07
de novembre
del
2017
Gran part del cinema que es consumeix setmana rere setmana, sense anar més lluny el de superherois, està rodat amb croma, una tècnica de postproducció i efectes visuals. Això fa que un actor pugui interpretar una escena davant tot un exèrcit i amb castells amb flames, però que durant el rodatge ell estigui parlant sol davant una paret verda. Aquesta és una de les realitats presents a la comèdia d'aspecte documental 'Algo muy gordo' dirigida per Carlo Padial (Barcelona, 1977), que arriba aquest divendres als cinemes. El director ha desgranat que al film "hi ha sàtira a la industria cinematogràfica i al seu ús abusiu del CGI" (imatges generades per ordinador), però també és "un petit conte amb aspecte documental sobre la desafecció de l'ésser humà en aquesta era digital i tecnològica". Algo muy gordo narra els estira-i-arronses del rodatge d'un film que porta masses contratemps ja i és una reflexió, amb to de documental, sobre la industria del cinema.
Carlo Padial ha explicat que la idea inicial d'Algo muy gordo era fer una comèdia d'efectes especials, però sense efectes especials. "Ens semblava estrany que ningú l'hagués fet, ja que és un llenguatge que tenim present cada dia com a espectadors, a internet i a l'estadi previ de les pel·lícules".
Berto Romero va veure la primera pel·lícula de Padial 'Mi loco Erasmus', de l'any 2012, i li va interessar, i li va proposar al director si tenia un projecte de comèdia d'aspecte documental. A més en aquell moment, Padial estava fent el making of d''Un monstre em ve a veure' de Bayona i vivia, com ha recordat, rodejat de cromes gegants i actors parlant al buit. El mateix Romero a més de ser el protagonista ha fet tàndem amb Padial en el moment d'escriure el guió.
Comèdia d'aspecte documental
Padial ha indicat que Algo muy gordo és una comèdia d'aspecte documental realista, ja que es fa un seguiment del rodatge d'una pel·lícula. Alguns dels personatges presta el seu nom, sense ser del tot ells. Sense anar més lluny, Berto Romero fa de si mateix, però com ha apuntat el director "no és que el Berto que surt a la pantalla sigui el Berto real. Ell presta el seu nom i alguns dels seus desitjos i pors, però no és ell. És un joc psicològic i té elements en comú amb el psicodrama".
Ha recalcat que l'equip de rodatge es va tancar en un plató amb les seves pors, desitjos i fantasies cinematogràfiques i en van sortir amb "una comèdia molt particular" i és una bona notícia que es produeixi amb Zeta com a productora i amb distribució a sales i producció de Netflix. "Que s'estableixin diàlegs sobre formes diferents de fer cinema i comèdia i que arribin a la gran pantalla és una magnífica notícia".
Ha assenyalat que la pel·lícula es pot veure com una comèdia divertida sobre un actor, Berto Romero, que està intentant fer una cosa i no se'n surt, però ha recalcat que va més enllà. Ha desgranat que al film "hi ha una sàtira a la industria cinematogràfica i al seu ús abusiu del CGI" (imatges generades per ordinador), però també és "un petit conte amb aspecte documental sobre la desafecció de l'ésser humà en aquesta era digital i tecnològica".
El còmic i l'actor
En aquest context tecnològic, Carlo Padial ha decidit preguntar-se on queda l'ésser humà i fins i tot el còmic i l'actor, quan es veu com es roden aquestes pel·lícules amb molts cromes i efectes visuals, és a dir, sense una escenografia real. "Parla una mica d'on ens deixa com espectadors, què estem mirant", ha afegit. Ell mateix ha reconegut que alguns cops surt del cinema a mitja projecció davant les propostes actuals. "Sóc un fan de Marvel, però a vegades no entenc res", ha assegurat. "Moltes de les pel·lícules que consumim com espectadors són molt malaltisses amb la producció de grans estudis". 'Algo muy gordo' vol contraposar aquesta situació "a un sol actor i recuperar aquesta connexió amb la figura central i el còmic".
