procés català

L'aplicació del 155 posa de nou en risc la cohesió del PSC

Un sector del partit, entre ells l'alcalde Jordi Ballart, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya | El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy

per Sara González , 22 d'octubre de 2017 a les 17:56 |
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, amb Miquel Iceta, a la Festa de la Rosa. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si res canvia, divendres serà l'expresident de la Generalitat José Montilla, l'únic senador que té el PSC, qui premerà el botó per avalar la suspensió de l'autogovern de Catalunya en nom dels socialistes catalans. Ironies del destí, ell que va ser el dirigent que l'any 2007 va alertar de la "desafecció" de Catalunya cap a Espanya, ara es troba davant la tessitura de dinamitar els ponts que ell mateix va advertir que s'estaven volant quan encara era el PSOE qui estava a la Moncloa. Una part del PSC vol evitar-ho a tota costa i treballa contrarrellotge perquè Miquel Iceta desmarqui el partit del tancament de files amb el govern de Mariano Rajoy que està consolidant Pedro Sánchez. 

Suport incondicional al 155 a canvi d'obrir una comissió al Congrés per estudiar la conveniència de reformar la Constitució. L'intercanvi de favors de Sánchez amb Rajoy pot acabar costant molt car als socialistes. La dimissió de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, de la direcció del PSOE ha estat l'acte més visible del pols que pensen lliurar els dirigents catalans que demanen que es reconsideri l'aval a la suspensió de l'autogovern de Catalunya.


La renúncia de Parlon i el comunicat que va fer públic aquest dissabte juntament amb els alcaldes de Terrassa, Jordi Ballart; Granollers, Josep Mayoral; i Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, per demanar que el PSC es desmarqui de l'aplicació del 155 és només la punta de l'iceberg. Ja fa dies que el posicionament que manté Iceta, que ha arribat a justificar per escrit la intervenció de l'autonomia, s'erosiona perquè de portes endins van in crescendo els dirigents territorials que avisen que és insostenible per al PSC seguir avalant l'estratègia del PP. Especialment des de l'empresonament dels presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En joc està no només la cohesió dels socialistes, sotmesa ja a estrès en els últims anys, sinó l'acord de govern amb Ada Colau a Barcelona o bé amb el PDECat al govern municipal de Girona. 
 

Pedro Sánchez, a la Festa de la Rosa del PSC el passat setembre Foto: Flickr PSC


En risc el paper catalanista del PSC

Els discrepants, que no avalen el full de ruta independentista però tampoc la repressió a la qual el govern espanyol està sotmetent Catalunya, consideren que està en risc l'històric paper del partit en el catalanisme. Fonts d'aquest sector asseguren a NacióDigital que ja han activat la "pressió" i que s'han posat en contacte amb Iceta per evitar que el PSC voti a favor de l'aplicació del 155 i que ell mateix "s'ha compromès a parlar amb Pedro Sánchez". En les pròximes hores es visualitzarà si es tracta d'una promesa per calmar els ànims entre els seus o bé preveu modular el discurs mantingut fins ara.

De moment, Iceta confia que la seva proposta in extremis al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, doni fruits. Li demana que vagi al Senat a oferir un "pacte d'Estat per a Catalunya" o bé convoqui eleccions, un gest amb el qual considera que s'evitaria l'aplicació del 155. La direcció del PSC, doncs, situa la càrrega del seu missatge en la responsabilitat que al seu judici té el president de la Generalitat per evitar la suspensió de l'autogovern.

Amb tot, si Puigdemont, com tot apunta, no sucumbeix a l'oferta d'Iceta, i la cúpula de Nicaragua no es mou, es podrien produir més moviments. De fet, Ballart ja va deixar clar que deixaria l'alcaldia de Terrassa i estriparia el carnet del partit si els socialistes consumaven el suport al 155 el pròxim divendres al Senat.

El tancament de files d'Iceta amb Ferraz

Els socialistes catalans viuen, doncs, la seva enèsima crisi arran del procés sobiranista. Va ser, de fet, el primer partit que l'any 2014 va patir una escissió del sector partidari del dret a decidir que va abocar Pere Navarro a la dimissió i que va arrossegar el partit a les quotes més baixes de poder de la seva existència. Si es repassa el cartell de consellers dels governs de Pasqual Maragall i José Montilla, la majoria han acabat a l'òrbita de l'independentisme.

Fa poc més d'un any, liderant un partit més empetitit però més homogeni, Iceta va haver de pilotar la pitjor crisi amb el PSOE arran de la seva negativa a facilitar la investidura de Mariano Rajoy, motiu pel qual també Sánchez va acabar fora de la secretaria general. Aleshores, Iceta va defensar que el PSC, pel context polític català, no es podia permetre ser visualitzat en el mateix front que el PP i Ciutadans. Val a dir que en aquell moment estava en plena campanya de les primàries contra Núria Parlon, que va ser la primera que va advertir que, si ella guanyava, trencaria la disciplina de vot del PSOE i no avalaria la investidura de Rajoy.  
 

Miquel Iceta, flanquejat per Jaume Collboni i Núria Marín a una reunió d'alcaldes del PSC Foto: Flickr PSC


La cohesió interna i pactes territorials en risc

En el fons, el PSC es troba en una cruïlla similar al de l'inici de la legislatura, amb la diferència que aquesta vegada Iceta està alineat amb Ferraz i no defensa aquesta necessitat de mantenir un discurs diferenciat del PP i de C's per donar credibilitat a la seva aposta per una reforma federal i sortir de la subalternitat a Catalunya. En aquests moments, els socialistes catalans estan amb el PSOE ancorats a l'estratègia del PP i Iceta no ha fet cap gest per desmarcar-se d'un Sánchez que, paradoxalment, va guanyar les primàries que el passat mes de maig van permetre recuperar la secretaria general del PSOE exigint la dimissió de Rajoy.

"Pedro, per Déu, lliura'ns de Rajoy", cridava Iceta deixant-se la veu el 24 de setembre de l'any passat. "L'amenaça de declarar la independència fa inevitable que l'Estat iniciï els tràmits per aplicar l'article 155", deia Iceta el passat dijous. En risc està, no només la cohesió del partit, sinó també els acords territorials amb partits sobiranistes -alguns dels quals ja s'han trencat- i "comuns". El principal: el pacte amb Ada Colau a Barcelona.

 

Participació