19
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
15:29h
Les "Martes" estan ja en llibertat després d'haver declarat davant del Tribunal Suprem. En el cas de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha estat sota fiança de 60.000 euros mentre que la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha sortit sense cap mesura cautelar. Les desenes de persones concentrades davant del tribunal han respirat alleugerides quan han vist que les dues dirigents han complert el seu principal objectiu: evitar la presó. Discreta ha estat la seva arribada al Suprem i discreta ha estat també la sortida, on han evitat el bany de masses i les declaracions extenses davant dels mitjans de comunicació.
Les dues dirigents han seguit una estratègia de defensa similar a la que en el seu dia ve entomar l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Tant Rovira -que ha estat més de dues hores- com Pascal -que amb prou feines ha declarat durant una hora- han assegurat que la declaració d'independència del 27 d'octubre no va tenir efectes jurídics i que, per tant, va tenir un caràcter simbòlic. De fet, fins ara només la dirigent de la CUP Mireia Boya ha optat per reivindicar l'1-O i el dret a l'autodeterminació.
El partit d'ultradreta VOX havia demanat presó incondicional per a Rovira, però la Fiscalia rebaixava la seva petició a llibertat sense fiança. En canvi, per a Pascal, que ha respost les preguntes de totes les parts, fins i tot la del partit d'ultradreta, no s'ha pres cap mesura. Segons fonts coneixedores de les declaracions, la diferent resposta respon al fet que Rovira segueix estant en la primera línia de la política i se la considera una de les dirigents clau de l'organització del referèndum, mentre que Pascal ja no és diputada.
Rebuig a la violència i desmarcatge de Puigdemont
El rebuig a la violència també ha estat un punt de trobada de les declaracions de les dues dirigents, que han reivindicat que el procés sobiranista ha estat pacífic. Això sí, les dues dirigents s'han desmarcat d'algunes actuacions de Carles Puigdemont. Rovira, en concret, ha afirmat que ella va intentar aturar l'1-O quan es van produir les càrregues policials ordenades des del ministeri de l'Interior, però que l'aleshores president va decidir que la votació continués, de la mateixa manera que, asseguren, van voler seguir els membres de les meses dels col·legis electorals. Pascal també ha afirmat, com ja va dir la setmana passada en una entrevista a La Vanguardia, que és partidària de formar un Govern de forma immediata i "dins de la legalitat", a més de suggerir que Puigdemont hauria de triar un altre candidat.
Així doncs, Llarena ha actuat amb Rovira, considerada una de les dirigents clau de l'organització de l'1-O, de la mateixa manera que va actuar amb els membres de la mesa de Carme Forcadell, que van tenir una setmana per pagar els 25.000 euros imposats. La petició de llibertat sota fiança implica que la dirigent no hagi de passar ni una sola nit a presó. En el cas de l'expresidenta del Parlament sí que es va decretar "presó eludible sota fiança" de 200.000 euros i per això va passar una nit a Alcalà Meco fins que va poder formalitzar el pagament.
Defensa dels drets com a diputats
Rovira ha sortit del tribunal sota una gran expectació dels mitjans de comunicació i persones que s'havien aplegat per donar-li escalf. Una sortida ràpida, en què la dirigent republicana ha esquivat la majoria de la premsa, per dirigir-se, acte seguit, a una furgoneta que l'estava esperant en un dels carrers laterals. "Hem vingut a defensar els drets que tenim com a diputats al Parlament de Catalunya", ha afirmat a la sortida del Suprem. Rovira ha concretat que, en la seva declaració, ha posat en valor el "dret de votar i d'expressar les opinions" que tenen els ciutadans de Catalunya en el que hauria de ser "un Estat democràtic i de dret".
Rovira també ha explicat que coneixia el full de ruta del Govern de Carles Puigdemont. De fet, ERC formava part de l'executiu i, per tant, entra dins de la normalitat que la secretària generals dels republicans estigués informada del projecte del govern independentista. Rovira ha afirmat que va intentar anar a totes les reunions a les quals va ser convocada per Puigdemont.
Abrigada per desenes de persones i dirigents independentistes
Les dues dirigents han estat abrigades per desenes de persones i de dirigents independentistes a les portes del tribunal. Ho han fet buscant la màxima discreció, malgrat que era inevitable que les càmeres gravessin la seva entrada, i abrigades pels aplaudiments dels membres dels seus respectius partits. D'ERC s'hi han aplegat dirigents com Joan Tardà, Gabriel Rufián, Sergi Sabrià, Pere Aragonès o Josep Vendrell. Per part del PDECat, hi havia l'exconseller Francesc Homs i el coordinador dels diputats al Congrés, Jordi Xuclà. També s'hi han concentrat dirigents de Junts per Catalunya com Eduard Pujol, Marc Solsona, Josep Maria Forné, Montserrat Macià, Jordi Munell, Mònica Sales, Xavier Quinquillà i Ferran Roquer. També hi havia el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, el diputat i exconseller Ernest Maragall, el diputat d'En Comú Podem Marcelo Expósito, o l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que va quedar en llibertat dimecres passat després de comparèixer davant de Llarena.
