09
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
7:42h
Els dos propers caps de setmana (11-12 i 17-18 de novembre), la Companyia 34 Passes tornarà a representar El diari d’Anna Frank, a la Sala Xavi Sallent (C/ Pere Fizes).
L’èxit obtingut el passat mes de juny, quan s’estrenà l’obra, on s’arribaren a exhaurir les entrades en diverses sessions, ha estat un dels motius per tornar-la a portar a escena. Però la principal raó són la il·lusió i les ganes de tornar-la a representar, segons ens comenta Jaume Gil, el director de l’obra.
El muntatge que ens presenten és l’adaptació teatral (a càrrec de Marta Bou i Jaume Gil) del famós diari que va començar a escriure, als 13 anys, la jove jueva Anna Frank. Un diari que recorre els més de 2 anys que va viure amagada, amb la seva família i altra gent, en unes habitacions secretes d’un edifici d’Amsterdam, per tal d’intentar fugir de la persecució nazi. Un diari que ens parla de les seves pors, inquietuds, somnis i amors.
El diari d’Anna Frank, de la Companyia 34 Passes, és interpretat per 8 noies i 2 homes. L’espectacle compta amb música en directe i una interessant escenografia de Joan Martínez.
Per tal de parlar del projecte, i d’aquestes 4 noves representacions, hem entrevistat al director de l’obra, Jaume Gil, i a les 3 principals actrius: Cristina Magdaleno (Anna Frank), Gemma Terés (Edith Frank) i Aïda Martínez (Peter Van Daan).
- Com definiríeu la vostra versió de El diari d’Anna Frank?
- Jaume Gil: Anna Frank és una història trista, un drama. Però, malgrat tot, és un drama bonic. Tracta de la família Frank, jueus d’origen alemany, que es veuen obligats a emigrar a Holanda per fugir de la persecució nazi. Pensen que allí estaran millor, però es troben que a Holanda la persecució continua i s’han d’amagar. El pare de l’Anna, Otto Frank, funda una empresa d’espècies a Amsterdam. Acaben amagant-se als pisos de dalt de la seva empresa. Quan decideixen fer-ho, un juliol de 1942, se’ls uneix una altra família, els Van Daan, que també fugen d’Alemanya. Posteriorment, també se’ls afegeix una altra persona, un dentista. L’obra parla dels 25 mesos que van viure amagats, en aquestes golfes secretes, aquestes 3 famílies. Ens parla del xocs que hi ha entre els diferents personatges. Xocs per les diferències d’edat, per les diferències de classe social... Ens mantenim molt fidels al Diari escrit per l’Anna. Hi ha episodis que s’expliquen llegits, directament del diari, en veu en off. Però les escenes més importants són escenificades.
- Tot i que sigui una obra trista, és un espectacle familiar?
- Jaume Gil: Sí. Tot i això, el recomanem a partir de 10- 12 anys. Més petits creiem que no ho entendrien. Amb 10- 12 anys sí, perquè els fa entrar en aquest tros d’història de la Segona Guerra Mundial. De fet, quan vénen pares i mares a buscar entrades i ens pregunten, els diem que expliquin una mica als seus fill què aniran a veure. Nosaltres, en aquest sentit, hem penjat per tota la sala 35 fets històrics que expliquen la vida de l’Anna i els 2 anys i mig que va viure amagada. Llegint aquests plafons es van posant en situació: parlen de la infantesa de l’Anna, de l’accés al poder de Hitler, de quan obligaren a dur l’estrella groga als jueus, de quan la família de l’Anna s’exilia a Holanda... Creiem que això ajuda l’espectador a entrar en la història.
- Com s’ha treballat l’obra amb les actrius i els actors?
- Jaume Gil: Ho hem viscut amb molta intensitat. Les actrius i els actors s’han sabut adaptar al personatge que interpreten. Han entrat en un món que desconeixien completament. S’han transportat als anys 1942-43, que és quan passa la història. A l’obra ho veus que realment s’endinsen en aquella època.Veus l’Anna Frank com una nena innocent i inconscient amb el què està vivint. Veus la mare molt preocupada. També el pare, però que mira de no demostrar-ho. Cada actor ha encaixat molt bé el personatge.
