​El catedràtic d'ètica Oriol Quintana obre el cicle «90 minuts per viure»

El cicle de tardor arrenca aquest dilluns al Centre Cultural Terrassa

Oriol Quintana,  catedràtic d'ètica.
Oriol Quintana, catedràtic d'ètica. | CCT
Redacció
09 d'octubre del 2017
Actualitzat a les 9:25h
El catedràtic d’ètica Oriol Quintana obre aquest dilluns el cicle de tardor "90 minuts per viure", al Centre Cultural Terrassa. El cicle, que té lloc el segon dilluns de cada mes, inicia la quarta temporada amb les conferències d’Oriol Quintana, Gemma Soler, Vicenç Alujas i Carmen Bóo. En total s’han fet 14 conferències que han aplegat un total de 3.460 persones, fet que suposa una mitjana de 267 assistents per conferència i un 86% de l’aforament de la Sala d’Actes.

Les conferències, com el seu nom indica, tenen una durada de 90 minuts en què el ponent fa la seva intervenció i després s’obre un espai de debat i preguntes. L’objectiu és crear un espai de reflexió que faciliti les eines per viure aquests moments de canvis. Oriol Quintana, catedràtic d’ètic a l’IQS, enceta la nova temporada aquest dilluns 9 d’octubre a les 19h amb una conferència que porta per nom ‘Filosofia per una vida pitjor. De l’homo faber a l’homo hàmster’.

Quintana ha participat en diverses xerrades, congressos i en els mitjans de comunicació amb diverses entrevistes sobre temes que fan referència a la condició humana, l’ètica i la figura de George Orwell, l’eix principal de la seva tesina. Recentment ha publicat dos llibres ‘Cent preguntes filosòfiques’ (2017) i ‘Filosofía para una vida peor. Breviario del pesimismo filosófico del siglo XX’ (2016).

"Filosofia per una vida pitjor. De l’homo faber a l’homo hàmster"

La filosofia de l’auto-ajuda està orientada al rendiment. Pretén millorar-nos com a persones, però en realitat ens porta a fer de nosaltres ciutadans més dòcils i més productius. A la xerrada s’analitzaran els mecanisme pels quals les persones caiem a la trampa de la productivitat, convertint-nos en homo hàmster. S’exposaran les doctrines d’autors que han defensat la necessitat de trencar amb aquesta pressió social i s’han atrevit a viure’n al marge, i es defensarà la decència mínima com a norma vàlida per una vida alliberada.