13
de març
del
2018
Actualitzat
a la
13:29h
Els Agents de la Policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Terrassa van denunciar 26 persones per simular delictes que mai havien existit i denunciar-los falsament, durant el 2017.
Els denunciats denunciaven haver patit un robatori amb violència o bé un robatori amb força a domicili, ja que només així rebien indemnitzacions de les asseguradores.
Alguns dels casos denunciats més curiosos són per exemple el cas d’un jove que va denunciar que cinc persones el van agredir i colpejar quan es trobava en el pàrquing del Parc Vallès, el van tirar al terra i li van robar el telèfon mòbil d’alta gamma valorat en 890 euros. Va ser algú proper al denunciant qui va explicar als mossos que havia rebut un missatge del jove des del mòbil d’un amic. El jove explicava que havia perdut el mòbil o bé que algú li havia robat sense que se n’adonés.
També es va denunciar el cas d’un robatori a l’interior d’un domicili d’on es van endur objectes per valor de 23.190 euros. Els investigadors van detectar dins del domicili indicis que contradeien allò que havia dit el denunciant. Un cop exposades aquestes contradiccions a la presumpta víctima, l’home va reconèixer que el robatori mai s’havia produït i que ell mateix havia forçat la finestra i havia simulat el delicte.
Aquestes denuncies falses es posen per tal de rebre indemnitzacions de les asseguradores, ja que només s’acostumen a cobrar en els supòsits de robatori amb força a interior de domicili, robatori amb violència o amb intimidació. A més, s’acostumen a descobrir, ja sigui perquè durant l’entrevista amb el denunciant ell o altres testimonis acaben caient en contradiccions, incongruències o bé explicant la veritat. O bé, perquè les gestions que es duen a terme per esbrinar qui són els responsables del fet mostren als agents que aquests fets que es relaten mai s’han produït, o que no han succeït tal i com diu la persona que els denuncia.
Cal recordar que simular delictes que no han succeït i fer denúncies falses són delictes tipificats en el Codi Penal i per tant l’autor pot ser investigat o bé detingut per aquests fets.
Els denunciats denunciaven haver patit un robatori amb violència o bé un robatori amb força a domicili, ja que només així rebien indemnitzacions de les asseguradores.
Alguns dels casos denunciats més curiosos són per exemple el cas d’un jove que va denunciar que cinc persones el van agredir i colpejar quan es trobava en el pàrquing del Parc Vallès, el van tirar al terra i li van robar el telèfon mòbil d’alta gamma valorat en 890 euros. Va ser algú proper al denunciant qui va explicar als mossos que havia rebut un missatge del jove des del mòbil d’un amic. El jove explicava que havia perdut el mòbil o bé que algú li havia robat sense que se n’adonés.
També es va denunciar el cas d’un robatori a l’interior d’un domicili d’on es van endur objectes per valor de 23.190 euros. Els investigadors van detectar dins del domicili indicis que contradeien allò que havia dit el denunciant. Un cop exposades aquestes contradiccions a la presumpta víctima, l’home va reconèixer que el robatori mai s’havia produït i que ell mateix havia forçat la finestra i havia simulat el delicte.
Aquestes denuncies falses es posen per tal de rebre indemnitzacions de les asseguradores, ja que només s’acostumen a cobrar en els supòsits de robatori amb força a interior de domicili, robatori amb violència o amb intimidació. A més, s’acostumen a descobrir, ja sigui perquè durant l’entrevista amb el denunciant ell o altres testimonis acaben caient en contradiccions, incongruències o bé explicant la veritat. O bé, perquè les gestions que es duen a terme per esbrinar qui són els responsables del fet mostren als agents que aquests fets que es relaten mai s’han produït, o que no han succeït tal i com diu la persona que els denuncia.
Cal recordar que simular delictes que no han succeït i fer denúncies falses són delictes tipificats en el Codi Penal i per tant l’autor pot ser investigat o bé detingut per aquests fets.