29
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
14:43h
Aquesta dilluns ha arrencat a l'Audiència Nacional el judici contra una cèl·lula jihadista desarticulada pels Mossos d'Esquadra el març de 2015 a Sabadell i altres punts de Catalunya, de la qual hi formava part Antonio Sáez, conegut com Alí el perruquer de Can Llong. S'havia de celebrar dilluns passat, però finalment es va ajornar.
El judici ha començat amb la declaració de Jacob, alies Yacoub, Orellana, resident a Valls, que ha negat taxativament que formés part de cap cèl·lula ni que hagués parlat amb cap dels altres detinguts sobre la possibilitat de fer atemptats terroristes a Catalunya. Orellana ha apuntat que era el suposat infiltrat policial, alies Youssef, qui treia a col·lació de manera recorrent qüestions relacionades amb el terrorisme, i s’ha mostrat “indignadissim” amb les acusacions que pesen contra ell.
Precisament les defenses han obert el judici queixant-se pel fet que la presidenta del tribunal, Angela Murillo, no ha inclòs al sumari la peça separada –declarada secreta- sobre la suposada ‘xivatada’ policial per part d’agents del Cos Nacional de Policia que els Mossos van denunciar, fet que segons els advocats genera indefensió.
Orellana, que fins ara ha estat l’únic dels detinguts que ha declarat al judici, ha afirmat que va conèixer alguns dels altres detinguts a la mesquita de Terrassa però ha negat que formessin cap cèl·lula terrorista, que miressin junts vídeos de la jihad o que parlessin de cometre atemptats a Catalunya. “Mai hem parlat d’atemptar contra res”, ha afirmat abans de declarar-se “innocent” i d’insistir que està “en contra” del terrorisme.
Aquest primer testimoni també ha negat que en les trobades que van mantenir amb la resta de detinguts d’aquesta operació ‘Caronte’ parlessin d’exlosius i ha apuntat que va ser precisament un agent infiltrat, alies Yussef, qui feia referències constants a aquestes qüestions. També ha negat que disposessin de materials per fer explosius i ha assegurat que en cap cas va veure fotografies de suposats objectius a zones turístiques de Barcelona.
El seu relat contradiu el de la Fiscalia, que assegura que entre els plans de la cèl·lula hi havia el de segrestar una persona, vestir-la de taronja i degollar-la davant de càmera. L'operació policial –liderada pels Mossos d'Esquadra- per desarticular la cèl·lula va acabar amb onze detinguts (un d'ells menor), nou dels quals estan en presó preventiva.
El grup es feia dir 'Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Jihad' i, segons la fiscalia, tenia com a finalitat adoctrinar i enviar joves a Síria i Iraq. Volia atemptar a l'Estat i havia fet fotos a edificis com el Parlament, la comissaria de Mossos de la plaça d'Espanya o l'Hotel Arts de Barcelona. També planejava segrestar una directora d'una entitat financera per finançar la compra d'explosius i armes.
La fiscalia demana penes que van entre 7 i 19 anys de presó. El judici s'allargarà fins al març. Els Mossos d'Esquadra van desarticular la cèl·lula el març de 2015, en una operació batejada amb el nom de 'Caronte'. Tenia estructura piramidal i els investigadors consideren que al capdamunt de l'organització hi havia Lahcen Z., Rida H i Antonio S. M. Aquest últim, conegut com 'Alí el perruquer', un ciutadà de Sabadell de nacionalitat espanyola convertit a l'islam.
Per a tots tres, el ministeri públic sol·licita 19 anys de presó pels delictes de integració en organització terrorista i un altre de col·laboració amb organització terrorista. La fiscalia creu que tots tres exercien la seva autoritat sobre la resta del grup.
En un primer terme, el grup volia enviar joves a Síria i Iraq però, com que els havia fallat aquesta opció i tres persones enviades pel grup havien estat detingudes a Bulgària, tenien previst de manera "embrionària" cometre atemptats a l'Estat.
