B-40

Front comú de Terrassa, Viladecavalls, Olesa de Montserrat i Abrera per la finalització del Quart Cinturó

Reclamen al Ministeri de Foment que compleixi amb el calendari de finalització previst per l'octubre de 2019

per Redacció, 28 de març de 2018 a les 08:33 |
Senyal del Quart Cinturó | GSV
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els alcaldes i alcaldesses de Viladecavalls, Olesa de Montserrat, Abrera i Terrassa, juntament amb representants de la patronal catalana Cecot i de la Cambra de Comerç de Terrassa temen que no es compleixin els terminis per finalitzar les obres del Quart Cinturó. Per aquest motiu s'han reuint i han escenificat de nou el front comú dels municipis i agents socioeconòmics afectats per les obres del Quart Cinturó (B-40), pel seu desenvolupament i compliment del calendari previst.

En la darrera visita institucional a les obres de l'autovia orbital B-40, organitzada pel Ministeri de Foment el mes de juny passat, el ministre Íñigo de la Serna va informar que la previsió per a la finalització de les actuacions es preveia per l'octubre de 2019. Inicialment, els representants locals van coincidir en valorar positivament aquest anunci, ja que donava resposta a les demandes i reivindicacions de tots quatre municipis sobre aquesta important infraestructura de comunicació.


Després d'haver passat alguns mesos, veient l'estat de les actuacions a dia d'avui i coneixent l'històric d'endarreriments del projecte, les retallades imposades, les contínues actualitzacions i modificacions que ja ha sofert, els representants de les institucions temen que no s'arribi a complir amb els terminis anunciats.
 

Obres de la B-40 al terme de Viladecavalls, a prop del futur enllaç amb la C-16. Foto: Albert Prieto


Malgrat que des d'un punt de vista tècnic es considera viable executar les actuacions en els 19 mesos que resten per a la data anunciada pel ministre, existeixen riscos econòmics i administratius que cal tenir en compte: Processos administratius que s'allarguen, com la tramitació de modificats del projecte (l'enllaç de l'AP7/A2 està aturat des de novembre de 2016 sense ser aprovat); o les habituals retallades pressupostàries (pendents de conèixer el pressupost de l'Estat pel 2018), en són els principals senyals d'alarma.

En context 


Els estudis de l'autovia B-40 entre Abrera i Terrassa es remunten en el temps i varen culminar l'any 2001 en què es va aprovar el seu traçat. Posteriorment es va plantejar executar-la en 3 trams, Abrera-Olesa; Olesa-Viladecavalls; i Viladecavalls-Terrassa. L'any 2010 es van posar en servei els subtrams Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa, aquest últim finalitzant en una rotonda en plena trama urbana de Terrassa, al barri de Can Roca.

Han passat 18 anys i l'aparent inactivitat en els trams a cel obert d'aquestes obres fa témer els municipis afectats un nou ajornament, un més, dels terminis assenyalats pel Ministeri. És per això que alcaldes, alcaldesses i responsables del món econòmic de la comarca tornen a reclamar al Ministeri de Foment la finalització, dins dels terminis assenyalats, d'un projecte que consideren "cabdal per mantenir i incrementar la competitivitat econòmica i una bona comunicació del territori".

Les principals reivindicacions, precisament, se centren en exigir la continuïtat del cinturó, com a mínim fins a la ronda oest de Sabadell, propiciant un flux de trànsit de vehicles òptim, no tallant-lo en plena trama urbana de Terrassa. Un perllongament "imprescindible pel correcte funcionament de l'autovia, dotant-la de sentit viari i de comunicació en xarxa". Una altra gran reivindicació deriva del fet que és constatable que l'actual enllaç entre la B-40 i l'A-2 no podrà absorbir amb seguretat i funcionalitat el trànsit que aporti la nova autovia. És per això que cal millorar la connectivitat entra l'A-2, la B-40 i la C-55, tenint en compte els diferents usos del territori, tant pel que fa a les àrees residencials, com per les industrials i sectors estratègics del país.

 

Participació