- Cristina, com és el personatge de l’Anna Frank?
- Cristina Magdaleno: A l’inici, l’Anna és una nena molt innocent que, realment, no s’adona del què està passant, però és molt feliç. A mesura que avança l’obra, va canviant i es va tornant més madura; es fa gran. El fet d’estar tancada fa que evolucioni i que canviï interiorment.
- La mare, Edith Frank, com ho viu tot plegat?
- Gemma Terés: La mare és una dona molt responsable que sempre actua i fa com se suposa que s’ha de fer. En canvi l’Anna, la filla, és més animada, més alegre. Va més a la seva. La relació entre elles no és gaire bona, discuteixen bastant. La mare crec que, en el fons, no té gaires esperances que sobrevisquin. Viu angoixada amb la idea que no se’n sortiran. L’Anna, en el Diari, hi ha un moment on diu: “És veritat que la mare és un exemple a seguir, però més ben dit un exemple a no seguir”. És a dir, xocaven molt.
- Tot i que sigui un drama, hi ha moments divertits a l’obra?
- Cristina Magdaleno: Sí. De fet, l’Anna és l’alegria de la casa. Sempre aporta vitalitat i trenca la monotonia.
- I de la relació especial que mantindràs amb en Peter, que me’n pots dir?
- Cristina Magdaleno: (Riu.) A la nostra versió, potser aquesta relació no es veu tant. Però sí que, a mida que avança l’obra, es veu com l’Anna es va enamorant d’ell i, al final, acaben tenint una relació...
- Jaume Gil: Sí. Es veu una evolució molt maca i molt tendra. Comencen tirant-se els plats pel cap a l’inici de l’obra i acaben amb una escena on parlen com dues persones adultes.
,_Ada_Martnez_(Peter),_Jaume_Gil_i_Gemma_Ters_(Edith_Frank).jpg)
- Per cert, Aïda, et resulta difícil interpretar el personatge d’en Peter?
- Aïda Martínez: No sóc l’única que a l’obra fa de noi i, això, crec que ens ha ajudat. Totes hem interioritzat tant el nostre personatge que l’hem dut cap al nostre terreny. Jo, per exemple, no veia en Peter com el mostren en alguns documentals i he intentat fer-lo a la meva manera, sense calcar res, posant-hi emocions meves. Jo he d’estimar el Peter com estimaria qualsevol altre personatge que pogués fer. No només perquè sigui un noi i no tingui el mateix sexe que jo.
- Quant de temps heu estat treballant en aquest projecte?
- Jaume Gil: Tot va començar fa 2 anys com una activitat escolar a Cultura Pràctica. I, sense voler-ho, es va anar convertint en un projecte de 34 Passes que, en principi, no hi tenia res a veure. Com a activitat escolar només havia de ser una lectura dramatitzada. Però la cosa va anar agafant forma com a obra de teatre i, a partir d’aquí, 34 Passes intervé en el projecte. Aporta actors, omple els buits que l’activitat escolar tenia i la cosa es fa gran. En aquest temps s’ha anat cohesionant un grup molt bonic de 10 persones. Després de tot el treball, ens vam plantejar si aquests de 2 anys només havien de servir per a tres representacions. És per això que ara la tornem a fer.
- Tinc entès que els guanys obtinguts de les 3 representacions del passat mes de juny es van destinar a una cosa molt especial...
- Jaume Gil: 34 Passes va destinar tota la taquilla a pagar als 10 actors un viatge a Amsterdam, per visitar la casa d’Anna Frank.
- Quines sensacions vau tenir a l’entrar a la casa?
- Cristina Magdaleno: Emoció, molta. Anar al lloc on ells van estar vivint, quan has fet l’obra, quan t’has informat de tot el què van viure és...