Els plans dels terroristes a Catalunya
Segons la Fiscalia, un cop la cèl·lula havia reforçat el seu adoctrinament i tesi, van decidir que l'objectiu era atemptar a l'Estat. Per això, van fer diferents vigilàncies i van fer fotos del Parlament, de la comissaria dels Mossos ubicada a la plaça Espanya de Barcelona i de l'hotel Arts de Barcelona.
Segons la fiscalia, també havien mostrat interès per una sinagoga ubicada en el carrer Avenir de Barcelona i també una llibreria jueva ubicada a la ciutat comtal.
Entre els seus plans ,també hi havia el de segrestar una persona, vestir-la de taronja i degollar-la davant una càmera per demostrar que es pot fer la jihad a Catalunya, tot i que encara no comptaven amb un mono taronja, apunta la fiscalia.
Una altra opció que tenien ideada era, apunten les mateixes fonts, segrestar una directora d'un banc per finançar la compra d'explosius i armes. Un dels caps de l'organització havia arribat a comprar explosius i fer petites proves i explosions.
A més, disposaven de manuals manuscrits de barreja de substàncies químiques per fer explosius, i ja havien recollit substàncies químiques que tenien als seus domicilis per fer artefactes. També comptaven amb un "arsenal bèl·lic" que constava d'una granada en perfecte estat, munició, armes de foc, i gran quantitat de gabinets de grans dimensions. Fins i tot, disposaven d'un logotip per identificar les seves accions i activitats.
Polèmica per una "xivatada" policial
Els Mossos d'Esquadra van presentar una denúncia on acusaven dos agents de la policia espanyola d'haver advertit la cèl·lula desarticulada que la policia catalana els estava seguint. L'Audiència Nacional va arxivar la denúncia –seguint el criteri de la Fiscalia- i, tot i reconèixer que havia existit aquesta "xivatada", sostenia que la investigació dels fets "no havia resultat perjudicada per l'actuació de persones alienes al procediment.
En el document de la fiscalia s'apuntava que "no s'havia incrementat el risc d'execució d'accions terroristes, ni s'havia produït cap risc per a la integritat física del funcionari policial (agent encobert) que intervé a la causa, el qual ha fet fins al final les seves funcions d'investigació".
El judici ha començat amb la declaració de Jacob, alies Yacoub, Orellana, resident a Valls, que ha negat taxativament que formés part de cap cèl·lula ni que hagués parlat amb cap dels altres detinguts sobre la possibilitat de fer atemptats terroristes a Catalunya. Orellana ha apuntat que era el suposat infiltrat policial, alies Youssef, qui treia a col·lació de manera recorrent qüestions relacionades amb el terrorisme, i s’ha mostrat “indignadissim” amb les acusacions que pesen contra ell.
Precisament les defenses han obert el judici queixant-se pel fet que la presidenta del tribunal, Angela Murillo, no ha inclòs al sumari la peça separada –declarada secreta- sobre la suposada ‘xivatada’ policial per part d’agents del Cos Nacional de Policia que els Mossos van denunciar, fet que segons els advocats genera indefensió.
Orellana, que fins ara ha estat l’únic dels detinguts que ha declarat al judici, ha afirmat que va conèixer alguns dels altres detinguts a la mesquita de Terrassa però ha negat que formessin cap cèl·lula terrorista, que miressin junts vídeos de la jihad o que parlessin de cometre atemptats a Catalunya. “Mai hem parlat d’atemptar contra res”, ha afirmat abans de declarar-se “innocent” i d’insistir que està “en contra” del terrorisme.
Aquest primer testimoni també ha negat que en les trobades que van mantenir amb la resta de detinguts d’aquesta operació ‘Caronte’ parlessin d’exlosius i ha apuntat que va ser precisament un agent infiltrat, alies Yussef, qui feia referències constants a aquestes qüestions. També ha negat que disposessin de materials per fer explosius i ha assegurat que en cap cas va veure fotografies de suposats objectius a zones turístiques de Barcelona.
