14
de març
del
2018
Actualitzat
a les
7:52h
El físic Stephen Hawking ha mort avui als 76 anys, segons un comunicat que ha fet públic la seva família. Hawking va néixer a Oxford el 1942 i patia l'ELA, una malaltia degenerativa des que tenia des dels 21 anys.
Els familiars mostren a la nota la seva tristesa: “Va ser un gran científic i un home extraordinari, i el seu treball i llegat perdurarà durant molts anys. La seva valentia i persistència, i també el seu humor i la seva brillantor van inspirar gent de tot el món. L'anyorarem sempre”.
Les limitacions físiques no li van impedir dedicar-se a la investigació sobre teories que han revolucionat la ciència del segle XX, com el big bang i els forats negres. Se’l considera un dels deixebles d’Albert Einstein.
Hawking va treballar en les lleis bàsiques que governen l'univers. Juntament amb Roger Penrose, va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el big bang i un final dins de forats negres. Resultats semblants assenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle XX.
Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer.
Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el temps imaginari. Això implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.
Els familiars mostren a la nota la seva tristesa: “Va ser un gran científic i un home extraordinari, i el seu treball i llegat perdurarà durant molts anys. La seva valentia i persistència, i també el seu humor i la seva brillantor van inspirar gent de tot el món. L'anyorarem sempre”.
Les limitacions físiques no li van impedir dedicar-se a la investigació sobre teories que han revolucionat la ciència del segle XX, com el big bang i els forats negres. Se’l considera un dels deixebles d’Albert Einstein.
Hawking va treballar en les lleis bàsiques que governen l'univers. Juntament amb Roger Penrose, va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el big bang i un final dins de forats negres. Resultats semblants assenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle XX.
Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer.
Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el temps imaginari. Això implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.