01
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
22
de setembre
del
2017
a les
16:10h
Punt i Seguit Teatre s’ha incorporat aquesta temporada al jurat del Premi Margarida Xirgu. És la primera vegada que un grup terrassenc en forma part. Amb més de 40 anys d’història, el Xirgu, distingeix l’actriu més destacada de la temporada teatral barcelonina. El guardó, una joia molt original, és molt preuat entre les actrius. A la nostra ciutat, però, és molt desconegut.
Creat als anys 70 per una penya teatral d’espectadors, avui el jurat el formen membres de grups de teatre no professional, aixoplugats per l’ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona).
Per parlar de com funciona, del singular obsequi que reben les actrius premiades, de l’única terrassenca que l’ha aconseguit i de la incorporació de Punt i Seguit al jurat, hem parlat amb el coordinador del premi, l’Ignasi Roda.
Què és el Premi Margarida Xirgu?
És un premi que es dóna a la millor actriu de la temporada teatral de Barcelona. Un premi d’interpretació. M’atreviria a dir que és l’únic guardó a Catalunya que està dedicat exclusivament a premiar la interpretació femenina.
Estem parlant que es valora qualsevol obra de teatre que es representi a Barcelona?
Sí, però amb unes condicions: que sigui una estrena de la temporada (és a dir, que no s’hagi representat l’any anterior), que estigui en cartellera un mínim de 15 dies i que l’actriu tingui una trajectòria consolidada (que, preferentment, no sigui una actriu jove). Es valora la carrera de les actrius. Quant a la temporada teatral, entenem que va de setembre a juny.
D’on sorgeix la idea d’aquest premi?
És un invent d’un senyor que es deia Pere Pausas, un home molt aficionat al teatre, a qui podríem definir com un “espectador professional”. En Pausas tenia el costum d’assistir a totes les estrenes i, un cop acabada la funció, anar als camerinos i regalar rams de flors a les actrius. Un personatge una mica modernista... El fet és que va reunir un grup de gent i va fundar una penya teatral, la Penya Carlos Lemos. L’any 1972 va proposar al grup que cada any donessin un premi a la millor actriu de la temporada de Barcelona. Així va començar la història del Xirgu, un premi que amb el temps ha esdevingut el més antic que hi ha a Catalunya, dedicat a la interpretació femenina.
Parlem de l’original obsequi que rep l’actriu guanyadora.
L’actriu que guanya el Xirgu rep un anell personalitzat, de disseny únic, que té un bany d’or; una joia.
D’on surt la idea d’atorgar un anell com a premi?
Surt del meu pare, en Frederic Roda. Cap als anys 80 s’integra a la penya fundada per en Pausas i li suggereix aquesta idea de l’anell, tot recollint una tradició del teatre anglès, on quan un actor veterà es retirava entregava al seu successor un anell. Feia una mena de traspàs de poder, vaja. En el cas del Premi Xirgu, l’anell no es traspassa sinó que queda en propietat de l’actriu.
Però sí que es fa un cert ritual, oi?
Sí, l’actriu que ha guanyat l’any anterior entrega el nou anell a la que el guanya l’any següent. Hi ha el joc del traspàs, que es fa a Barcelona, a l’Institut del Teatre. El premi s’anuncia a Molins de Rei, ciutat natal de la Xirgu, però es lliura a Barcelona. Aquest any, per exemple, serà la Mónica López qui l’entregarà a l’actriu que guanyi.
La Mónica López ha rebut el premi per una obra que podrem veure a Terrassa, aquest novembre, al Teatre Principal.
L’ha rebut pel personatge de Kate, a l’obra Dansa d’agost.
Hi ha cap actriu terrassenca que hagi guanyat el premi?
Sí, el va rebre l’Àngels Poch, la temporada 1997-1998, pel seu paper de mare/ prostituta vella, a l’obra Zowie, de Sergi Pompermayer.
En tots aquests anys hi deu haver hagut moltes anècdotes.
El Xirgu és un premi que a les actrius els fa molta il·lusió. Queden enamorades del seu anell. Hi ha una anècdota de la Xus Estruch, guanyadora de la temporada 1999-2000, no gaire agradable. Van entrar a robar a casa seva, poc després de ser premiada, i li van agafar l’anell. Se l’estimava tant que li va demanar l’anell a una companya que també l’havia rebut i se’n va fer una rèplica. Un dia ens ho va dir: “Aquest no és el que em vau donar, és una còpia”.
Actualment qui forma el jurat del Margarida Xirgu?
Quan l’any 2015 la penya Carlos Lemos es va dissoldre, des de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, ens vam fer càrrec del premi. I com que aquest havia nascut de la iniciativa d’uns espectadors amants del teatre, vam creure que el nou jurat l’havien de formar també apassionats del teatre. Per això vam decidir que l’integressin membres de grups de teatre amateur. Des del 2015, doncs, el formen 10 grups, més un de reserva per si falla algun. A més, hi ha un representant de la Federació de Grups de Teatre Amateur. Cada grup aporta dues persones i, si vol, una altra de suplent. En definitiva, el jurat el formen més de 25 persones.
Col·laboren tots els teatres barcelonins en el premi?
En aquests moments són una quinzena de teatres els que accedeixen a participar en el premi. No són tots, però sí la majoria.
Els grups que formen part del jurat d’enguany (a més del terrassenc Punt i Seguit, representat per Marta Bou i Enric Miró) són els següents: Quinze Arcades de Molins de Rei, Fontova Teatre de la Colònia Güell, G.T. Margarida Xirgu de l’Hospitalet de Llobregat, El Ciervo de Sabadell, ACR de Fals, La Trapa Agrupació Congrés de Barcelona, Bell lloc de Sant Pere de Ribes, A.A. Casal de Tiana i El Partiquí de Barcelona.
