14
de març
del
2018
Actualitzat
a les
16:39h
Imatge de Foto: Cedida
El Ballet de Bordeus arriba aquest cap de setmana a Terrassa amb l'espectacle "El Mesies", una producció amb més d'un centenar d'artistes a l'escenari que es representarà el dissabte 17 de març a les 20 hores i el diumenge 18 de març a les 18 hores a l’auditori del Centre Cultural de Terrassa.
La coreografia de Mauricio Wainrot dóna cos i vida a una de les obres més brillants de Händel perquè el públic gaudeixi d'una vetllada única. La peça, de caràcter neoclàssic, expressa a través de la dansa l’elevació espiritual i la bellesa de l’obra de Händel. Una proposta musical i plàstica, de línies pures i formes diàfanes. Els ballarins, vestits de blanc, aconsegueixen apaivagar l'ànima i embriagar els sentits al mateix temps.
El coreògraf va utilitzar 34 dels 53 temes d'"El Messies" de Händel per a la seva versió en ballet amb el famós cor de l’ Al·leluia. Són aproximadament 100 els artistes que participen en aquesta obra caracteritzada per la seva espiritualitat i religiositat, 29 ballarins, l’Orquestra Cambra de Terrassa 48 i la Coral Cantiga.
El Messies
Inspirat pel magnífic oratori de Händel que abarca la vida completa de Jesús, el coreògraf argentí Mauricio Wainrot va crear la primera versió d'El Messies el 1996 pel Ballet Reial de Flandes. Va realitzar una coreografia més extensa que l'anterior pel Ballet Nacional Chileno el 1998, i finalment va fer una tercera versió que va ser estrenada pel Ballet Contemporani de Sant Martín de 1999. Wainrot crea una coreografia que pren el misticisme de la peça original i construeix una obra que transforma els estats de ànim de la música en moviment. "El Messies" és un ballet d’estil neoclàssic que incorpora elements contemporanis sobris i minimalistes en l’escenografia, el vestuari i l’il·luminació, transformant l’escenari en un verdader cel. La successió de solos, duets, trios i conjunts, evoca l’estructura del ballet clàssic.
La companyia
Patrimoni francès heretat de Lluís XIV, el Ballet de l’Òpera Nacional de Bordeus està considerat una insígnia de la cultura francesa i és portador d’una història i estil inconfusible. Fidel al seu passat artístic, a principis de la dècada dels noranta del segle passat va obrir la seva herència clàssica per donar pas a la modernitat a través de coreògrafs de renom. El prestigiós ballarí, Charles Jude, n’és el director des del 1996. La companyia, amb 38 ballarins, ofereix un ampli repertori que va des del clàssic fins a les peces més contemporànies. La qualitat dels ballarins la converteixen avui en una de les companyies més famoses de l'escena coreògrafica internacional. Amb actuacions a Japó, Estats Units, Espanya, Itàlia i Rússia, el ballet ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Serge Lifar el 2001 i el 2014, amb el Premi Herald Angels al Festival Internacional d'Edimburg. El 2003 va rebre el títol de Millor Ballet Estranger a Cuba.
El coreògraf
Nascut a Buenos Aires (Argentina), Mauricio Wainrot és coreògraf i professor i acaba de ser nomenat Director d'Assumptes Culturals del Ministeri de Afers Estrangers a Argentina. Ha estat Director artístic del Ballet Contemporani del Teatre San Martín (1999-2015) i coreògraf convidat del Ballet Royal Flanders, Bèlgica (1992-2004) per a qui va crear onze coreografies com són Carmina Burana (1998), La consagració de la primavera (1994) El Messies(1996) i L’ocell de foc (1993). Wainrot va estudiar a l'escola secundària de les Arts del Teatro Colón de Buenos Aires. Va ser ballarí principal convidat amb el Ballet Reial de Winnipeg, el Ballet del Teatre Municipal de Rio de Janeiro, el Ballet de la Càmera de Caracas, el Ballet Contemporani de Buenos Aires i el Grup de dansa contemporània del Teatre San Martín de Buenos Aires. La seva carrera com a coreògraf va iniciar al 1986 a Suècia convidat pel director de l’Òpera de Gotemburg, Ulf Gaad. A partir d’aquell moment, crea coreografies per a les companyies de ballet més prestigioses del món. Abans del seu pas pel Ballet Royal Flanders, va ser coreògraf resident del Ballet de Jazz de Montreal (1987-1990) i del Hildesheim Stadttheater, a Alemanya (1989-1991).
Amb el decorador i artista visual Carlos Gallardo, Wainrot ha presentat més de 50 ballets arreu del món. Les seves creacions més recents són Chopin Número 1 (2010), Veus del silenci (2009), Viatges (2008), Carmen (2007), The Storm (2006), Medea i Sonata No.17 (2005), Travesías i Sin Tiempo (2004) i Rapsòdia, un tema de Paganini pel Ballet del Teatre Colón de Buenos Aires (2015), precisament a on es va formar com a ballarí.
Orquestra de Cambra Terrassa 48
L’Orquestra de Cambra Terrassa 48 és una formació estable especialitzada en el repertori escrit per a cordes. Fundada en la seva forma i filosofia actuals l’any 2000, el conjunt ha donat un gran impuls i difusió a la música per a formació d’orquestra de cordes amb uns programes que combinen una gran investigació i proximitat. La formació terrassenca ha realitzat concerts per tota la geografia catalana i per l’estat espanyol, ha col·laborat en importants produccions simfonicocorals i ha fet enregistraments pels segells Ars Harmònica, Ma de Guido, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i pel Centre Robert Gerhard entra d’altres.
Coral Cantiga
A Barcelona, en el popular i prestigiós marc dels Lluïsos de Gràcia, va néixer l’any 1961 la Coral Cantiga, fundada per Leo Massó. N’han estat directors el mateix Leo Massó, Oriol Ponsa, Edmon Colomer i –des de l’any 1981– Josep Prats. El seu repertori inclou obres a cappella i moltes de les grans obres simfonicocorals de totes les èpoques i estils, que ha interpretat en col·laboració amb acreditades orquestres catalanes i estrangeres, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’English Chamber Orchestra, l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. La Coral Cantiga ha estat dirigida, entre altres mestres, per Oriol Martorell, Salvador Mas, Antoni Ros Marbà, Salvador Brotons, Manel Valdivieso, Trevor Pinnock, Pierre Cao, Laszlo Heltay, Johan Duijck, Fernando Eldoro, Marcos Leite, Werner Pfaff, Néstor Andrenacci, Dan-Olof Stenlund i Guerassim Voronkov.