05
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
14:13h
Un equip internacional de científics ha descobert la manera com actua el paràsit de la malària (plasmodium falciparum) un cop ha infectat als glòbuls vermells. Es tracta d'un treball en el que el Sincrotró Alba ha tingut un paper important. S'ha fet gràcies a la combinació de dues tècniques modernes de microscòpia: la de fluorescència de raigs X i la tomografia de raigs X tous. Precisament, aquesta última s'ha dut a terme a les instal·lacions vallesanes.
La troballa, que ha liderat Sergey Kapishnikov de la Universitat de Copenhaguen, ha calculat per primera vegada el procés de cristal·lització del paràsit, un mecanisme que fa servir per evitar l'afectació de molècules hemo -residus de ferro que es produeixen al digerir-la- i que no li suposi una amenaça, amb imatges del paràsit congelat in vivo. L'estudi ha proposat un nou model en el qual hi hagi un mecanisme que controli i reguli la velocitat de degradació d'hemoglobina i així, limiti l'alliberament de grups hemo.
S'ha qualificat "d'útil" aquest treball de cara al disseny de nous fàrmacs per sabotejar el procés de gestió de residus, ja sigui impedint la reacció que empaqueta els hemo tòxics o que s'acumulin molts d'ells atacant el sistema de coordinació entre els dos passos: degradació i cristal·lització. D'aquesta manera, acabi ofegant-se en els seus propis enderrocs acumulats.
Al Sincrotró Alba s'ha treballat en la línia de llum Mistral, permetent obtenir imatges d'alta resolució en 3D de cèl·lules, mentre que en el de Berlín, el Bessy-II, s'ha estudiat el primer glòbuls vermell infectat i en el ESRF de França ha apuntat cap a trobar elements com ferro, potassi i sofre dins de la cèl·lula.
La investigació ha estat una cooperació entre, a més del centre català, el Niels Niels Bohr Institute de la Universitat de Copenhaguen, el Helmholtz Research Center de Berlín, el Paul Scherrer Institute de Suïssa, el Weizmann Institute of Science d'Israel, el sincrotró suís SLS i l'europeu ESRF a França.
La troballa, que ha liderat Sergey Kapishnikov de la Universitat de Copenhaguen, ha calculat per primera vegada el procés de cristal·lització del paràsit, un mecanisme que fa servir per evitar l'afectació de molècules hemo -residus de ferro que es produeixen al digerir-la- i que no li suposi una amenaça, amb imatges del paràsit congelat in vivo. L'estudi ha proposat un nou model en el qual hi hagi un mecanisme que controli i reguli la velocitat de degradació d'hemoglobina i així, limiti l'alliberament de grups hemo.
S'ha qualificat "d'útil" aquest treball de cara al disseny de nous fàrmacs per sabotejar el procés de gestió de residus, ja sigui impedint la reacció que empaqueta els hemo tòxics o que s'acumulin molts d'ells atacant el sistema de coordinació entre els dos passos: degradació i cristal·lització. D'aquesta manera, acabi ofegant-se en els seus propis enderrocs acumulats.
Al Sincrotró Alba s'ha treballat en la línia de llum Mistral, permetent obtenir imatges d'alta resolució en 3D de cèl·lules, mentre que en el de Berlín, el Bessy-II, s'ha estudiat el primer glòbuls vermell infectat i en el ESRF de França ha apuntat cap a trobar elements com ferro, potassi i sofre dins de la cèl·lula.
La investigació ha estat una cooperació entre, a més del centre català, el Niels Niels Bohr Institute de la Universitat de Copenhaguen, el Helmholtz Research Center de Berlín, el Paul Scherrer Institute de Suïssa, el Weizmann Institute of Science d'Israel, el sincrotró suís SLS i l'europeu ESRF a França.