Concentració per la llibertat dels presos polítics 23 de març a Terrassa Foto: Anna Mira
El jutjat contenciós número 9 de Barcelona ha anul·lat l'adhesió de Terrassa a l'Associació de Municipis de Catalunya (AMI) del 23 de juliol de 2015. El magistrat ha pres aquesta decisió després d'admetre a tràmit un recurs de Societat Civil Catalana en aquesta direcció. La sentència recorda que l'Ajuntament d'aquest municipi està subjecte a la Constitució i adverteix que l'article 2 de la mateixa estableix amb claredat "la indissolubilitat de la nació espanyola".
En aquest sentit diu que integrar-se a l'AMI es considera "il·legal" perquè la principal finalitat de l'ens és assolir la independència. "No es poden dedicar recursos públics a finalitats contràries a l'ordenament jurídic de l'Estat", assenyala el magistrat. També acusa l'Ajuntament de comportar-se de manera "partidista" en considerar la independència de Catalunya com una finalitat "d'interès comú". La sentencia considera legítim el recurs interposat per Societat Civil Catalana perquè la decisió de l'Ajuntament d'adherir-se a l'AMI "vulnera drets fonamentals dels seus associats i va en radical contradicció amb les seves pròpies finalitats". A banda, indica que si s'insereix en un marc més general l'acció és "contraria a l'ordenament jurídic".
Terrassa va adherir-se a l'AMI l'estiu de l'any 2015 després que l'exalcalde de la ciutat, Jordi Ballart, tanqués un pacte de govern amb el PDeCAT. El passat 30 de novembre, poc després que Ballart renunciés a l'alcaldia i el socialista Alfredo Vega es convertís en el nou batlle, el ple va aprovar deixar de formar part de l'entitat municipalista. El text, impulsat pel PP, va comptar amb el suport de C's i el PSC, sumant un total de 13 regidors dels 27 que hi ha a l'Ajuntament egarenc. Amb tot, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), va comunicar al consistori la impossibilitat de fer efectiva la resolució del ple perquè no va comptar amb el suport de la majoria absoluta del consistori que en el seu dia sí va votar a favor de l'adhesió a l'ens.
El magistrat adverteix que els ajuntaments, estan subjectes a la Constitució tot i que reconeix defensable que aquest article ha de ser modificat o derogat, indica que actualment aquesta fita és "una voluntat política no materialitzada". Així mateix revela que "els polítics no poden fer servir les institucions que dirigeixen per aconseguir aquesta finalitat, perquè això les col·locaria en el impossible lloc legal d'incomplir la Constitució sota el pretext d'una suposada voluntat popular". "D'aquesta manera, no és legalment possible que una institució pública adopti decisions de pur posicionament polític aliè a les seves pròpies competències decisòries, en general, doncs això seria tant com imposar aquest posicionament a tots els que estan sotmesos a la seva autoritat, però menys encara és possible aquest posicionament si el mateix contravé el tenor literal de la Constitució", comenta el jutge.
En aquesta línia afirma que considerar la independència de Catalunya com una finalitat d'interès comú "suposa ignorar que es tracta d'un tema notòriament polèmic i sobre el qual no existeix, en absolut, un consens; es tractaria en tot cas d'una finalitat d'interès comú dels representants polítics que decideixen l'adhesió a la associació, però de cap manera és una finalitat d'interès comú dels veïns de l'ens que s'associa, en prendre clarament partit per una opció política en detriment de l'altra opció, sobre una matèria que, s'insisteix, no pertany a l'àmbit de la competència local".
Per tot plegat considera l'adhesió com a "il·legal" perquè tot i que aparentment l'ens té altres finalitats, el seu objectiu essencial "és coadjuvar al procés independentista català, finalitat que és partidista i política, a més d'estar completament fora de les competències municipals". En aquest sentit indica que "no és possible que un Ajuntament o entitat local, com a tal i amb plena vulneració de la Constitució, participi de l'exercici d'aquesta finalitat, sense perjudici, es reitera, de les actuacions dels seus càrrecs electes".Així, assenyala que el Decret 1101996, de 2 d'abril, pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent, "estableix al seu article 15.2 que la separació dels membres d'una associació municipalista ha de produir-se pels mateixos requisits i formalitats que els previstos per llur adhesió".