Efemèride

​El dia que l'alcalde de Terrassa va hissar l'estelada i va proclamar la independència

El 6 d'octubre de 1934, el republicà Samuel Morera i Ribas va seguir els passos de Companys i va proclamar l'Estat Català des de l'Ajuntament de Terrassa | El batlle egarenc va acabar detingut i empresonat després que el govern espanyol decretés l'estat de guerra i intervingués l'autonomia de Catalunya

per Albert Prieto, 6 d'octubre de 2017 a les 20:20 |
Lluís Companys i el seu govern, empresonats el 1934 al vaixell Uruguay.
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 6 d'octubre de 1934, ara fa 83 anys, el president de la Generalitat de Catalunya va proclamar la independència. Concretament, Lluís Companys va proclamar "l'Estat Català de la República Federal Espanyola". A Terrassa, l'alcalde del moment, Samuel Morera i Ribas, també d'Esquerra Republicana, el va seguir. Però la proclamació no va triomfar i els fets d'aquella jornada van acabar sent tràgics al conjunt del país i els seguiria una contundent repressió.

El govern de la Segona República espanyola estava liderat des d'aquell mateix any pel Partit Radical d'Alejandro Lerroux, que havia inclòs com a ministres membres de la CEDA, el partit de la dreta espanyola que havia guanyat les eleccions generals del novembre de 1933, les primeres amb sufragi universal. Tot i haver-les guanyat, el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, no havia encarregat directament a la CEDA formar govern perquè era un partit antirepublicà, i posava en risc la pervivència de la República. Per aquest motiu, l'aliança entre radicals i cedistes era vista com una amenaça per als valors de la República i, a Catalunya, per a l'autogovern.


El govern de dretes d'Espanya i el liderat per Esquerra Republicana a Catalunya xocaven. El govern de la Catalunya autònoma no era fàcil. Entre d'altres conflictes, la llei de Contractes de Conreu aprovada al Parlament de Catalunya va ser tombada des de Madrid en ser considerada anticonstitucional.
 
Una vaga general com a avantsala

El dia 5 d'octubre es va convocar una vaga general a tot l'Estat espanyol, com a resposta a la formació d'un govern amb ministres de la CEDA. La vaga, no obstant, no va tenir el suport de tots els sindicats i va acabar fracassant. Gràcies al suport de la CNT, només va tenir notable èxit a Astúries, on després hi hauria una repressió brutal.


A Catalunya, la vaga tenia el suport de la Generalitat però de la CNT, el sindicat anarquista, molt potent al país. La mobilització defensava l'autogovern de Catalunya, una autonomia que es veia amenaçada pel govern central. Diverses veus demanaven proclamar la independència.

La jornada de vaga va culminar amb la proclamació de l'Estat Català per part del president de la Generalitat, Lluís Companys, dins de la "República Federal Espanyola". Recuperava, així, les aspiracions d'una república federal del 1931 que assegurés l'autogovern català.
A Terrassa, la notícia de la proclamació arribava i Samuel Morera, l'alcalde de Terrassa, d'Esquerra Republicana, seguia l'exemple de Companys. Hissava una estelada a l'Ajuntament i proclamava l'Estat Català.

Davant d'aquests moviments, el govern espanyol va declarar l'estat de guerra. A Barcelona, els militars van entrar en combat amb mossos d'esquadra i escamots armats, amb el resultat de diversos morts. La nit va ser llarga. Mentrestant, a Terrassa, diversos militants s'havien armat per defensar la República Catalana acabada de proclamar. Però quan va arribar la notícia de la rendició del govern de la Generalitat des de Barcelona, a les sis del matí, van ser cridats a tornar les armes. Membres de la FAI van aprofitar per fer-se amb alguns fusells i van intentar alliberar els presoners de la presó de Terrassa. Un tiroteig amb la Guàrdia Civil va acabar amb un guàrdia mort i la retirada dels faistes.

L'Ajuntament de Terrassa va quedar buit. Els regidors d'ERC van marxar davant la imminent arribada dels militars.
 
Quatre víctimes mortals i desenes de detinguts a Terrassa

A més d'un guàrdia civil, la jornada va tenir tres víctimes mortals més  a Terrassa. Eren tres vaguistes que arribaven de Barcelona per la carretera de Rubí. En un tiroteig amb la Guàrdia Civil, hi van morir. Eren Josep López i el seu fill Gaspar, i Josep Paysan.

La contundent resposta del govern espanyol a la proclamació de l'Estat Català va ser la supressió de l'autonomia. Companys i el seu govern, com altres desenes de persones, van ser detingudes i empresonades. En els dies posteriors es van detenir una seixantena de persones de Terrassa, vinculades amb partits polítics d'esquerres, sindicats i moviments obrers.

Entre els detinguts hi havia l'alcalde de Terrassa, Samuel Morera, i diversos dels seus regidors. Morera va ser confinat al vaixell-presó Uruguay, el mateix on va ser empresonat el president Companys. L'alcalde egarenc va ser condemnat a dotze anys de presó. Finalment, però, seria alliberat el 1936, amb l'amnistia de després de les eleccions guanyades per l'esquerra.

Després de la destitució de Morera, Francesc Llongueras, regidor del Partit Radical, va ser nomenat alcalde de Terrassa, sense haver estat triat pel poble per ocupar el càrrec.

 

Participació