El seu relat contradiu el de la Fiscalia, que assegura que entre els plans de la cèl·lula hi havia el de segrestar una persona, vestir-la de taronja i degollar-la davant de càmera. L'operació policial –liderada pels Mossos d'Esquadra- per desarticular la cèl·lula va acabar amb onze detinguts (un d'ells menor), nou dels quals estan en presó preventiva.
El grup es feia dir 'Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Jihad' i, segons la fiscalia, tenia com a finalitat adoctrinar i enviar joves a Síria i Iraq. Volia atemptar a l'Estat i havia fet fotos a edificis com el Parlament, la comissaria de Mossos de la plaça d'Espanya o l'Hotel Arts de Barcelona. També planejava segrestar una directora d'una entitat financera per finançar la compra d'explosius i armes.
La fiscalia demana penes que van entre 7 i 19 anys de presó. El judici s'allargarà fins al març. Els Mossos d'Esquadra van desarticular la cèl·lula el març de 2015, en una operació batejada amb el nom de 'Caronte'. Tenia estructura piramidal i els investigadors consideren que al capdamunt de l'organització hi havia Lahcen Z., Rida H i Antonio S. M. Aquest últim, conegut com 'Alí el perruquer', un ciutadà de Sabadell de nacionalitat espanyola convertit a l'islam.
Per a tots tres, el ministeri públic sol·licita 19 anys de presó pels delictes de integració en organització terrorista i un altre de col·laboració amb organització terrorista. La fiscalia creu que tots tres exercien la seva autoritat sobre la resta del grup.
En un primer terme, el grup volia enviar joves a Síria i Iraq però, com que els havia fallat aquesta opció i tres persones enviades pel grup havien estat detingudes a Bulgària, tenien previst de manera "embrionària" cometre atemptats a l'Estat.
Els plans dels terroristes a Catalunya
Segons la Fiscalia, un cop la cèl·lula havia reforçat el seu adoctrinament i tesi, van decidir que l'objectiu era atemptar a l'Estat. Per això, van fer diferents vigilàncies i van fer fotos del Parlament, de la comissaria dels Mossos ubicada a la plaça Espanya de Barcelona i de l'hotel Arts de Barcelona.
Segons la fiscalia, també havien mostrat interès per una sinagoga ubicada en el carrer Avenir de Barcelona i també una llibreria jueva ubicada a la ciutat comtal.
Entre els seus plans ,també hi havia el de segrestar una persona, vestir-la de taronja i degollar-la davant una càmera per demostrar que es pot fer la jihad a Catalunya, tot i que encara no comptaven amb un mono taronja, apunta la fiscalia.
Una altra opció que tenien ideada era, apunten les mateixes fonts, segrestar una directora d'un banc per finançar la compra d'explosius i armes. Un dels caps de l'organització havia arribat a comprar explosius i fer petites proves i explosions.
A més, disposaven de manuals manuscrits de barreja de substàncies químiques per fer explosius, i ja havien recollit substàncies químiques que tenien als seus domicilis per fer artefactes. També comptaven amb un "arsenal bèl·lic" que constava d'una granada en perfecte estat, munició, armes de foc, i gran quantitat de gabinets de grans dimensions. Fins i tot, disposaven d'un logotip per identificar les seves accions i activitats.
Polèmica per una "xivatada" policial
Els Mossos d'Esquadra van presentar una denúncia on acusaven dos agents de la policia espanyola d'haver advertit la cèl·lula desarticulada que la policia catalana els estava seguint. L'Audiència Nacional va arxivar la denúncia –seguint el criteri de la Fiscalia- i, tot i reconèixer que havia existit aquesta "xivatada", sostenia que la investigació dels fets "no havia resultat perjudicada per l'actuació de persones alienes al procediment.
En el document de la fiscalia s'apuntava que "no s'havia incrementat el risc d'execució d'accions terroristes, ni s'havia produït cap risc per a la integritat física del funcionari policial (agent encobert) que intervé a la causa, el qual ha fet fins al final les seves funcions d'investigació".