- Jaume Gil: A més, vam viure una experiència molt bonica i inesperada. Quan vam arribar a la casa, ens vam presentar. Anàvem tots amb una samarreta d’Anna Frank, portàvem un cartell de l’obra, un programa de mà... La noia de l’entrada va quedar parada. Li vam dir que veníem de Terrassa. Ens va felicitar. Vam entrar a la casa i, a mitja visita, va venir un senyor gran que després vam saber que era el director del Museu Anna Frank. Ens va dir que volien obsequiar-nos amb una cosa especial: van tenir la gentilesa d’obrir-nos dues estances de la casa que es van tancar la nit que els nazis van entrar i que només s’obren en ocasions especials. Una era el despatx d’Otto Frank i l’altra la cuina.
- Per què és interessant aquesta obra avui dia?
- Gemma Terés: Crec que s’ha de conèixer la història de l’Anna. Se n’ha de ser conscient, sobretot perquè no es torni a repetir una persecució així de cap de les maneres.
- Garantiu que s’emocionaran els que vinguin a veure l’obra?
- Jaume Gil: Sí. És l’opinió general que va quedar el passat mes de juny.
El diari d’Anna Frank es podrà veure els propers 11, 12, 18 i 19 de novembre, a la Sala Xavi Sallent (C/ Pere Fizes, 25). Els dissabtes a les 19h. I els diumenges a les 18h.
Repartiment
Anna Frank: Cristina Magdaleno; Otto Frank: José Luis Morales; Edith Frank: Gemma Terés; Margot Frank: Ainhoa Ordoñez; Herman Van Daan: Carla Oliart; Auguste Van Daan: Anna Comas; Peter Van Daan: Aïda Martínez; Sr. Jan Dussel: Núria Borràs; MiepGies: Mercè Galofre; Sr. Kraler: José Luis Moya.
Il·luminació: Sergi Gil; So: Paco Martínez; Muntatge visual: Miquel Àngel Martínez; Música en directe: Aïda Martínez i Toni Ibáñez; Escenografia: Joan Martínez i 34 Passes; Vestuari: Mercè López, Núria Moya i 34 Passes; Adaptació teatral i dramatúrgia: Marta Bou i Jaume Gil; Direcció: Jaume Gil.
Eloi Falguera
Director i autor
L’èxit obtingut el passat mes de juny, quan s’estrenà l’obra, on s’arribaren a exhaurir les entrades en diverses sessions, ha estat un dels motius per tornar-la a portar a escena. Però la principal raó són la il·lusió i les ganes de tornar-la a representar, segons ens comenta Jaume Gil, el director de l’obra.
El muntatge que ens presenten és l’adaptació teatral (a càrrec de Marta Bou i Jaume Gil) del famós diari que va començar a escriure, als 13 anys, la jove jueva Anna Frank. Un diari que recorre els més de 2 anys que va viure amagada, amb la seva família i altra gent, en unes habitacions secretes d’un edifici d’Amsterdam, per tal d’intentar fugir de la persecució nazi. Un diari que ens parla de les seves pors, inquietuds, somnis i amors.
El diari d’Anna Frank, de la Companyia 34 Passes, és interpretat per 8 noies i 2 homes. L’espectacle compta amb música en directe i una interessant escenografia de Joan Martínez.
Per tal de parlar del projecte, i d’aquestes 4 noves representacions, hem entrevistat al director de l’obra, Jaume Gil, i a les 3 principals actrius: Cristina Magdaleno (Anna Frank), Gemma Terés (Edith Frank) i Aïda Martínez (Peter Van Daan).
- Com definiríeu la vostra versió de El diari d’Anna Frank?
- Jaume Gil: Anna Frank és una història trista, un drama. Però, malgrat tot, és un drama bonic. Tracta de la família Frank, jueus d’origen alemany, que es veuen obligats a emigrar a Holanda per fugir de la persecució nazi. Pensen que allí estaran millor, però es troben que a Holanda la persecució continua i s’han d’amagar. El pare de l’Anna, Otto Frank, funda una empresa d’espècies a Amsterdam. Acaben amagant-se als pisos de dalt de la seva empresa. Quan decideixen fer-ho, un juliol de 1942, se’ls uneix una altra família, els Van Daan, que també fugen d’Alemanya. Posteriorment, també se’ls afegeix una altra persona, un dentista. L’obra parla dels 25 mesos que van viure amagats, en aquestes golfes secretes, aquestes 3 famílies. Ens parla del xocs que hi ha entre els diferents personatges. Xocs per les diferències d’edat, per les diferències de classe social... Ens mantenim molt fidels al Diari escrit per l’Anna. Hi ha episodis que s’expliquen llegits, directament del diari, en veu en off. Però les escenes més importants són escenificades.
