Efemèride

​El dia que l'alcalde de Terrassa va hissar l'estelada i va proclamar la independència

El 6 d'octubre de 1934, el republicà Samuel Morera i Ribas va seguir els passos de Companys i va proclamar l'Estat Català des de l'Ajuntament de Terrassa

El batlle egarenc va acabar detingut i empresonat després que el govern espanyol decretés l'estat de guerra i intervingués l'autonomia de Catalunya

| 06/10/2017 a les 20:20h
Arxivat a: Racó d'història, història de Terrassa, Samuel Morera, Lluís Companys, ERC, Estat Català
Lluís Companys i el seu govern, empresonats el 1934 al vaixell Uruguay.
Lluís Companys i el seu govern, empresonats el 1934 al vaixell Uruguay.
Aquesta notícia es va publicar originalment el 06/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 6 d'octubre de 1934, ara fa 83 anys, el president de la Generalitat de Catalunya va proclamar la independència. Concretament, Lluís Companys va proclamar "l'Estat Català de la República Federal Espanyola". A Terrassa, l'alcalde del moment, Samuel Morera i Ribas, també d'Esquerra Republicana, el va seguir. Però la proclamació no va triomfar i els fets d'aquella jornada van acabar sent tràgics al conjunt del país i els seguiria una contundent repressió.

El govern de la Segona República espanyola estava liderat des d'aquell mateix any pel Partit Radical d'Alejandro Lerroux, que havia inclòs com a ministres membres de la CEDA, el partit de la dreta espanyola que havia guanyat les eleccions generals del novembre de 1933, les primeres amb sufragi universal. Tot i haver-les guanyat, el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, no havia encarregat directament a la CEDA formar govern perquè era un partit antirepublicà, i posava en risc la pervivència de la República. Per aquest motiu, l'aliança entre radicals i cedistes era vista com una amenaça per als valors de la República i, a Catalunya, per a l'autogovern.


El govern de dretes d'Espanya i el liderat per Esquerra Republicana a Catalunya xocaven. El govern de la Catalunya autònoma no era fàcil. Entre d'altres conflictes, la llei de Contractes de Conreu aprovada al Parlament de Catalunya va ser tombada des de Madrid en ser considerada anticonstitucional.
 
Una vaga general com a avantsala

El dia 5 d'octubre es va convocar una vaga general a tot l'Estat espanyol, com a resposta a la formació d'un govern amb ministres de la CEDA. La vaga, no obstant, no va tenir el suport de tots els sindicats i va acabar fracassant. Gràcies al suport de la CNT, només va tenir notable èxit a Astúries, on després hi hauria una repressió brutal.

A Catalunya, la vaga tenia el suport de la Generalitat però de la CNT, el sindicat anarquista, molt potent al país. La mobilització defensava l'autogovern de Catalunya, una autonomia que es veia amenaçada pel govern central. Diverses veus demanaven proclamar la independència.

La jornada de vaga va culminar amb la proclamació de l'Estat Català per part del president de la Generalitat, Lluís Companys, dins de la "República Federal Espanyola". Recuperava, així, les aspiracions d'una república federal del 1931 que assegurés l'autogovern català.
A Terrassa, la notícia de la proclamació arribava i Samuel Morera, l'alcalde de Terrassa, d'Esquerra Republicana, seguia l'exemple de Companys. Hissava una estelada a l'Ajuntament i proclamava l'Estat Català.

Davant d'aquests moviments, el govern espanyol va declarar l'estat de guerra. A Barcelona, els militars van entrar en combat amb mossos d'esquadra i escamots armats, amb el resultat de diversos morts. La nit va ser llarga. Mentrestant, a Terrassa, diversos militants s'havien armat per defensar la República Catalana acabada de proclamar. Però quan va arribar la notícia de la rendició del govern de la Generalitat des de Barcelona, a les sis del matí, van ser cridats a tornar les armes. Membres de la FAI van aprofitar per fer-se amb alguns fusells i van intentar alliberar els presoners de la presó de Terrassa. Un tiroteig amb la Guàrdia Civil va acabar amb un guàrdia mort i la retirada dels faistes.

L'Ajuntament de Terrassa va quedar buit. Els regidors d'ERC van marxar davant la imminent arribada dels militars.
 
