turisme

Nou de cada deu persones consideren que el turisme és beneficiós per a la seva comarca

Les dades es desprenen d'un estudi realitzat per la Diputació de Barcelona en el que els enquestats citen el turisme com el segon sector que aporta més riquesa

| 15/01/2018 a les 07:00h
Arxivat a: Economia, Diputació de Barcelona, turisme
Sitges és un dels referents turístics de les comarques barcelonines | Diputació de Barcelona
Nou de cada deu persones consideren que el turisme és beneficiós per la seva comarca, i el 60% cita l'aportació econòmica com el més positiu d'aquest sector. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi realitzat per la Diputació de Barcelona sobre la percepció que els ciutadans tenen del turisme a les seves comarques, i que s'ha fet als habitants de l'entorn de Barcelona, és a dir, a les comarques de la demarcació excepte el Barcelonès. 

En el mateix estudi, el turisme és el segon sector més citat quan es demana quina activitat aporta més riquesa a la seva comarca. Una de cada cinc persones cita el turisme com el sector o activitat econòmica que aporta més riquesa, només per darrere de la indústria. A continuació, se situen altres sectors com els serveis, l'agricultura, la pagesia, la ramaderia i la mineria i el comerç, tots ells citats per menys d'un 10% dels entrevistats. Els que més citen el turisme són els que tenen alguna relació amb el sector dins del món laboral, els menors de 45 anys i els que viuen a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Aportació econòmica i intercanvi cultural, els aspectes més positius.

Preguntats sobre el més positiu i negatiu del turisme, la majoria (60%) cita l'aportació econòmica, l'intercanvi cultural (11,6%) i la creació de llocs de treball (8,6%) com els aspectes més positius. Pel que fa a les mencions al més negatiu, es reparteixen entre diversos aspectes de la convivència: aglomeracions (23,3%), el turisme de borratxera/de festa (14%), l'incivisme (9,7%), el turisme de mala qualitat (8,4%), el vandalisme (4,7%), etc. Els joves són els que més parlen de l'intercanvi cultural que suposa el turisme com a aspecte positiu i els que menys en destaquen algun aspecte negatiu.

D'altra banda, entre els enquestats, hi ha un consens sobre la necessitat de continuar fomentant aquest sector. Dos terços pensen que no limita les activitats i l'espai públic dels residents i que no s'està arribant al límit. Tot i això, 3 de cada 10 diuen que la seva comarca no hauria d'atreure més visitants, o que s'està arribant al límit de la capacitat per poder absorbir el turisme a la seva comarca.

En general, si s'analitzen les dades a nivell territorial, s'observa que les crítiques al turisme augmenten quan més a prop de la ciutat de Barcelona es viu, tot i que el consens de que s'ha de continuar fomentant el turisme es manté a aquest i tots els segments de població analitzats.

Preguntats sobre com valora la gestió que es fa del turisme a la seva comarca, més de la meitat dels enquestats tenen una opinió favorable i un 10% la critica. Les valoracions positives superen les negatives en tots els segments de població analitzats. Així mateix, els joves i els més grans, els estrangers, i els que han tingut un contacte amb el turisme dins del món laboral en el darrer any són qui millor valoren la gestió del turisme a la seva comarca. Els qui es mostren menys favorables són els de nivells d'estudis alt i les persones de 30 a 44 anys.

Montserrat i Sitges, indrets més citats

Per últim, Montserrat (18,7%) i Sitges (16%) tornen a ser els indrets turístics de les comarques de Barcelona més citats fora de la capital catalana. Les respostes es distribueixen de forma molt heterogènia entre la resta d'indrets: Calella (4,2%), el Montseny (3,2%), Castelldefels (3,1%) i la Colònia Güell (2,9%).

Turisme de la Diputació de Barcelona, a través del Laboratori de Turisme (LABturisme), ha realitzat aquesta enquesta tipus Òmnibus, amb l'objectiu de fer un seguiment de la percepció que els ciutadans de l'entorn de Barcelona tenen sobre el turisme a les seves comarques. El seguiment d'aquests indicadors s'ha realitzat en dues onades, primavera i tardor de 2017.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L’Ajuntament definirà 24 places de zona taronja per garantir un sistema de rotació de l’aparcament gratuït per a l’usuari
01/01/1970
La sinèrgia creada per ambdues entitats vol ser el punt de partida d’un projecte social i inclusiu
Els Castellers fent un pilar al Mercat de les Puces | Mercat de les Puces
01/01/1970
El Drac Baluk o els Castellers de Terrassa han protagonitzat l'aniversari del mercat més popular de la ciutat
01/01/1970
Un camió es desfrena, impacta amb diferents barreres i cartells i queda creuat a la carretera de Rubí
01/01/1970
«L'Estrapera», la música del patge Xiu-Xiu o «Rokamboleska» de Doctor Prats ja es poden escoltar al la llista impulsada per l'ANA