- Tot i que sigui una obra trista, és un espectacle familiar?
- Jaume Gil: Sí. Tot i això, el recomanem a partir de 10- 12 anys. Més petits creiem que no ho entendrien. Amb 10- 12 anys sí, perquè els fa entrar en aquest tros d’història de la Segona Guerra Mundial. De fet, quan vénen pares i mares a buscar entrades i ens pregunten, els diem que expliquin una mica als seus fill què aniran a veure. Nosaltres, en aquest sentit, hem penjat per tota la sala 35 fets històrics que expliquen la vida de l’Anna i els 2 anys i mig que va viure amagada. Llegint aquests plafons es van posant en situació: parlen de la infantesa de l’Anna, de l’accés al poder de Hitler, de quan obligaren a dur l’estrella groga als jueus, de quan la família de l’Anna s’exilia a Holanda... Creiem que això ajuda l’espectador a entrar en la història.
- Com s’ha treballat l’obra amb les actrius i els actors?
- Jaume Gil: Ho hem viscut amb molta intensitat. Les actrius i els actors s’han sabut adaptar al personatge que interpreten. Han entrat en un món que desconeixien completament. S’han transportat als anys 1942-43, que és quan passa la història. A l’obra ho veus que realment s’endinsen en aquella època.Veus l’Anna Frank com una nena innocent i inconscient amb el què està vivint. Veus la mare molt preocupada. També el pare, però que mira de no demostrar-ho. Cada actor ha encaixat molt bé el personatge.
- Cristina, com és el personatge de l’Anna Frank?
- Cristina Magdaleno: A l’inici, l’Anna és una nena molt innocent que, realment, no s’adona del què està passant, però és molt feliç. A mesura que avança l’obra, va canviant i es va tornant més madura; es fa gran. El fet d’estar tancada fa que evolucioni i que canviï interiorment.
- La mare, Edith Frank, com ho viu tot plegat?
- Gemma Terés: La mare és una dona molt responsable que sempre actua i fa com se suposa que s’ha de fer. En canvi l’Anna, la filla, és més animada, més alegre. Va més a la seva. La relació entre elles no és gaire bona, discuteixen bastant. La mare crec que, en el fons, no té gaires esperances que sobrevisquin. Viu angoixada amb la idea que no se’n sortiran. L’Anna, en el Diari, hi ha un moment on diu: “És veritat que la mare és un exemple a seguir, però més ben dit un exemple a no seguir”. És a dir, xocaven molt.
- Tot i que sigui un drama, hi ha moments divertits a l’obra?
- Cristina Magdaleno: Sí. De fet, l’Anna és l’alegria de la casa. Sempre aporta vitalitat i trenca la monotonia.
- I de la relació especial que mantindràs amb en Peter, que me’n pots dir?
- Cristina Magdaleno: (Riu.) A la nostra versió, potser aquesta relació no es veu tant. Però sí que, a mida que avança l’obra, es veu com l’Anna es va enamorant d’ell i, al final, acaben tenint una relació...
- Jaume Gil: Sí. Es veu una evolució molt maca i molt tendra. Comencen tirant-se els plats pel cap a l’inici de l’obra i acaben amb una escena on parlen com dues persones adultes.
Cristina Magadaleno (Anna Frank), Aïda Martínez (Peter), Jaume Gil i Gemma Terés (Edith Frank). Foto: Eloi Falguera
- Per cert, Aïda, et resulta difícil interpretar el personatge d’en Peter?
