Procés català

El Parlament tira endavant la querella contra Llarena malgrat els recels dels lletrats

El veto a la investidura de Sànchez tensa la reunió de la mesa, en la qual Ciutadans ha alertat del risc de malversació per una denúncia que es podria fer extensiva a tota la sala penal del Suprem

per Sara González / Roger Tugas / Oriol March, Parlament de Catalunya | 13 d'abril de 2018 a les 12:30 |
Reunió de la mesa del Parlament d'aquest divendres. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La mesa del Parlament ha acordat aquest divendres presentar una querella criminal contra Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem que lidera la causa judicial contra el procés, després que hagi vetat de nou la investidura de Jordi Sànchez com a candidat a la presidència de la Generalitat. La decisió s'ha pres entre queixes de l'oposició, especialment de Ciutadans, que ahir ja va advertir que "perseguiria" judicialment Torrent davant un possible cas de malversació si materialitzava la demanda contra Llarena. Els lletrats de la cambra, segons fonts parlamentàries, han expressat recels i han recomanat que siguin els grups independentistes o bé el propi Sànchez qui es querelli. "No som experts en dret penal", han recalcat verbalment els lletrats.

"Hi ha molts diputats que no senten vulnerats els seus drets. Només hi ha l'interès d'uns grups", s'han queixat a la sortida fonts de l'oposició. La querella, que ha comptat amb el vot contrari de Ciutadans i del PP, serà finalment per prevaricació i es presentarà al mateix Suprem. Els "comuns", per la seva banda, han proposat que s'encarregués a un penalista extern que estudiés si hi ha base legal per la querella, i en paral·lel fer una queixa formal com a Parlament a l'espera del criteri d'aquest expert. Torrent ho ha descartat i, a banda, també aposta per fer una queixa formal davant dels òrgans judicials.


Malgrat, fonts independentistes de la mesa consideren que, malgrat els dubtes dels lletrats, "és la institució la que s'ha de defensar, ja que s'afecta el seu normal funcionament", ja que es vulnera "l'interès públic de tots els diputats, els 135", no tan sols dels independentistes. Així mateix, s'ha encarregat als serveis jurídics de la cambra que estudiïn la querella, però deixant oberta la porta a rebre assessorament extern. Així mateix, la denúncia es podria fer extensiva no tan sols a Llarena, sinó a tots els magistrats de la sala penal del Suprem, mentre que, en paral·lel, es podria tramitar la queixa formal que proposen els "comuns", sense que una iniciativa faci decaure l'altra.

Investidura al límit


La reunió de la mesa ha arrencat amb vint minuts de retard i tenia un únic punt en l'ordre del dia: avaluar quina era la millor resposta al nou embat del Suprem contra la legislatura. El president del Parlament ja va prendre ahir la decisió de presentar la querella, però volia atendre les demandes dels grups. A banda de Ciutadans, el PP també s'han oposat al xoc legal amb Llarena. Les formacions constitucionalistes urgeixen l'independentisme a presentar un candidat sense causes judicials pendents després de tres plens suspesos i una investidura fallida.

Malgrat això, Carles Puigdemont, president a l'exili i líder de Junts per Catalunya (JxCat), no té intenció de proposar un nou candidat en els propers dies. De fet, la intenció és portar al límit els terminis de la investidura, que caduquen el 22 de maig. L'escenari de noves eleccions, tot i ser descartat per tothom, torna a planar sobre l'horitzó de la legislatura. Puigdemont va reunir-se ahir amb Artur Mas a Berlín i la setmana vinent citarà els diputats de JxCat a la capital alemanya.
 

Puigdemont i Torrent el dia que es van reunir a Brussel·les Foto: Europa Press



 

 

Participació