Aquest dilluns al matí han estat Rovira i Pascal les citades. Demà seran l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras. I encara és una incògnita què farà la dirigent de la CUP Anna Gabriel, citada el dimecres, que segons ha confirmat el partit és a Ginebra assessorant-se legalment per dissenyar la seva estratègia de defensa. Tot plegat, en plenes negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per formar Govern. El calendari judicial segueix eclipsant la política en l'arrencada de la legislatura.
Les dues dirigents han seguit una estratègia de defensa similar a la que en el seu dia ve entomar l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Tant Rovira -que ha estat més de dues hores- com Pascal -que amb prou feines ha declarat durant una hora- han assegurat que la declaració d'independència del 27 d'octubre no va tenir efectes jurídics i que, per tant, va tenir un caràcter simbòlic. De fet, fins ara només la dirigent de la CUP Mireia Boya ha optat per reivindicar l'1-O i el dret a l'autodeterminació.
El partit d'ultradreta VOX havia demanat presó incondicional per a Rovira, però la Fiscalia rebaixava la seva petició a llibertat sense fiança. En canvi, per a Pascal, que ha respost les preguntes de totes les parts, fins i tot la del partit d'ultradreta, no s'ha pres cap mesura. Segons fonts coneixedores de les declaracions, la diferent resposta respon al fet que Rovira segueix estant en la primera línia de la política i se la considera una de les dirigents clau de l'organització del referèndum, mentre que Pascal ja no és diputada.
Rebuig a la violència i desmarcatge de Puigdemont
El rebuig a la violència també ha estat un punt de trobada de les declaracions de les dues dirigents, que han reivindicat que el procés sobiranista ha estat pacífic. Això sí, les dues dirigents s'han desmarcat d'algunes actuacions de Carles Puigdemont. Rovira, en concret, ha afirmat que ella va intentar aturar l'1-O quan es van produir les càrregues policials ordenades des del ministeri de l'Interior, però que l'aleshores president va decidir que la votació continués, de la mateixa manera que, asseguren, van voler seguir els membres de les meses dels col·legis electorals. Pascal també ha afirmat, com ja va dir la setmana passada en una entrevista a La Vanguardia, que és partidària de formar un Govern de forma immediata i "dins de la legalitat", a més de suggerir que Puigdemont hauria de triar un altre candidat.
Així doncs, Llarena ha actuat amb Rovira, considerada una de les dirigents clau de l'organització de l'1-O, de la mateixa manera que va actuar amb els membres de la mesa de Carme Forcadell, que van tenir una setmana per pagar els 25.000 euros imposats. La petició de llibertat sota fiança implica que la dirigent no hagi de passar ni una sola nit a presó. En el cas de l'expresidenta del Parlament sí que es va decretar "presó eludible sota fiança" de 200.000 euros i per això va passar una nit a Alcalà Meco fins que va poder formalitzar el pagament.
Defensa dels drets com a diputats
Rovira ha sortit del tribunal sota una gran expectació dels mitjans de comunicació i persones que s'havien aplegat per donar-li escalf. Una sortida ràpida, en què la dirigent republicana ha esquivat la majoria de la premsa, per dirigir-se, acte seguit, a una furgoneta que l'estava esperant en un dels carrers laterals. "Hem vingut a defensar els drets que tenim com a diputats al Parlament de Catalunya", ha afirmat a la sortida del Suprem. Rovira ha concretat que, en la seva declaració, ha posat en valor el "dret de votar i d'expressar les opinions" que tenen els ciutadans de Catalunya en el que hauria de ser "un Estat democràtic i de dret".
Rovira també ha explicat que coneixia el full de ruta del Govern de Carles Puigdemont. De fet, ERC formava part de l'executiu i, per tant, entra dins de la normalitat que la secretària generals dels republicans estigués informada del projecte del govern independentista. Rovira ha afirmat que va intentar anar a totes les reunions a les quals va ser convocada per Puigdemont.
Abrigada per desenes de persones i dirigents independentistes
Les dues dirigents han estat abrigades per desenes de persones i de dirigents independentistes a les portes del tribunal. Ho han fet buscant la màxima discreció, malgrat que era inevitable que les càmeres gravessin la seva entrada, i abrigades pels aplaudiments dels membres dels seus respectius partits. D'ERC s'hi han aplegat dirigents com Joan Tardà, Gabriel Rufián, Sergi Sabrià, Pere Aragonès o Josep Vendrell. Per part del PDECat, hi havia l'exconseller Francesc Homs i el coordinador dels diputats al Congrés, Jordi Xuclà. També s'hi han concentrat dirigents de Junts per Catalunya com Eduard Pujol, Marc Solsona, Josep Maria Forné, Montserrat Macià, Jordi Munell, Mònica Sales, Xavier Quinquillà i Ferran Roquer. També hi havia el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, el diputat i exconseller Ernest Maragall, el diputat d'En Comú Podem Marcelo Expósito, o l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que va quedar en llibertat dimecres passat després de comparèixer davant de Llarena.
Aquest dilluns al matí han estat Rovira i Pascal les citades. Demà seran l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras. I encara és una incògnita què farà la dirigent de la CUP Anna Gabriel, citada el dimecres, que segons ha confirmat el partit és a Ginebra assessorant-se legalment per dissenyar la seva estratègia de defensa. Tot plegat, en plenes negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per formar Govern. El calendari judicial segueix eclipsant la política en l'arrencada de la legislatura.