26
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
21:50h
El govern municipal de Terrassa ha manifestat la seva "indignació" per la resolució de suspensió publicada aquest matí, on el Tribunal Constitucional ha deixat en suspens la nova Llei 4/2016 d’Emergència Habitacional, aprovada pel Parlament de Catalunya al desembre de 2016, que permetia utilitzar de forma temporal els habitatges buits procedents d’entitats financeres i grans tenidors per tal de potenciar el seu ús social mitjançant una expropiació temporal.
La tinenta d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones, Lluïsa Melgares, ha manifestat el seu rebuig a aquesta decisió, ja que "la llei permetia fer un ús temporal d’aquests pisos, que es troben en situació d’abandonament, per donar solució a la falta d’habitatge de lloguer social de famílies de la ciutat, evitant alhora futures ocupacions amb el que això representa: habitatges en precari, problemes comunitaris, etc". En aquest sentit, Melgares qualifica de "despropòsit" una mesura que "permetria a les administracions locals treballar en un model social que protegís les persones en situació d'exclusió residencial com a conseqüència del sobreendeutament provocat per una crisi financera, de la qual moltes famílies encara no n’han sortit. A més, protegiria la ciutat dels problemes que generen els pisos buits, propietat d’entitats bancàries, que es troben en situació d’abandonament: problemes com poden ser humitats o risc d’incendis, però també problemes de cohesió, problemes de convivència i de planificació de ciutat".
La suspensió de la llei, conseqüència de la invocació per part del govern de l’Estat de l'article 161.2 de la Constitució, durarà com a mínim cinc mesos, “un temps molt valuós pels processos d’expropiació que s’estan treballant des dels serveis tècnics i els acords que s’estaven assolint”, valora la tinenta d’alcade.
Ús d’habitatges buits
La nova llei aprovada pel Parlament de Catalunya permetia utilitzar de forma temporal els habitatges buits d'entitats financeres i grans tenidors, per tal de potenciar el seu ús social mitjançant l'expropiació temporal. Alhora preveia que les entitats bancàries i grans propietaris oferissin habitatges en règim de lloguer social a famílies vulnerables, proposades per l’administració, que estiguessin en tràmits de desnonament. Aquesta llei, doncs, recollia la voluntat del govern local d’evitar desnonaments sense alternativa possible.
Des de l’inici del mandat, l’Ajuntament ha liderat un pla de treball relacionat amb la situació de les ocupacions a la ciutat. D’aquesta manera, s’ha sistematitzat una anàlisi semestral de les ocupacions, en col·laboració amb el Servei de Polítiques Socials d’Habitatge i les principals entitats bancàries, en què s’han establert diferents protocols d’actuació amb tots els serveis municipals i els agents implicats. Aquest treball conjunt ha permès, en el darrer any, reduir a zero els desnonaments hipotecaris procedents d’entitats financeres, així com els casos de pèrdua d’habitatge sense cap alternativa habitacional.
Una de les prioritats polítiques del Pla de Mandat 2015-2019 és garantir la qualitat de vida, la justícia social i el benestar per a tothom. En aquesta prioritat s’emmarca la voluntat de l’equip de govern de continuar liderant la lluita per l’efectiva funció social de l’habitatge i contra la pobresa energètica.
La tinenta d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones, Lluïsa Melgares, ha manifestat el seu rebuig a aquesta decisió, ja que "la llei permetia fer un ús temporal d’aquests pisos, que es troben en situació d’abandonament, per donar solució a la falta d’habitatge de lloguer social de famílies de la ciutat, evitant alhora futures ocupacions amb el que això representa: habitatges en precari, problemes comunitaris, etc". En aquest sentit, Melgares qualifica de "despropòsit" una mesura que "permetria a les administracions locals treballar en un model social que protegís les persones en situació d'exclusió residencial com a conseqüència del sobreendeutament provocat per una crisi financera, de la qual moltes famílies encara no n’han sortit. A més, protegiria la ciutat dels problemes que generen els pisos buits, propietat d’entitats bancàries, que es troben en situació d’abandonament: problemes com poden ser humitats o risc d’incendis, però també problemes de cohesió, problemes de convivència i de planificació de ciutat".
La suspensió de la llei, conseqüència de la invocació per part del govern de l’Estat de l'article 161.2 de la Constitució, durarà com a mínim cinc mesos, “un temps molt valuós pels processos d’expropiació que s’estan treballant des dels serveis tècnics i els acords que s’estaven assolint”, valora la tinenta d’alcade.
Ús d’habitatges buits
La nova llei aprovada pel Parlament de Catalunya permetia utilitzar de forma temporal els habitatges buits d'entitats financeres i grans tenidors, per tal de potenciar el seu ús social mitjançant l'expropiació temporal. Alhora preveia que les entitats bancàries i grans propietaris oferissin habitatges en règim de lloguer social a famílies vulnerables, proposades per l’administració, que estiguessin en tràmits de desnonament. Aquesta llei, doncs, recollia la voluntat del govern local d’evitar desnonaments sense alternativa possible.
Des de l’inici del mandat, l’Ajuntament ha liderat un pla de treball relacionat amb la situació de les ocupacions a la ciutat. D’aquesta manera, s’ha sistematitzat una anàlisi semestral de les ocupacions, en col·laboració amb el Servei de Polítiques Socials d’Habitatge i les principals entitats bancàries, en què s’han establert diferents protocols d’actuació amb tots els serveis municipals i els agents implicats. Aquest treball conjunt ha permès, en el darrer any, reduir a zero els desnonaments hipotecaris procedents d’entitats financeres, així com els casos de pèrdua d’habitatge sense cap alternativa habitacional.
Una de les prioritats polítiques del Pla de Mandat 2015-2019 és garantir la qualitat de vida, la justícia social i el benestar per a tothom. En aquesta prioritat s’emmarca la voluntat de l’equip de govern de continuar liderant la lluita per l’efectiva funció social de l’habitatge i contra la pobresa energètica.