se zepillo el estatuto de Catalunya y se dedico semanas y semanas a recojer firmar en contra de el cuando ese fue votado por una mayoria de Catalanes,nadie recuerda eso?
Per Ansonim
Anònim, 16/04/2018 a les 12:20
+8
-7
Cal ser molt miserable per fer un comentari com aquest. Qui més pateixen són les famílies de les persones empresonades injustament, els processats amb mentides i injúries, els exiliats que no, fugits de la justícia, tots aquells que tenim d'aguantar manifestacions com la teva, els que patim les falses informacions de TV1, ANTENA3, TELE 5, LA SEXTA, CUATRO, EL MUNDO, ABC, LA RAZÓN, OK DIARIO, SCC, CIUDADANOS, PP, PSOE, PSC, I TOTS ELS FEIXISTES, FALANGISTES I ALTRE ESCORIA ESPANYOLA.
SI vols continuu. Poc a poc Europa és dona compte de lo miserable que es el ģovern i alģuns jutges espanyols
Això és xauxa
Anònim, 16/04/2018 a les 17:52
+3
-6
Alguns babaus segueixen dient que totes les televisions espanyoles no cobreixen l'actualitat catalana o que la deformen. És clar que no veuen La Sexta, que malgrat tots aquells que l'equiparen a les altres, l'1-O va cobrir en directe multitud d'escenaris catalans, escenes de violència incloses. Però vosaltres res, allò de "no hi ha ningú més cec que qui no vol veure".
Si alguns no volien ser empresonats, no haver estat tan ximplets de confiar en una Europa per la qual Espanya no és gaire més que una Turquia o un territori bananero, i haver obert més els ulls a quí és qui hi ha a Madrid.
I no haver fet el ridícul, coi: O declares la DUI i desobeeixes i el poble pren el carrer, o et quedes a casa.
Jo em vaig sentir traït pels dirigents catalans, per això he deixat de donar suport a l'independentisme. La idea no em desagrada, però no pas en aquest moment, amb aquests "pájarus" que no representen a la majoria dels catalans (ni treballen per a ells) i que ens avergonyeixen.
Pels Europeus i per molta gent arreu del món, a nivell de poble i de classe política els catalans estem fent un dels ridículs més ridículs de la història de la humanitat.
I és clar, que ningú vol que s'empresoni gent injustament, però... coherència, ostres, que ens agradi o no som a Espanya! Segueixen manant els franquistes, així que... què n'esperàveu?! Què n'espereu encara?! I prepareu-vos que vénen els C's, que a varis nivells podrien ser pitjors. I el més fort de tot: Que ho heu provocat vosaltres, els independentistes atabalats i hooligans que us heu llançat al buit sense ni tan sols haver-vos fabricat la xarxa que us havia de recollir. I els que ens hem esclafat hem estat tots els catalans, tots. A causa del vostre encegament amb "los mundos de Yupi" que us van vendre des de TV3 i els mitjans de comunicació. O és que creieu que quan fa anys es van carregar l'Estatut, els catalans haguessin començat a reaccionar si no ho hagués promogut fortament ANC, Òmnium i la resta? Obriu els ulls: La gent no es belluga si no ho diuen a la tele! La gent no es belluga massivament per les coses més injustes que ens han estat fent els governs espanyols i catalans si no li diuen les televisions i ràdios, orquestradament, que allò sí que és important, i si no li organitzen bé manifestacionetes amb dia i hora concreta amb recorreguts definidets. Apa, tots a fitxar on ELLS volen fer-vos anar. Esteu tots tan manipulats que no en sou ni conscients.
Jo era indepe, però amb mi que no comptin. Si d'aquí a 20 anys n'hi ha uns altres al davant, amb altres maneres de fer les coses, potser m'ho repenso. Però sento vergonya aliena dels qui ara pretendrien ser els cappos d'una nova república catalana. Lluny de mi, els vull, ben lluny! De dretes i d'esquerres, tots són el mateix: "Menteixo i escombro cap a casa", no hi ha res més que això.
Posdata: Europa no s'adona de res, Europa sap molt bé quin país de pandereta som des de fa molts anys. I la Comunitat Econòmica Europea, per molt que la idolatreu quan us interessa, és una altra cosa detestable. ¿Us sembla bé, per exemple, que en el moment d'ésser instituïda un dels mecanismes primordials era que, en el cas que un país necessités diners, el Banc Central Europeu no li deixaria pas diners a molt baix interès, sinó que el BCE deixaria diners a molt baix interès als bancs, els quals tindrien plena llibertat per oferir aquests crèdits als països empobrits a un interès molt superior? (ja vàreu veure que va succeir, oi?)
També Europa m'avergonyeix.
Aquí ningú sembla obrir els ulls.
farts
llecets plens d enganys, 16/04/2018 a les 20:32
+9
-7
si pateixen molt, amb les butxacas ben plenas i patin....tot el dia de aqui para allà i patin...de dinar a dinar i patin...de festa en festa i patin...de teatre a l opera i patin....i jo soc tonta i me h crec.....aneu a la mmmda

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Són algunes de les 31 personalitats i 24 entitats reconegudes
01/01/1970
Sant Sebastià va ser el primer lloc d'Espanya on es van posar en marxa el 2016
Isabel Marquès, síndica de greuges municipal de Terrassa
Isabel Marquès, síndica de greuges municipal de Terrassa | A.M.
Anna Mira
01/01/1970
Va ser reelegida síndica municipal de greuges de Terrassa el passat mes de gener
Juli Fernàndez, nou delegat del Govern a Barcelona
Juli Fernàndez, nou delegat del Govern a Barcelona | Juanma Peláez
01/01/1970
L'executiu de Quim Torra desencalla la tria dels responsables territorials: Juli Fernàndez serà el delegat a la capital catalana, Pere Vila a Girona, Ramon Ferrer a Lleida i Òscar Peris a Tarragona
01/01/1970
El CED de la UAB repassa dades del curs 2015-2016 i les compara amb els estudiants autòctons