Quatre víctimes mortals i desenes de detinguts a Terrassa

A més d'un guàrdia civil, la jornada va tenir tres víctimes mortals més  a Terrassa. Eren tres vaguistes que arribaven de Barcelona per la carretera de Rubí. En un tiroteig amb la Guàrdia Civil, hi van morir. Eren Josep López i el seu fill Gaspar, i Josep Paysan.

La contundent resposta del govern espanyol a la proclamació de l'Estat Català va ser la supressió de l'autonomia. Companys i el seu govern, com altres desenes de persones, van ser detingudes i empresonades. En els dies posteriors es van detenir una seixantena de persones de Terrassa, vinculades amb partits polítics d'esquerres, sindicats i moviments obrers.

Entre els detinguts hi havia l'alcalde de Terrassa, Samuel Morera, i diversos dels seus regidors. Morera va ser confinat al vaixell-presó Uruguay, el mateix on va ser empresonat el president Companys. L'alcalde egarenc va ser condemnat a dotze anys de presó. Finalment, però, seria alliberat el 1936, amb l'amnistia de després de les eleccions guanyades per l'esquerra.

Després de la destitució de Morera, Francesc Llongueras, regidor del Partit Radical, va ser nomenat alcalde de Terrassa, sense haver estat triat pel poble per ocupar el càrrec.

COMENTARIS

Fets
Francesc Josep, 07/10/2017 a les 09:13
+9
-0
I tot això passava mentre governaven els republicans a Espanya.Personalment no he vist mai cap imatge d'aquesta estelada al balcó de l'Ajuntament de Terrassa, existeixen imatges?
No fue Franco?
Anònim, 07/10/2017 a les 16:19
+5
-0
Como es posible que fueran los republicanos, con lo democratas que han siddonsiempre, los que hicieran esta barbaridad?
Republica negando a otra republica?
Yo pensaba de verdad que estas cosas solo las hacia la dictadura. Aunque ya no se que es la dictadura, porque incluso los republicanos se convierten en dictadores cuando conviene
Muy bien...
Anònim, 07/10/2017 a les 21:00
+5
-4
.... y así les fue.
Tal como les va a ir ahora.
Siempre lo diré, alguien se está pensando que está en el partido de los domingos....
Todo irá de mal en peor mientras los corderos ''balen'' a la voz sus gañanes...
Incluso en los peores tiempos, nunca he visto tanto vasallo sin obtener nada a cambio, eso sí, manteniendo a unos politiquillos corruptos, que ellos si cobran por ello.
Incluso a los que no piensen como yo, les mando un saludo.




!Ah...
Anònim, 08/10/2017 a les 21:37
+1
-3
... y donde estaba está mañana la bandera cubana en Barcelona?
¿Donde estaban esos Rufianes de Jaén? ¿Los flequillos?
Muchos valentorros hay por ahí, lo peor de cada pueblo de España.
Las raras se esconden cuando oyen ruido.
Cuanto tonto y cuanta falsedad...
¡Qué bien que se os vaya viendo el plumero¡

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Demana "respecte" per l'espai públic a la ciutadania i "prudència" als responsables municipals
La bandera desplegada al cim de la muntanya vallesana
La bandera desplegada al cim de la muntanya vallesana | Terrassa por la Unidad
01/01/1970
Ha estat una iniciativa de la plataforma ciutadana "Terrassa Por La Unidad"
La presentació del projecte de Sergi Mingote
La presentació del projecte de Sergi Mingote | Jordi Estruch
01/01/1970
Un dels objectius és "visualitzar les capacitats de les persones discapacitades"
Jordi Ballart, en una foto d'arxiu
Jordi Ballart, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
Anna Mira
01/01/1970
La dimissió de Jordi Ballart per l'aplicació del 155 ha fet que la inestabilitat política deixi la porta oberta a canvis de cara al 2019
Manifestació a Terrassa per una gestió pública de l'aigua el passat 19 de març
Manifestació a Terrassa per una gestió pública de l'aigua el passat 19 de març | Juanma Peláez
Anna Mira
01/01/1970
L'habitatge de lloguer social i les infraestructures, les assignatures pendents