- Aïda Martínez: No sóc l’única que a l’obra fa de noi i, això, crec que ens ha ajudat. Totes hem interioritzat tant el nostre personatge que l’hem dut cap al nostre terreny. Jo, per exemple, no veia en Peter com el mostren en alguns documentals i he intentat fer-lo a la meva manera, sense calcar res, posant-hi emocions meves. Jo he d’estimar el Peter com estimaria qualsevol altre personatge que pogués fer. No només perquè sigui un noi i no tingui el mateix sexe que jo.
- Quant de temps heu estat treballant en aquest projecte?
- Jaume Gil: Tot va començar fa 2 anys com una activitat escolar a Cultura Pràctica. I, sense voler-ho, es va anar convertint en un projecte de 34 Passes que, en principi, no hi tenia res a veure. Com a activitat escolar només havia de ser una lectura dramatitzada. Però la cosa va anar agafant forma com a obra de teatre i, a partir d’aquí, 34 Passes intervé en el projecte. Aporta actors, omple els buits que l’activitat escolar tenia i la cosa es fa gran. En aquest temps s’ha anat cohesionant un grup molt bonic de 10 persones. Després de tot el treball, ens vam plantejar si aquests de 2 anys només havien de servir per a tres representacions. És per això que ara la tornem a fer.
- Tinc entès que els guanys obtinguts de les 3 representacions del passat mes de juny es van destinar a una cosa molt especial...
- Jaume Gil: 34 Passes va destinar tota la taquilla a pagar als 10 actors un viatge a Amsterdam, per visitar la casa d’Anna Frank.
Les actrius de l'obra. Foto: Eloi Falguera
- Quines sensacions vau tenir a l’entrar a la casa?
- Cristina Magdaleno: Emoció, molta. Anar al lloc on ells van estar vivint, quan has fet l’obra, quan t’has informat de tot el què van viure és...
- Jaume Gil: A més, vam viure una experiència molt bonica i inesperada. Quan vam arribar a la casa, ens vam presentar. Anàvem tots amb una samarreta d’Anna Frank, portàvem un cartell de l’obra, un programa de mà... La noia de l’entrada va quedar parada. Li vam dir que veníem de Terrassa. Ens va felicitar. Vam entrar a la casa i, a mitja visita, va venir un senyor gran que després vam saber que era el director del Museu Anna Frank. Ens va dir que volien obsequiar-nos amb una cosa especial: van tenir la gentilesa d’obrir-nos dues estances de la casa que es van tancar la nit que els nazis van entrar i que només s’obren en ocasions especials. Una era el despatx d’Otto Frank i l’altra la cuina.
- Per què és interessant aquesta obra avui dia?
- Gemma Terés: Crec que s’ha de conèixer la història de l’Anna. Se n’ha de ser conscient, sobretot perquè no es torni a repetir una persecució així de cap de les maneres.
- Garantiu que s’emocionaran els que vinguin a veure l’obra?
- Jaume Gil: Sí. És l’opinió general que va quedar el passat mes de juny.
El diari d’Anna Frank es podrà veure els propers 11, 12, 18 i 19 de novembre, a la Sala Xavi Sallent (C/ Pere Fizes, 25). Els dissabtes a les 19h. I els diumenges a les 18h.
Repartiment
Anna Frank: Cristina Magdaleno; Otto Frank: José Luis Morales; Edith Frank: Gemma Terés; Margot Frank: Ainhoa Ordoñez; Herman Van Daan: Carla Oliart; Auguste Van Daan: Anna Comas; Peter Van Daan: Aïda Martínez; Sr. Jan Dussel: Núria Borràs; MiepGies: Mercè Galofre; Sr. Kraler: José Luis Moya.
Il·luminació: Sergi Gil; So: Paco Martínez; Muntatge visual: Miquel Àngel Martínez; Música en directe: Aïda Martínez i Toni Ibáñez; Escenografia: Joan Martínez i 34 Passes; Vestuari: Mercè López, Núria Moya i 34 Passes; Adaptació teatral i dramatúrgia: Marta Bou i Jaume Gil; Direcció: Jaume Gil.
Eloi Falguera
Director i autor