Carlo Padial ha indicat que quan un pot fer-ho tot en el cinema, comença a perdre sentit, com per exemple, ha afegit, recuperar un mort com Carrie Fisher, la princesa Leia a 'La Guerra de les Galàxies'.
La pel·lícula es va rodar a Terrassa, al parc Audiovisual de Catalunya. L'ha definit com una comèdia d'aspecte documental. Ha apuntat que no és un fals documental perquè aquest "tota l'estona està mirant de reüll a l'espectador" i a 'Algo muy gordo' no juga a això.
Carlo Padial ha explicat que la idea inicial d'Algo muy gordo era fer una comèdia d'efectes especials, però sense efectes especials. "Ens semblava estrany que ningú l'hagués fet, ja que és un llenguatge que tenim present cada dia com a espectadors, a internet i a l'estadi previ de les pel·lícules".
Berto Romero va veure la primera pel·lícula de Padial 'Mi loco Erasmus', de l'any 2012, i li va interessar, i li va proposar al director si tenia un projecte de comèdia d'aspecte documental. A més en aquell moment, Padial estava fent el making of d''Un monstre em ve a veure' de Bayona i vivia, com ha recordat, rodejat de cromes gegants i actors parlant al buit. El mateix Romero a més de ser el protagonista ha fet tàndem amb Padial en el moment d'escriure el guió.
Comèdia d'aspecte documental
Padial ha indicat que Algo muy gordo és una comèdia d'aspecte documental realista, ja que es fa un seguiment del rodatge d'una pel·lícula. Alguns dels personatges presta el seu nom, sense ser del tot ells. Sense anar més lluny, Berto Romero fa de si mateix, però com ha apuntat el director "no és que el Berto que surt a la pantalla sigui el Berto real. Ell presta el seu nom i alguns dels seus desitjos i pors, però no és ell. És un joc psicològic i té elements en comú amb el psicodrama".
Ha recalcat que l'equip de rodatge es va tancar en un plató amb les seves pors, desitjos i fantasies cinematogràfiques i en van sortir amb "una comèdia molt particular" i és una bona notícia que es produeixi amb Zeta com a productora i amb distribució a sales i producció de Netflix. "Que s'estableixin diàlegs sobre formes diferents de fer cinema i comèdia i que arribin a la gran pantalla és una magnífica notícia".
Ha assenyalat que la pel·lícula es pot veure com una comèdia divertida sobre un actor, Berto Romero, que està intentant fer una cosa i no se'n surt, però ha recalcat que va més enllà. Ha desgranat que al film "hi ha una sàtira a la industria cinematogràfica i al seu ús abusiu del CGI" (imatges generades per ordinador), però també és "un petit conte amb aspecte documental sobre la desafecció de l'ésser humà en aquesta era digital i tecnològica".
El còmic i l'actor
En aquest context tecnològic, Carlo Padial ha decidit preguntar-se on queda l'ésser humà i fins i tot el còmic i l'actor, quan es veu com es roden aquestes pel·lícules amb molts cromes i efectes visuals, és a dir, sense una escenografia real. "Parla una mica d'on ens deixa com espectadors, què estem mirant", ha afegit. Ell mateix ha reconegut que alguns cops surt del cinema a mitja projecció davant les propostes actuals. "Sóc un fan de Marvel, però a vegades no entenc res", ha assegurat. "Moltes de les pel·lícules que consumim com espectadors són molt malaltisses amb la producció de grans estudis". 'Algo muy gordo' vol contraposar aquesta situació "a un sol actor i recuperar aquesta connexió amb la figura central i el còmic".
Carlo Padial ha indicat que quan un pot fer-ho tot en el cinema, comença a perdre sentit, com per exemple, ha afegit, recuperar un mort com Carrie Fisher, la princesa Leia a 'La Guerra de les Galàxies'.
La pel·lícula es va rodar a Terrassa, al parc Audiovisual de Catalunya. L'ha definit com una comèdia d'aspecte documental. Ha apuntat que no és un fals documental perquè aquest "tota l'estona està mirant de reüll a l'espectador" i a 'Algo muy gordo' no juga a això.