09
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
26
d'abril
a les
22:02h
El grup municipal de Terrassa en Comú (TeC) presenta una proposta de resolució pel ple del mes d'abril per ampliar l'oferta pública d'habitatge de lloguer de la ciutat. La proposta dels comuns es basa en dues principals demandes per tal de fomentar l'habitatge de lloguer i "evitar una nova bombolla immobiliària entorn al lloguer", ha expressat la regidora Marta Muntanyola, a la roda de premsa de presentació de la proposta, aquest dilluns.
D'una banda es vol augmentar el parc d'habitatge públic i de l'altra, crear mecanismes per ampliar el mercat de lloguer. Actualment la ciutat compta amb 79.790 habitatges, dels quals el 82,3% són habitatges en règim de compra i un 11,5% en règim de lloguer. Un 15,6% dels habitatges es troben buits 15.908 (Dades de l’INE 2011), dels quals entre 4.000 i 5.000 són de grans tenidors, fet que representa una "greu anomalia si comparem aquesta dada amb ciutats del nostre entorn", asseguren els comuns en la seva proposta de resolució.
En aquest sentit, una de les principals novetats que els comuns exigeixen és l'aplicació de forma urgent els articles de la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les famílies en risc d’exclusió residencial. Les que el Tribunal Constitucional ha aixecat la suspensió, en concret, a l’expropiació d’ús de 4 a 10 anys dels habitatges buits inscrits al registre de pisos buits de la Generalitat (article 15) i l’expropiació de l’ús per 3 anys dels habitatges de les famílies excloses que signen dacions en pagament (article 17). Els comuns terrassencs demanen a l'Ajuntament de la ciutat que "no perdi ni un minut en la seva aplicació" després de conèixer que l'Ajuntament de Barcelona ha reprès els expedients per l'expropiació temporal de cinc habitatges i asseguren que a Terrassa s'hauria de fer el mateix.
Una altra de les demandes que farà TeC és la de demanar l'activació del Protocol d’execució de les diligències de llançament als partits judicials de Catalunya, i que diu que en l’àmbit de cada partit judicial es pot constituir una comissió de seguiment per informar de tots els casos d'execució hipotecària o de desnonament a l'Ajuntament. Els comuns asseguren que després d'haver preguntat al govern municipal, no han rebut resposta.
El regidor, Xavi Martínez, ha insistit en el fet que "estem vivint una bombolla especulativa2 sobre els preus del lloguer". Segons dades de la Cambra de la propietat l'últim any el preu mitjà del lloguer a Terrassa ha augmentat un 7,8% de mitjana. Per Martínez "el desmesurat increment dels preus de lloguer a la ciutat de Barcelona ha fet que molta gent busqui pis a altres poblacions de l’àrea metropolitana cercant preus més barats".
En la proposta els comuns manifesten que les polítiques públiques d’habitatge han configurat un parc d’habitatges a la ciutat de Terrassa, "tot i l’impotrant esforç, que no ha pogut garantir el reallotjament de les persones o unitats de convivència desnonades". Terrassa compta amb un parc públic de lloguer que és de l’1,2% (957 habitatges), però que dista del 15% que seria desitjable. D'acord amb els comuns a Terrassa faltarien 11.000 els habitatges per donar resposta a les 3.655 persones inscrites per accedir a un habitatge protegit així com a les 1.300 ocupacions.
Per això, també demanen realitzar les modificacions normatives necessàries per tal d'establir la obligació de destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció o sotmesos a rehabilitació integral a la ciutat de Terrassa a habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, i a poder ser de gestió pública municipal.
D'una banda es vol augmentar el parc d'habitatge públic i de l'altra, crear mecanismes per ampliar el mercat de lloguer. Actualment la ciutat compta amb 79.790 habitatges, dels quals el 82,3% són habitatges en règim de compra i un 11,5% en règim de lloguer. Un 15,6% dels habitatges es troben buits 15.908 (Dades de l’INE 2011), dels quals entre 4.000 i 5.000 són de grans tenidors, fet que representa una "greu anomalia si comparem aquesta dada amb ciutats del nostre entorn", asseguren els comuns en la seva proposta de resolució.
En aquest sentit, una de les principals novetats que els comuns exigeixen és l'aplicació de forma urgent els articles de la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les famílies en risc d’exclusió residencial. Les que el Tribunal Constitucional ha aixecat la suspensió, en concret, a l’expropiació d’ús de 4 a 10 anys dels habitatges buits inscrits al registre de pisos buits de la Generalitat (article 15) i l’expropiació de l’ús per 3 anys dels habitatges de les famílies excloses que signen dacions en pagament (article 17). Els comuns terrassencs demanen a l'Ajuntament de la ciutat que "no perdi ni un minut en la seva aplicació" després de conèixer que l'Ajuntament de Barcelona ha reprès els expedients per l'expropiació temporal de cinc habitatges i asseguren que a Terrassa s'hauria de fer el mateix.
Una altra de les demandes que farà TeC és la de demanar l'activació del Protocol d’execució de les diligències de llançament als partits judicials de Catalunya, i que diu que en l’àmbit de cada partit judicial es pot constituir una comissió de seguiment per informar de tots els casos d'execució hipotecària o de desnonament a l'Ajuntament. Els comuns asseguren que després d'haver preguntat al govern municipal, no han rebut resposta.
El regidor, Xavi Martínez, ha insistit en el fet que "estem vivint una bombolla especulativa2 sobre els preus del lloguer". Segons dades de la Cambra de la propietat l'últim any el preu mitjà del lloguer a Terrassa ha augmentat un 7,8% de mitjana. Per Martínez "el desmesurat increment dels preus de lloguer a la ciutat de Barcelona ha fet que molta gent busqui pis a altres poblacions de l’àrea metropolitana cercant preus més barats".
Torres del parc del Nord, a Terrassa. Foto: GSV
En la proposta els comuns manifesten que les polítiques públiques d’habitatge han configurat un parc d’habitatges a la ciutat de Terrassa, "tot i l’impotrant esforç, que no ha pogut garantir el reallotjament de les persones o unitats de convivència desnonades". Terrassa compta amb un parc públic de lloguer que és de l’1,2% (957 habitatges), però que dista del 15% que seria desitjable. D'acord amb els comuns a Terrassa faltarien 11.000 els habitatges per donar resposta a les 3.655 persones inscrites per accedir a un habitatge protegit així com a les 1.300 ocupacions.
Per això, també demanen realitzar les modificacions normatives necessàries per tal d'establir la obligació de destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció o sotmesos a rehabilitació integral a la ciutat de Terrassa a habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, i a poder ser de gestió pública municipal.
Finalment la proposta de resolució també recull demanar a l'Ajuntament la creació del Consell Municipal de d’Habitatge i instar al nou Govern de la Generalitat a aplicar les multes coercitives i les sancions per habitatges buits que contempla la Llei d’habitatge de Catalunya del 2007 i que poden arribar fins als 900.000€.