Procés català

El Suprem manté a la presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart

El magistrat Pablo Llarena considera que hi ha risc de reiteració delictiva del vicepresident, el conseller d'Interior i els presidents de l'ANC i Òmnium | Ordena l'alliberament de la resta de consellers amb fiances de 100.000 euros per a cadascun

per Isaac Meler, 4 de desembre de 2017 a les 13:45 |
Furgons de la policia espanyola al Tribunal Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguiran en presó provisional incondicional. El magistrat instructor del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena ha decidit mantenir-los entre reixes però ha permès als altres sis consellers cessats pel 155 sortir de la presó amb el pagament d'una fiança de 100.000 euros cadascun.

D'aquesta manera, Carles Mundó, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Josep Rull, Dolors Bassa i Jordi Turull podran sortir dels centres penitenciaris on els va tancar l'Audiència Nacional espanyola quan les seves defenses facin efectiu el pagament. Quedaran en llibertat provisional amb l'obligació de comparèixer setmanalment a un jutjat, entregar el passaport i la prohibició de sortir de l'Estat.


Risc de reiteració delictiva per l'"explosió violenta" dels manifestants

El principal argument del magistrat Llarena per mantenir Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart a la presó és el suposat risc de reiteració delictiva. En aquest sentit, el jutge del Suprem assegura que "les seves aportacions estan directament vinculares a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció".

Aquesta "explosió violenta" que apunta Llarena fa referència a manifestacions i protestes ciutadanes com les que es van produir el 20-S per l'operació de la Guàrdia Civil contra els preparatius del referèndum, especialment la que va tenir lloc a les portes de la conselleria d'Economia mentre una comissió judicial escorcollava l'edifici.

Per contra, no veu risc de destrucció de proves ni de fugida en cap dels presos polítics. En aquest sentit, recorda que si bé tenen un protagonisme en els fets "equivalent" al de Carme Forcadell, a qui va permetre eludir la presó amb una fiança de 150.000 euros, de la mateixa manera que la presidenta del Parlament han atès els requeriments de la justícia espanyola en contrast als membres del Govern que estan a Bèlgica, tenen arrelament personal, laboral i social a Catalunya, i es presenten a les eleccions del 21-D. 

Interlocutòria on el Suprem manté a la presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart by naciodigital on Scribd



Llarena, a l'espera que desapareguin els "atacs"

Els consellers i els "Jordis" van declarar divendres passat davant del mateix magistrat que acceptaven la intervenció de l'autogovern, malgrat discrepàncies jurídiques i polítiques, i que actuarien dins del marge que ofereix la Constitució espanyola. Segons recull el Suprem aquest dilluns, es van mostrar "fidels a la seva aspiració" que Catalunya sigui una república independent "reinterpretant o modificant l'actual text constitucional". I van afirmar que el seu objectiu calia aconseguir-lo "a través d'una negociació amb l'Estat" després d'admetre que cal "modificar anteriors estratègies".

Ara bé, Llarena considera que aquest tipus d'afirmacions no són suficients per a Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. El magistrat considera necessari esperar a veure si "la possibilidtat de nous atacs ha efectivament desaparegut, o que paulatinament es vagi confirmant que el canvi de voluntat es verdader i real".

Més a prop del criteri de la Fiscalia

En els seus recursos davant la justícia, els seus lletrats defensors també han defensat en diverses ocasions la necessitat de sortir de la presó per concórrer a les eleccions en igualtat de condicions que la resta dels candidats. Junqueras i Romeva son els que es van desmarcar més de la resta de presos i no van respondre les preguntes de la Fiscalia.

La Fiscalia, tanmateix, va considera que "la fórmula d'acatament de l'article 155" no ha suposat "el reconeixement de cap canvi". "En les expressions referides a la Constitució com a amplia i flexible no s'ha pogut inferir cap indici de sotmetiment a la legalitat vigent", va indicar el ministeri públic en un comunicat.
 

Expectació mediàtica a les portes del Suprem aquest dilluns. Foto: ACN

 

Participació