Eloi Falguera
Director i autor
Creat als anys 70 per una penya teatral d’espectadors, avui el jurat el formen membres de grups de teatre no professional, aixoplugats per l’ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona).
Per parlar de com funciona, del singular obsequi que reben les actrius premiades, de l’única terrassenca que l’ha aconseguit i de la incorporació de Punt i Seguit al jurat, hem parlat amb el coordinador del premi, l’Ignasi Roda.
Què és el Premi Margarida Xirgu?
És un premi que es dóna a la millor actriu de la temporada teatral de Barcelona. Un premi d’interpretació. M’atreviria a dir que és l’únic guardó a Catalunya que està dedicat exclusivament a premiar la interpretació femenina.
Estem parlant que es valora qualsevol obra de teatre que es representi a Barcelona?
Sí, però amb unes condicions: que sigui una estrena de la temporada (és a dir, que no s’hagi representat l’any anterior), que estigui en cartellera un mínim de 15 dies i que l’actriu tingui una trajectòria consolidada (que, preferentment, no sigui una actriu jove). Es valora la carrera de les actrius. Quant a la temporada teatral, entenem que va de setembre a juny.
D’on sorgeix la idea d’aquest premi?
És un invent d’un senyor que es deia Pere Pausas, un home molt aficionat al teatre, a qui podríem definir com un “espectador professional”. En Pausas tenia el costum d’assistir a totes les estrenes i, un cop acabada la funció, anar als camerinos i regalar rams de flors a les actrius. Un personatge una mica modernista... El fet és que va reunir un grup de gent i va fundar una penya teatral, la Penya Carlos Lemos. L’any 1972 va proposar al grup que cada any donessin un premi a la millor actriu de la temporada de Barcelona. Així va començar la història del Xirgu, un premi que amb el temps ha esdevingut el més antic que hi ha a Catalunya, dedicat a la interpretació femenina.
Parlem de l’original obsequi que rep l’actriu guanyadora.
L’actriu que guanya el Xirgu rep un anell personalitzat, de disseny únic, que té un bany d’or; una joia.
D’on surt la idea d’atorgar un anell com a premi?
Surt del meu pare, en Frederic Roda. Cap als anys 80 s’integra a la penya fundada per en Pausas i li suggereix aquesta idea de l’anell, tot recollint una tradició del teatre anglès, on quan un actor veterà es retirava entregava al seu successor un anell. Feia una mena de traspàs de poder, vaja. En el cas del Premi Xirgu, l’anell no es traspassa sinó que queda en propietat de l’actriu.
Però sí que es fa un cert ritual, oi?
Sí, l’actriu que ha guanyat l’any anterior entrega el nou anell a la que el guanya l’any següent. Hi ha el joc del traspàs, que es fa a Barcelona, a l’Institut del Teatre. El premi s’anuncia a Molins de Rei, ciutat natal de la Xirgu, però es lliura a Barcelona. Aquest any, per exemple, serà la Mónica López qui l’entregarà a l’actriu que guanyi.
La Mónica López ha rebut el premi per una obra que podrem veure a Terrassa, aquest novembre, al Teatre Principal.
L’ha rebut pel personatge de Kate, a l’obra Dansa d’agost.
Hi ha cap actriu terrassenca que hagi guanyat el premi?
Sí, el va rebre l’Àngels Poch, la temporada 1997-1998, pel seu paper de mare/ prostituta vella, a l’obra Zowie, de Sergi Pompermayer.
En tots aquests anys hi deu haver hagut moltes anècdotes.
El Xirgu és un premi que a les actrius els fa molta il·lusió. Queden enamorades del seu anell. Hi ha una anècdota de la Xus Estruch, guanyadora de la temporada 1999-2000, no gaire agradable. Van entrar a robar a casa seva, poc després de ser premiada, i li van agafar l’anell. Se l’estimava tant que li va demanar l’anell a una companya que també l’havia rebut i se’n va fer una rèplica. Un dia ens ho va dir: “Aquest no és el que em vau donar, és una còpia”.
Actualment qui forma el jurat del Margarida Xirgu?
Quan l’any 2015 la penya Carlos Lemos es va dissoldre, des de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, ens vam fer càrrec del premi. I com que aquest havia nascut de la iniciativa d’uns espectadors amants del teatre, vam creure que el nou jurat l’havien de formar també apassionats del teatre. Per això vam decidir que l’integressin membres de grups de teatre amateur. Des del 2015, doncs, el formen 10 grups, més un de reserva per si falla algun. A més, hi ha un representant de la Federació de Grups de Teatre Amateur. Cada grup aporta dues persones i, si vol, una altra de suplent. En definitiva, el jurat el formen més de 25 persones.
Col·laboren tots els teatres barcelonins en el premi?
En aquests moments són una quinzena de teatres els que accedeixen a participar en el premi. No són tots, però sí la majoria.
Els grups que formen part del jurat d’enguany (a més del terrassenc Punt i Seguit, representat per Marta Bou i Enric Miró) són els següents: Quinze Arcades de Molins de Rei, Fontova Teatre de la Colònia Güell, G.T. Margarida Xirgu de l’Hospitalet de Llobregat, El Ciervo de Sabadell, ACR de Fals, La Trapa Agrupació Congrés de Barcelona, Bell lloc de Sant Pere de Ribes, A.A. Casal de Tiana i El Partiquí de Barcelona.
Eloi Falguera
Director i autor