El Centre Cultural Terrassa mostra la vessant més sensual de Josep Guinovart

L'exposició "Mestre d'Amor" és un recull d'obres de l'artista que plantegen la sexualitat com una forma de comunicació que va més enllà de l'aspecte físic

Una de les obres de Guinovart exposades al Centre Cultural Terrassa.
Una de les obres de Guinovart exposades al Centre Cultural Terrassa. | Normal VIdal/ACN
Redacció
14 de desembre del 2017
Actualitzat a les 15:56h
El Centre Cultural Terrassa convida a conèixer la vessant més sensual de Josep Guinovart amb la mostra "Mestre d'Amor". Es tracta d'un recull de pintures, escultures i peces ceràmiques que plantegen un viatge per la seva iconografia eròtica, des dels inicis fins arribar a les últimes peces que l'autor va fer sobre aquesta temàtica. Tot plegat per descobrir com la sexualitat pot esdevenir una forma de comunicació que va més enllà de l'aspecte purament físic.

L'exposició, que compta amb exemplars de les tres tècniques que usava l'artista: la litografia, la serigrafia i el gravat, s'emmarca en els actes de l'Any Guinovart, que la Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt ha organitzat coincidint amb els 10 anys de la mort de l'artista. Tot plegat per redescobrir una de les figures més destacades de l'informalisme català que va conrear la pintura, l'escultura, la il·lustració, l'escenografia i el cartellisme.

La proposta egarenca parteix de creacions molt primerenques de l'artista - algunes de quan estudiava dibuix a finals dels anys 40- i fa un recorregut cronològic que permet a l'espectador veure l'evolució pictòrica de Guinovart i descobrir com va utilitzar la sexualitat com una forma de comunicació que va més enllà de l'aspecte purament físic.

Maria Guinovart, presidenta de la Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt i filla de l'artista, ha explicat que tot i que la idea inicial no era fer una exposició antològica, el resultat ha estat aquest. "A través d'un fil conductor diferent, es descobreix un Guinovart que sap dibuixar, que feia servir l'escultura coma a eina d'expressió i una vessant molt divertida de l'artista perquè agafa peces que tenen una utilitat concreta com els càntirs i els dona una dimensió diferent i molt simpàtica", apunta.

La sexualitat com a font d'inspiració

Per la seva banda, Àlex Susanna​, comissari de l'Any Guinovart, ha assegurat que la mostra "Mestre d'Amor" és una "excel·lent porta d'entrada a l'univers Guinovart". Susanna afirma que el tema que s'aborda en ella "és clau en l'obra i l'art del segle XX que és la pulsió eròtica i vital i l'erotisme que apareix degudament transfigurat en una sèrie d'obres que cobreixen la seva trajectòria". 

En aquesta línia ha posat com a exemple l'obra El meu animal en què es veu com "la pulsió eròtica i creativa en el cas de l'home es fonen". Per Susanna, l'home en si mateix és un ser eròtic que necessita crear i "una gran part de l'obra d'aquest artista és fruit d'aquesta energia eròtica que es transforma en creació".

Un artista trencador 

Adrià Fornés, director del Centre Cultural Terrassa, s'ha mostrat molt satisfet d'acollir aquesta exposició que reconeix una figura cabdal de la cultura catalana. "Guinovart forma part d'una generació molt trencadora, que va passar una Primera Guerra Mundial, una Guerra Civil i una Segona Guerra Mundial, tot plegat va donar lloc a artistes amb un nivell emocional molt alt que aposten per l'experimentació a través del volum i la forma", comenta. En aquesta línia afirma que Guinovart és un dels grans exponents d'aquest moments històrics juntament amb altres artistes com Tàpies o Romà Vallès.

Fornés ha destacat la vessant pedagògica de la mostra que es durà a terme a través del programa Exploradors d'Art. Un total de 1.500 alumnes d'escoles ordinàries i d'educació especial visitaran la mostra i participaran en un taller plàstic al Centre Cultural en què es tractaran les tècniques que aplicava l'artista. 

"Mestre d'Amor" és una de les propostes que s'emmarquen en l'Any Guinovart i que inclou més de 16 exposicions diferents arreu de Catalunya. Aquestes exposicions aproparan diferents vessants de l'artista com per exemple el seu lligam amb el món de la música, el Guinovart figuratiu del 53 o un Guinovart que veu de les arrels.